Sant Valentí de Salarça ( església s.XII )

Fitxa Tècnica
Inici          Beget   
Itinerari   PR (Ben marcat)  
Desnivell   200m.  
Horari       1,15h. anada  
Dificultat   -F-Fàcil i familiar

    Beget,  surtin del poble per la carretera d’Oix , el primer trencant de la dreta  sota l’ermita del Remei, un  indicador PR ens marca el camí a Camprodon  que seguirem sense deixar-lo, caminem per la pista i de seguida agafem el sender a l'esquerra que ens porta a creuar un petit rierol , ara el sender s’enfila  per anar a trobar l’altre vesant de la muntanya, entre boscos idíl·lics i bones vistes al cim del Comanegre i el Bestracà   el sender  puja i baixa suaument fins arribar a descobrir l’indret de Sant Valentí de Salarsa.  

Historia

La vall i el lloc de Salarsa, apareixen citats per primera vegada en un document de l'any 937, en unes donacions fetes pel comte Sunyer de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ridaura.

En 1858 va ser examinat el contingut de dues capsetes,  procedents d'aquesta església i que segons la tradició contenien les relíquies de Sant Valentí. En una d'elles a banda dels ossos, es va trobar un pergamí que acreditava la veracitat de les relíquies.

La capçalera la forma un absis semicircular. En la seva part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, que és l'única il·luminació que tenia el temple originàriament.

Entre els segles XVI i XVII es va modificar el temple, obrint una nova porta en el mur oest, protegida per un porxo de doble vessant. A banda i banda de la porta s'hi van obrir dues finestres quadrades.

També és d'aquesta època el gran campanar de cadireta de dos ulls i l'escala, adossada al mur nord, que en permet l'accés.

La porta original es trobava en el mur sud. Fins fa uns anys estava cegada i en l'actualitat fa les funcions de finestra. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat.

En 1977 es van realitzar obres de consolidació per evitar l'ensorrament de la volta per culpa de les humitats.  Malauradament, més de trenta anys després, el temple amenaça ruïna i el seu interior està totalment apuntalat.  L'absis presenta unes més que inquietants esquerdes. Cal actuar-hi urgentment, abans no sigui massa tard. El seu estat de conservació és lamentable, com la seva veïna Santa Maria de Bolòs. Sorprèn el seu estat de deixadesa malgrat trobar-se en el terme municipal de Camprodon, una vila eminentment turística, però que manté oblidats aquests dos monuments.

Volta als Grà de Fajol

Al poble de Setcases seguim la carretera a Vallter  fins arribar a la corba on hi surt el camí que va al refugi d'Ull de Ter.
Refugi d'Ull de Ter 2200m.
El refugi és guardat i s'hi pot dormir i menjar. És un bon lloc per observar el Gra de Fajol.
El camí segeuix el curs del riu; aquest neix darrera dels plans del refugi, en direcció pic de Bastiments. S'ha de pujar sempre agafat al Gra de Fajol gran, fins que es puja al Coll de la Marrana.
Coll de la Marrana 2545m.
La vista des del coll val la pena. A la dreta, el Bastiments (2874 m.), el pic més alt de la nostre àrea. Al fons la vall del Freser, amb el Coll de Tirapits. Una mica a l'esquerra el Torreneules. Darrera, direcció Est, podem veure el Canigó al fons, i una mica a la dreta el Costabona..Pujem al Gra de Fajol gran , 20'.

·         Al cim hi havia una creu, instal.lada el 1999, que fou robada el setembre de 2010. El Centre Excursionista Espluga Viva d’Esplugues, que havia col.locada l’anterior, va reposar-la el 10 de juny del 2012.

^·          Som al punt més alt de la sortida, després d’un petit descans iniciem la baixada que de moment no ens porta cap mena de problema, sempre seguint la carena arribem  al coll on si volem podem baixar al refugi, no trobem cap camí bo, tot son canals de rocs, les més factibles i curtes son les que tenim a la nostra esquerra del coll al Grà de Fajol Gran. Si volem continuar el Grà de Fajol Petit ens espera al final de la carena. Només ens cal baixar, continua sen bona l`opció de baixar pel coll. Si decidim fer la baixada des del cim la cara nord te molta pendent, es millor seguir la mateixa direcció Est que hem arribat, a poc a poc comencem a perdre alçada per una  perdent costeruda i herbosa, anem flanquejant a l’esquerra per damunt de rocs fins arribar a una roca que sobresurt  ben visible des de a baix, a partir d’aquí el terra de rocs es veu fresat del pas de la gent i baixa directa. L’última part es la més difícil el fresat acaba sobre unes roques que cal desgrimpar o també es poden flanquejar per la dreta entre matolls de Neret i pins. Ja a baix travessem un mar de grans blocs fins al camí del refugi i el cotxe.