Pic Anayet 2574m.

Fitxa Tècnica­­

Inici            ­aparcament Anayet (Fornigal)

Itinerari      pel barranc de Culibillas
Desnivell   1058m.    
Horari        2,15h.als ibons i 1h. al cim 
Dificultat    -PD-

Ascensió a l’Anayet (2574m). cim de excepcionals panoràmiques a cavall de les valls de Canfranc i de Tena Ruta fàcil i evident, excepte l’accés al cim on hi ha dos trams a tenir en compte. El pas de les cadenes, fàcil si la roca és seca i no es te fòbia a l’alçada. I la canal on caldrà grimpar per terreny descompost que, tot i tenir bons agafadors, cal anar amb cura per la caiguda de pedres si hi coincidim amb altres muntanyencs.

L'Accés normal al Anayet és des dels estanys d'Anayet als que si sol Accedir Per El GR-11 des de la Vall de Tena (Aparcant en l'Accés al aparcament de "Anayet", pkm. 23 de la ctra. al Portalet, (1600 m.), on una barrera impedeix arribar al aparcament de l'Estació d'Esquí quan esta tancada.

 Travessem la tanca i no ens queda més remei que caminar els 2,3 quilòmetres de pista pavimentada fins a l’estació. Quan hi arribem, la creuem completament i anem a buscar un corriol que marxa pel marge dret del torrent on coincidim amb el traçat del GR 11.just al final del asfaltat.

E, Balaitus.                D, Infiernos

Barranc de Culibillas (1785m). Seguim el camí molt fressat pel costat del rierol direcció oest.

Passem al marge esquerre mentre anem guanyant alçària per pendent entre suau i moderat, en direcció a una collada molt evident al fons del barranc, superant successives graonades

Deixem a mà dreta un corriol paral·lel al nostre. En aquest tram hi ha diversos ramals del camí que s’adrecen al mateix punt.

Superada la collada atenyem els Llanos de Anayet, planell herbat on el primer que albirem és l’esvelta mola de l’Anayet 

i desprès la idíl·lica imatge de l’ivó amb el Midi d’Ossau al fons.

Ivons d’Anayet (2232m)

A l’esquerra, el Vèrtex d’Anayet, d’aspecte menys abrupte i a la dreta el punxegut Anayet. Entremig  un collet vermellós i evident al que ens adrecem per camí fàcil i de suau pendent. Les llaçades ens aplanen el tram més costerut d’accés al coll.

Coll d’Anayet (1414m)

Entre el Vèrtex i el cim.  Un camí s’enfila al Vèrtex i, en sentit contrari, vers el N, dos camins que menen al mateix punt ens enfilem a la carena sobre un aflorament de roca rogenca,

seguin les fites a la dreta d’un esperò hi ha el pas de les cadenes.

Pas de les cadenes (2490m)

Un sòlid passamà amb cadenes ens ajuda a flanquejar una lleixa rocallosa, que resultaria delicada sense aquest ajut. Després, per camí fàcil, ens acostem a l’entrada d’una canal molt evident.

Ens hi enfilem grimpant per terreny rost i descompost, amb claps herbats, però amb prou agafadors.

Sortim just a la carena on, en pocs metres, atenyem el cim.

Anayet (2574m)

La panoràmica de 360º que s’hi albira és impressionant. Ens perdem identificant cims i paratges :N, Canal Roja i Canfranc.   NE, Midi d'Ossau, Balaitus, Palas.   S, Vértice.   E, Infiernos, Garmo Negro............ 

NO.    Darrera meu la Mesa de los Tres Reies (cim més alt de Navarra), últim cim dels Pirineus Occidentals que sobrepasa els dos-mil metres.

Retornem pels mateixos llocs.

Balaitus i Frondiellas

Agost 2014

Mid d'Ossau 2.884m.

­­­­Fitxa Tècnica­­

Inici            ctra. a 500m.del Portalet     ­­
Itinerari      ascensió per la via normal
Desnivell     1150m.
Horari         aprox.5h.de pujada i 4h. de baixada efectives
Dificultat    alta  PD+

El pic del Midi d'Ossau es troba en el departament francès dels Pirineus Atlàntics, deu el seu nom al fet que s'eleva al S., al Migdia, de la vall de Ossau.  El seu color negre provinent de les restes de magma d'un antic volcà i la seva forma piramidal la fan posseïdora d'una gran majestuositat i bellesa. És un cim molt característic i pot ser que sigui la muntanya més individualitzada, singular i fàcil d'identificar de la serralada.

