dimecres, 19 d’octubre del 2016

Dent d'Orlu per la via Pink Floid ( Ariège )



La Dent d’Orlu és una piràmide aïllada de granit de 2.222m.. que s’aixeca pel damunt de les valls de Ax declarada reserva nacional de fauna d’Orlu. La Dent té dos cims, la principal s’aixeca a 2.222m. enganxada a la secundària la Main d’Orlu de 2.081m. unides per una aresta coneguda com la Taillante, es pot accedir al cim per un camí molt dret sense massa dificultat. 
Per gaudir d’aquesta imatge en un dia magnífic de sol, hem sortit de Manlleu a les cinc de la tarda i després del viatge a Aix les Termes i de un bon sopar a la pizzeria, hem pujat al coll  al final de la pista on hem plantat la tenda amb un matalàs esplèndid de herba natural. Sense cap presa  pel matí a les 8,30h. hem tirat amunt pel camí normal de pujar la Dent per la seva cara nord , sense cap problema ens hem plantat al coll de l’Egue 

tenim davant a la dreta el sender que s’enfila fins al cim, a l’esquerra s’ens obre tot un penyal de roca ple de vies d’escalada, ès la cara est, baixen uns metres a buscar l’inici de la via molt confosus per la quantitat de vies i paravols que tenim a la vista, decidim pujar pels paravolts que ens queden mès a la dreta potser jugant amb la via Pink Floid i postres, comencem escalant uns grans blocs amb passos de cinquè de molt bon passar, 

el granit ès molt compacte i no hi ha cap mena de perill de tirar pedres avall, seguim els paravolts potser els que més ens interesant  esquivant dificultats fins el punt en algun lloc de aferrant-se a la via del costat  “tapes·,  només ens interessa arribar adalt escalant per la paret est,
La tornada la fem pel camí normal de pujada que ens deixa unes cames ben esgotades  
                                                                                                        15-10-2016




dissabte, 1 d’octubre del 2016

Salts d'aigua a Les Planes

A les Planes d’Hostoles a la Garrotxa, son molts els racons que hi podem trobar per passar una bona estona caminant molt poc, entre la riera de Cogolls i la de Ribrugent tenim tres salts d’aigua molt fàcils de visitar.

Gorg de la Plana ès entra en un conte de Fades. A l’entrada a les Planas per la carretera que ve d’Olot, just davant del cementiri es a dir aparquem el cotxe a mà dreta. Seguim un passeig amb arbres a cada costat, el camí gira a la dreta i passa per entre mig de horts fins arribar a unes escales amb barana per baixar al gorg, ja a la dreta veiem un petit salt artificial que fa de sobreeixidor del canal que rega els horts,
som al gorg de la Plana amb un petit salt que és maco, però siseguim riu amunt  trobem el segon salt molt majestuós i amb la gorga que convida al bany.
Els veïns de les Planes coneixen molt be el Salt dels Murris, un dels seus secrets millor guardats. Podem arribar-hi a peu des del poble o amb cotxe per la carretera a Cogolls trobarem un aparcament a mà dreta just al trencant on  una pista de terra prohibida als cotxes ens baixa a creuar la riera i seguint amunt uns cent metres veiem la Gorga sota nostre, unes escales amb barana ens faciliten la baixada.
Podem pujar a la part alta del salt enfilant-nos per la dreta del salt per un estret sender, seguint el camí que gira a la dreta tornem al punt d’inici.




El gorg de Santa Margarida queda al darrera mateix de la fàbrica d’embotits Montells que agafa aigua del cabal del riu i per tant pot baixar-hi més aigua si la fàbrica està tancada. Sortin de les Planes per la carretera direcció Girona, després de fer dos revolts trovarem a mà dreta la fàbrica d’embotits, just al costat esquerra surt el camí ben visible que sense deixar-lo en pocs minuts ens trobarem el Gorg i el salt. Bon lloc per banyar-se o sencillament gaudir de la natura.
Anat molt en compte es pot donar la volta passant per darrera el salt, però les pedres son molt humides i correm el perill de patinar.
                                                                                                   Setembre  016







Via Estasen , Pedraforca

Fitxa Tècnica
Inici          Refugi         
Itinerari    per la cara nord, baixant per la tartera
Desnivell   925m.
Horari       aproximaciò: 45 min.
                   via 3,30h.
                   a l'enforcadura 30 min.
                   al refugi 45 min.
dificultat   PD  IV+
Clássica via de 645m. oberta per Lluís Estasen l’any 1928, hi trobem algún pitó, però en general la vía no està equipada, cal anar molt en compte perquè la pedra es troba  molt descomposta .Portem friends, tascons i bagues.

En Miquel entra al refugi a saludar en Jordi el guarda i a comentar-li que a la tarda passarem a menjar un arròs.  El cas es que enfilem el camí cap al nord que surt per sobre del que va al coll del Verdet decidits a fer la via Homedes, però al arribar i veure tres cordades que hi estan pujant quedem ben fumuts “ i ara que ? “ qualsevol si fica a sota d’elles amb el perill que suposa, cal buscar una solució d’urgència. “ Via Estasen “, Som-hi, un flanqueig per la part baixa de la cara nord i ens plantem al inici de la via, una fletxa verda ens ho confirma.
I llarg 25m. IV
Una placa que sembla molt fàcil però que cal buscar les preses estirant el cos per dins la fissura. Ens podem saltar aquest llarg enfilant-nos abans per ll’esquerra. Seguim per un caminet fins a un coll.
II llarg 30m.  –IV, II
Seguim amunt amb un pas de quart , hi tenim un pitó, continuem sense problema fins arribar a un arbre on podem muntar una reunió
III llarg 30m. III, II
Bones preses  ens ajudant a progressar sense dificultat fent zigues, zagues anant a buscar la reunió  (dos pitons ).
IV llarg 25m. –IV,III
Inici vertical on cal buscar les preses, ens caldrà posar algun aparell per assegurar. Escalem amunt fins a un arbre  on trobarem dos pitons.
V llarg 25m. –IV
Flanqueig molt exposat però molt divertit amb boníssimes preses assegurat amb dos pitons, sota nostre la timba es impressionant.

VI llarg 200m.  II
Llarg fàcil que pugem caminant en ensamble, marques verdes ens confirmen que anem pel bon camí.
 VII  llarg  40m. III
Tram fàcil que podem seguir en ensamble.
VIII llarg  30m. III
Continuem amunt  en ensamble..
IX llarg 60m. III , IV
Estem a un coll davant de la via Barrufet amb la cova sota nostre, ens enfilem per una canal molt dreta.
X llarg 45m. III, IV+,  IV
Ens desviem a la dreta per un petit flanqueig  fins a sota de un diedre que hem de superar amb petites preses, potser la part més difícil de la via.
Sobre nostre tenim a la vista el cim del pollegó gran. 

XI llarg 60m.  –IV, III, II
Enfilem uns quatre metres recte amunt amb algun pas de quart per seguir amb passos de terçer, els últims metres els fem per una canal descomposta sense fer ús de les mans. Molt de compte amb les pedres.
Deixem la canal i ja som dalt.



                                                                      Cim del Calderer
                                       Baixem per la canal on hi han unes cadenes muntades.
                                                          Deixem la primera canal.
 i baixem per la seguent canal directes a l'enforcadura, Seguint el nou camí PR-C 123 arriberem de nou al refugi.
(  Miquel,  Gemma,  Josep )
                                                                            setembre 016