Pico Faro 1.181m. El més alt de Pontevedra

El cim del Faro es molt concorregut pels habitants de la zona, no sempre hem de pujar els cims a peu però si volem caminar tenim moltes pistes per seguir 

Aquest es un cim ple tot ell de carreteres la majoria asfaltades i estretes, nosaltres veníem del poble de Lalin on ens vàrem quedar a dinar molt be al restaurant de l’estació, érem quinze d’agost i estava molt ple. El poble que anem es a Rodeiro, aquí ja veiem indicadors en un trencant  a  la part alta del poble trobem un indicador que a l’esquerra posa cim do Faro, i a la dreta un altre que posa mare de Deu do Faro, els dos coincideixen a mitja pujada i acaben al cim del Faro amb la Antigua, petita i bonica ermita de la Mare de Deu del Faro.

Al cim podem veure una moderna edificació amb un cartell informador de les vistes i el vèrtex geodèsic.

Al pujar aquest dia el cim estava ple de cotxes, gent i parades de tota mena per ser la Romeria.

                                                                            Agost 018                     

Peiraforca 2.647m. i cresta NO

Al poblet de Porta busquem el pas  sota la via que ens acosta al aparcament lliure , amb la senyal de prohibit el pas a vehicles, es un  bon lloc per fer bivac com es el nostre cas. 

Ens endinsem per la vall de Campquerdós  seguint el GR-7 amb la visió del Peiraforca  davant nostre, en una hora passem el refugi lliure del Pla de les Comes i seguim fins arribar al primer llac petit  força sec a l’estiu.  Sense camí definit, girem a l’ esquerra passant  el petit rierol  per endinsant-nos bosc endins molt brut,  sobre roques, o matolls de neret.

Superat el bosc passem una gran zona de roques i tarteres, tenim a la vesant Nord mateix  diferents opcions de canals per pujar totes herboses i molt dretes, però directes, nosaltres vam pujar  per la cara est no sent la millor opció. En la part superior ens cal grimpar els blocs fins al cim mateix

Cresta

Baixem pel mateix fil de l’aresta o fàcilment per les terrasses situades al costat esquerra fins a una bretxa profunda , escalem l’agulla que queda enfront per des grimpar-la fàcilment, o be la podem flanquejar per l’esquerra, encarem la següent agulla  escalant uns blocs de IV grau que no cal peus de gat, però nosaltres si els portàvem. 

Ens topem amb el primer ràpel de vint metres que no hauria de tenir cap problema però la roca de sortida es molt fisurada i a nosaltres ens va quedar enganxada i ens va fer perdre molt temps. 

Seguim flanquejant per l’esquerra una agulla molt dreta fins a una nova bretxa, ens enfilem per blocs i arribem a un altre cim on hi ha un magnífic bivac en un forat que ha deixat un gran bloc desplaçat, 

per arribar al monòlit del cim cal baixar en diagonal cap a la dreta aprofitant les plataformes i després de passar sota aquest cim  cal pujar de nou a la cresta per fer uns metres en pas de cavall per tal d’anar a buscar el ràpel  ben visible  situat amb un monòlit al cim de la bretxa. 

Una bona instal·lació amb parabolt  permet baixar  dos ràpels encadenats de 20 i 25m. 

que ens permet assolir la bretxa herbosa amb una escapatòria a l’esquerra que nosaltres aprofitem perquè tenim davant una gran paret difícil de pujar, algunes ressenyes aconsellant baixar i tornar remuntar per la seguent canal. 

Ho deixem per un altre dia. Baixem pel vessant est per un mar de blocs a retrobar el camí del GR-7