Deixo el cotxe a l’aparcament 1730m. que hi ha uns 500 mts després de la frontera del portalet (6h.). Baixo per una pista  que segueix a la dreta creuant el torrent per un parell de ponts de fusta. El camí es molt evident, s’enfila per la pendent herbosa de la muntanya fent còmodes marrades fins al coll de Pombie 2129m.(7h.) 

La vista del Midi es impactant, el camí baixa cap al ja visible REFUGI DE *POMBIE al que s’arriba en un sospir 2032m (7,20h.).

 Aixecat al costat d'un bonic ibón, amb unes vistes espectaculars sobre el Midi d'una banda i del Palas i el Balaitus per l’altre. A l'estiu el refugi està guardat, té unes 50 places.  fins i tot en temporada, està permès acampar en els voltants del refugi. Vaig direcció N per camí fàcil cap al visible coll de Suzon 2127m.(8h.)

Des de *Suzon les coses es veuen d'una altra manera.  cal reconèixer que impressiona. Ara toca aproximar-se a la base de la paret i enfrontar-se a les tres famoses xemeneies. La primera d'elles està a la mateixa base de la paret,

 En anar apropant-nos veurem una placa que recorda a un muntanyenc mort. La primera xemeneia de la via normal està a uns metres a l’esquerra de la placa. Ens prenem un respir, mengem alguna cosa, ens posem el casc (imprescindible!), i  !!! AMUNT !!!

PRIMERA XEMENEIA. 2203m.(8,20h.) Es tracta d'un diedre encaixonat d'uns 10-12m pel qual cal grimpar i que es complica una mica al final doncs acaba en un sostre que cal flanquejar cap a l'esquerra, ajudant-nos de una sola clavilla de ferro que encara queda. La zona no és exposada, la roca és bona i les preses són segures. ( A finals del segle XIX es van ferrar amb grans i polèmiques clavilles La majoria d'elles van ser retirades en 1966, unes altres encara es conserven, normalment doblegades davant els intents de ser arrencades a cop de pedra pels muntanyencs ).

 Encara que, aquesta via normal no compte, com s'ha dit amb dificultats significatives, no està de més exigir la precaució als muntanyencs menys habituats a aquest tipus d'ascensions

SEGONA XEMENEIA 2.430m,(9h.) Poc després de sortir de la primera s'arriba sense dificultat a la segona. No hi ha ni 200m entre ambdues. 

Aquesta segona xemeneia és una mica més vertical, i més llarga, uns 25m. Pot escometre's pel diedre, o per les roques una mica a la dreta. gràcies a la bona qualitat de la roca i les abundants preses, es més còmoda que la primera en exigir moviments més senzills

Tercera Xemeneia: 2623m.(9,30h.) Se surt de la segona xemeneia novament cap a la dreta recorrent uns 150 m per després anar girant a la esquerra i pujar per restes imprecises de corriol senyalitzat amb fites. Es grimpa llavors per una pronunciada pendent en la qual ens podem ajudant-nos amb les mans per progressar (IIIº).

 No es tracta pròpiament d'una xemeneia doncs la zona és ampla i bastant oberta. Conforme anem pujant es va fent més vertical, però segueix sent bastant fàcil. a dalt  veiem la Creu  del Portillón.

Creu de Portillón 2655m.(9,45h.). Es important recordar aquest punt en la baixada perquè la creu ens marca la part superior de la tercera xemeneia 

REIN DE POMBIE. A partir de la Creu comença un terreny clarament diferent Las verticalitats rocoses han desaparegut i es progressa caminant, remuntant la pronunciada pendent pedregosa en direcció a les penyes fosques que es veuen més amunt. 

Porto ja uns mil metres de desnivell  i es fa pesada la pujada. M’apropo al final. S'arriba al avant cim  que  anava veient des de més avall. Amb el cim a la vista es baixa  a una petita bretxa 

 formada per grans blocs,

 i per una fàcil i breu aresta s’arriba al cim 2884m.(10,30h.).

