Aneto 3.404m. per corredor Estasen i Petit Black

                                                           Cim amb el pas de Mahoma
1ª ascensió: 16-07-1930 per Lluis Estasen i Josep Rovira

Orientació : paret O

Desnivell    : 250m.

Dificultat    : -PD- una forma d’arribar al cim de l’Aneto per una via elegant i poc concorreguda

Inclinació    : 50% com a màxim a la part final

Temps fins a peu de via : des del llac superior de Corones (2750m.) 1h.15 min.

                                             Des del refugi de pescadors unes 4h.

Temps de la via : 1h.30 min.

Material     : piolets i grampons

Punt de partida: Pla de Senarta (5,5 km. de Benasc ), pista forestal de Vallhivierna (9 kms.) al refugi lliure de pescadors 1.950m. Al llac de Corones 2.750m. 2h.45 min.

Descens     : via normal de l’Aneto fins al coll de Corones i d’allà al punt de partida.

         Emprenem l'aproximació al corredor dirigint-nos al Coll de Corones. Bastant abans d'arribar girem a l'Est per aproximant-se a la cara Oest de l'Aneto, on ja albirem el corredor. Ascendim uns 200 mts. fins a la mitat on seguim 50 mts. més pel “Petit Black” variant que sens  obre a mà dreta amb uns 50º o 60º depenent del estat de la neu, queda encaixonada i sempre  hi podem trobar millor neu, al ser estreta cal anar molt en compte amb les possibles caigudes de pedres, nosaltres vàrem fer tot sense encordar, però si es vol a l’aresta final a l’Agulla Daviu es ple de blocs per muntar reunió. Ja a l'aresta hem de  superar uns passos de mixt i roca (II) i aconseguir el cim per una senzilla però aèria aresta de neu. 

         Per baixar, des del cim creuem el pas de Mahoma, anem a buscar el Coll de Corones, que cal des grimpar sense dificultat i de nou seguim el camí per on hem pujat.
                                                                                                            

El Vallibierna ens dona el bon dia

                                                                    llac inferior de Corones

                                                                             Aneto

                                                            Corredor Estasen ben visible

                                            Estasen inici molt fàcil i soviny amb traça feta

                                                                     Petit Black

                                                Agulla Daviu a la mateixa aresta de la canal

la sortida de la canal es el pas més delicat

                             a l'esquerra deixem la sortida de la canal Estasen amb molta pendent

passem una zona mixta

                                                                         aresta final

passant el Pas de Mahoma

alguns van baixar asseguts

coll de Corones

                                Album Fotos                           23-06-2018

Grà de Fajols

Ruta Clàssica als Grà de Fajols, segurament de les més seguides per aquesta zona. Deixem el cotxe al petit aparcament  just al trencant al refugi  per on pujarem, el camí no te pèrdua apart de molt marcat i puja molta gent . Passem el refugi i seguim  pujant però ens anem desviant a l’esquerra direcció al coll entre els dos cims que tenim a la vista, es maig i amb poca neu el lloc que veiem millor per pujar es l’ample canal del pas dels Isards al racó del Grà de Fajol Gran, també es per on puja el camí a l’estiu.

Ja al coll, ja ens podem treure els grampons perquè la carena tot i que encara queda neu  es molt de bon fer.

Al cim del  Grà de Fajol Petit gaudim de bones vistes però no ens encantem gaire i tornem avall

de nou al coll per remuntar amunt el següent, la pujada es dreta però fins i tot podem seguir un caminet,

en algun lloc  la caiguda que passem fa molt de respecta encara que no tenim perquè apropant si . Cim del Grà de Fajol Gran  coronat per una creu del C.E.Esplugues, ens cal  menjar i hidratant-se 

Després d’un descans  es hora de tirar avall directes al coll de la Marrana que tenim sota nostre, passat el coll continuem baixant però  quan el camí  del refugi  gira a la dreta avall  nosaltres seguim rectes direcció  llevant  fins a Ulldeter el naixement  del Ter amb les ruïnes de l’antic refugi.

                                                   al fons la canal per on hem pujat

Ja només ens queda baixar per la pista d’esqui  o per el camí que baixa parallel  a l’estació de Vallter  i de nou al cotxe.                                                                                   Maig 2018