5,30h. esmorzem aigua de cafè, pa, mantega i melmelada sense
plat. Preparant la motxilla sortim del refugi, ens cal baixar fins al trencant
on hi han les coves de Belleveu avui tapades per la neu, a les primeres
pendents de neu ens posem els grampons, la neu està molt be i enfilem directes
al coll a peu de glaciar,
amb 70 ha. segona massa de gel més gran del Pirineu
després del de l’Aneto (132 ha.) però si
que és el més espectacular perquè la massa de gel cubreix tot el fons de la
cubeta muntanyosa a diferència del Aneto que està penjat en una vessant de la
muntanya. Arribats a la part central del glaciar la pendent disminueix , a la
dreta ens apareix la Punta Chaussenque, Pitón Carrè,
i Pique Longe; davant
nostre el Coll de lady Lister amb el cim de Cervillona i les coves de....... . El glaciar està perfecte al costat del
coll de Colour de Gaube imponent el Pitón Carré encara amb molta neu. El nostre
objectiu ès fer cim a la Pique Longe dels primers per no corre el perill de
caiguda de pedres. Veiem dues canals de neu amb forta pendent que ens acosten
al cim, puguem per la primera més curta
però més propera al cim, clavem fort el piolet per la traça feta com si fóssim
a les escales de casa, deixant la canal remuntem en diagonal uns metres grimpant per la roca roja
i ! cim ! 3298m.
Vistes espectaculars Mid d’Ossue, Balaitús, Anayet, Infiernos,
Mont Perdut........... Val la pena fer una bona parada per recuperar forces i hidratant-se.
El dia, el sol, el suau vent, ens anima a seguir per la
cresta, la primera part al cim del Clot de la Hount és la més aèrea, de quart
grau
creuant un parell de canals de neu, però de molt bon fer.
a la dreta cim del Vignemale
Clot de la Hount 3289m.
la baixada és una carena plena de
pedretes que cal anar molt en compte de no patinar,
coll de Cervillona, coll
amb molta història, sota nostre les coves Russel de visita obligada i fàcil
accés excavades a la roca antigament estaven a l’alçada del glaciar, ara cal
escalar uns metres amb corda fixe que hi
trobem muntada,
la vila Russell més
amunt ens la mirem des de sota, això demostra el retrocés del glaciar.
Al coll
de Cerbillona ens encarem per la carena sense cap mena de dificultat en pocs
minuts al cim de Cerbillona,
baixem per camí evident al coll de Lady Lyster,
la carena s’enfila per camí fàcil al pico Central 3225m.,
al fons lluny veiem el pic
de Montferrat, de nou ens retrobem amb la cresta però molt planera,
arribem a
un avant cim i cim del Montferrat .
Desfem el camí fins el coll per baixar directes a la part
baixa del glaciar i per sender de nou al refugi de Baysellance, és mitja tarda,
hem tingut un dia intens i molt ben aprofitat. La nostra companya M.Angels no
en te prou i decideix fer un puja i baixa al Petit Vignemale
història
La primera ascensió que és te constància és del octubre de
1837, el caçadó Henry Cazaux i el seu cunyat Bernat Guillembert de Gedre. El 6
d’agost de 1838 una expedició capitanejada de nou per Henry Cazaux puja per
primer cop de la Vall de Ara al costat espanyol
per les canals de Cervillona, l’interessant fou que va formar part la
dama anglesa Miss Anne Lister (soltera de 47 anys). La mateixa ruta la va
tornar repetir uns dies després amb el príncep de la Moscouwa.
A partir de 1880, Henry Russell es trobava cansat de les
seves exploracions per tota la cadena pirinaica i pensant amb la seva
jubilació, volia passar-la a més de tres-mil metres, després de considerar el
Néouvielle es va decidir pel Vignemale, el més alt del costat francès i el seu
cim preferit des de petit, prop de la Pique Longue va establir el seu refugi
troglodita.
Un 26 d’agost de 1880 Russell i dos guíes guanyaven alçada
amb l’intenció de deixar a Russell enterrat amb un forat a la neu del cim de la
Pique Longue per pasar-hi la nit ficat dins el seu famós sac de pell de xai, el
pirineísta va passar les seves hores en soletat perquè els guies van baixar a
una zona més baixa, a pesar del paissatge de estrelles i boires, Russell es va
adormir i al matí els guies el van trobar amb el seu cap cobert de gebrada i
roncant . Al estiu de 1881 habia decidit excavar unes grutes perquè una
construcció li semblava absurda i impertinent, el 1 d’agost de 1882 es
personava al peu del glaciar amb quatre amics per la seva inauguració, Russell
s’emociona al veure un punt vermell (les
portes de la cova)sota el coll de Cervillona , una petita habitació excavada al
marbre de 3,10x2,55x2 mts. naixia Vila Russell.
El 21 d’agost de 1985 estaba apunt la seva nova cova, la
cova dels guíes de 8 metres quadrats oberta al costat de Vila Russell, la cova
amb moltes goteres va acabar recobrint-la
de ciment, l’any següent el conde, va tornar per inaugurar el tercer dels seus
refugis a Cervillona, Cova de les Damas de 7 metres quadrats , així el 12 d’agost
de 1888, de tornada de la seva dissetena ascensió inaugurava dues noves coves les de Belle-Vue a
2400mts i que molt aviat serien tres (35metres quadrats) . Situades al peu del
glaciar sovint les anomenaven “de les Malades” dels malalts perquè allà es paraven
els que no se sentien amb forces de seguir cap al Vignemale