 El dia ple de núvols no deixa gaudir de la immensitat del paisatge (feia poc havia caigut aigua neu ) 

Els cims del Midi realment significatives són tres: El Gran Pic ( 2.884 m ), el Petit Pic ( 2.807 m ) i la Punta Aragó ( 2.715 m ). El Petit Pic d' Ossau ( 2.807 m ) és una elevació notable, a la vista es descobreix com totalment inaccessible. Queda separat del Midi d' Ossau per una marcada i profunda forcada denominada La Fourche ( 2.705 m ). 

DESCENS
Després de haver-me acostat per la cresta al cim més occidental, quatre fotos i uns ganyips, inicio el descens (11h.).  
Arribar a la Creu del *Portillón és fàcil (12h.),  És recomanable anar memoritzant el recorregut i els detalls a l'anada, mirant cap a enrere de tant en tant per després, en la baixada, no dubtar.

A la tercera xemeneia ens retrobem amb els companys valencians que ens havíem trobat dalt i la baixem caminant tranquil·lament sense més.

 Per a la segona i la primera xemeneia compartim corda, els valencians munten el ràpel de la segona canal que baixem ràpidament més a l’esquerra d’on havíem pujat (13h.),

i jo munto el ràpel a la primera xemeneia (13,30h.). 

 En les dues hi ha sòlids ancoratges per muntar els ràpels, formats per un parell de spits units per un segment de cadena.

Hem tingut sort i avui un dia tapat, no hi ha  gent al Midi. En arribar al refugi de la Pombie cervesa obligada(14,20h.),  ens despedim amb els companys i directe al cotxe(15,45h.), després de més de nou hores d'emocionant activitat en un bon ambient alpí.

6h.       Aparcament d’Anéou                1730m.

7h.       Collado de Soum de Pombie      2129m.

7,20h.  Refugi de Pombie                      2032m.

8h.        Coll de Souzon                         2127m.

8.20h.   1ª Xemeneia                             2203m.

9h.        2ª Xemeneia                             2430m.

9,30h.   3ª Xemeneia                             2623m.

9,45h.   Cruz del Portillón                      2655m.

10,30h. Cim Midi d’Ossau                     2884m.                                             agost 2014

Pic Certascan 2.853m.

                                                              LLac i pic de Certascan 
 Fitxa Tècnica­­­­­­

 Inici          Tavascan    ­­

Itinerari     circular    
Desnivell    800 al refugi, 650 al cim
Horari         3h. + 2,10h.  
Dificultat   -F-

Ascensió molt interessant al pic de Certascan . El cim és un mirador estratègic sobre les valls de Certascan, a l'est, i la dels estanys de Guerosso i de Flamisella, a l'oest. Com que està un xic avançat cap al sud de la carena, domina millor que la Punta Nord, també fronterera, el fons de les valls de migdia. L'estany de Certascan, situat en un racó de gran bellesa, és el més gran dels Pirineus i la reconstrucció del refugi l'ha convertit en un paratge de visita gairebé obligatòria. A Tavascan hi ha el Centre de informació del parc (l'última casa de la dreta)  Ruta senyalitzada .El refugi de Certascan, amb serveis de pernoctació i restauració, permet fer-la en dos dies (també es pot acampar al seu voltant). Si es disposa de  vehicle, es pot  començar a la barrera de Montalto (1.410 m; s'estalvien els primers 5 km) . La pista de la Canalada és de peatge . Per arribar a Tavascan des de Sort, cal prendre la carretera C-13 cap al N fins a Llavorsí. Allà s'ha de girar a la dreta (NE) per la L-504, que s'endinsa per la vall de la Noguera de Cardós fins a una nova cruïlla, una petita rotonda que separa la carretera de la vall de Cardós (a l'esquerra, N; la mateixa L-504) de la de vall Ferrera (a la dreta, NE; la L-510). Se segueix per la primera fins al poble de Tavascan (20,5 km). 

Primera part (1.127 m). Tavascan, cruïlla amb la carretera a Quanca i Noarre: cal deixar-la a l'esquerra i seguir en la mateixa direcció per la pista forestal del fons de la vall en direcció NE vora la Noguera de Lladorre, la pista no es bona peró es apta per tot tipus de vehícles. Es deixen a mà esquerra els desviaments que duen a les bordes de Guidal  i al de la Canalada ,(1.382 m).. Barrera de Montalto. Tancada a la circulació de vehicles. Es gaudeix de bones vistes de les valls del Montarenyo, a la dreta, i de Romedo, al fons.Seguint a peu la mateixa direcció, el camí es bo, ample.i ben marcat amb senyals de GR  Es travessa el riu de Certascan per un pont de ciment.  (1.434 m), i ens endinsem al bosc.50'  L'incomparable pla de Boavi s'estén 1 km més cap a l'est sota nostre. Anem guanyant alçada.. 

Al principi, els senyals són poc visibles per la vegetació. Cal guanyar alçada en direcció N apropant-se al riu que baixa de Certascan. A poc a poc, els senyals es fan evidents, en part perquè aquest camí i el vell tornen a coincidir a partir de la cota 1.550 m.. Cruïlla de Llurri i pleta de Tornapigol. Es deixen sengles camins a dreta i esquerra i se segueix cap al NE cercant el riu de Llurri i la borda del mateix nom, que es deixen a l'esquerra (O).(1798m.)1,45h.

S'ascendeix per la coma de Llurri buscant la pista forestal de la Canalada, a la vall de Romedo. Abans de trobar-la, es deixa a l'esquerra el camí que va a la Canalada per sota de la pista forestal (1.980 m). Pista forestal de la Canalada a la vall de Romedo. Cal travessar-la i seguir en direcció N paral·lelament a la pista, que queda a l'esquerra (O), però guanyant alçada. Apareixen les cascades de Certascan i la canonada de la central hidroelèctrica, darrere de la vall de Sellente. (2.081 m),2,30h..

 Es perden 10 m de desnivell i s'arriba a una cruïlla: per l'esquerra (O), baixa a la Canalada, i per la dreta (E), es va directament a l'estany de Romedo de Dalt. Se segueix recte ascendint cap a Certascan per la coma de la Canalada primer cap al NO i progressivament cap a l'O.  (2.194 m), 2,45h. Es passa pel costat de l'estany Petit de Certascan i ja es veu el refugi una mica més amunt (O). 

Es voreja aquest bell i petit estany deixant-lo a l'esquerra i es guanya la nova graonada. m (2.230 m), 3h.. Refugi de Certascan. És una edificació cedida per la FECSA a la FEEC el 1975 i reconstruïda el 1997. Està guardat a l'estiu pel guarda Alejandro Gamarra, un home que tracta molt i molt be als muntanyencs que el visiten.  i disposa de servei de pernoctació, menjars i begudes.

 Segona part Es continua cap a ponent i, als 5 min, s'és a un collet sobre l'àmplia conca on hi ha l'estany de Certascan, que aflueix a la vall de la Noguera de Lladorre, per la qual s'ha ascendit des de Tavascan. Des de la carena, es gaudeix d'una grandiosa vista sobre l'estany de Certascan, un bon lloc d'acampada. Aquest indret vora l'estany i el refugi és el millor punt de sortida per assolir els cims de la contrada. S'ha de girar a l'esquerra (O) per seguir el torrent que baixa del coll de Certascan. El pendent s'accentua abans d'arribar-hi.. Coll de Certascan (2600m.) 1,30h.. Aquest coll separa el pic del mateix nom, al N, del de Guerosso, al S. Des del coll, cal pujar en direcció N per la tartera  decantant-se cap al cantó de Noarre per trobar un accés millor

i, més amunt, directe cap al cim del rocam de la carena fins al pic.Pic de Certascan. 2,15h.

De Tornada  teníem varies opcions, però  ens vam decidir per la més ràpida però que va resultar molt llarga i pesada.

Darrera el refugi, surt un  camí molt ben marcat que ens baixa al bonic estany de Naorte 1,20h.

 i mes avall al estany Closell molt petit, 2h. aquí trobem la pista que ens baixa de nou al aparcament de Montalto. 4h.                                                              Agost  2014