Abella de la Conca pujada al Forat dels Lladres

 Un racó únic digne de ser visitat.

Inici            poble de Abella de la Conca
Itinerari     ascensió curta per grapes
Punts d’aigua font a l'inici
Desnivell        750m.
Horari            1,45h.

dificultat        -D- per gent abasada a enfilar-se

Iniciem la sortida refrescant-se a la font del poble i anem direcció a l'església I al dipòsit d'aigua del poble, sobre els nostres caps ja podem veure l'arc de pedra del Forat. Darrera el dipòsit d'aigua surt un estret sender que ens acosta en uns cent metres a una zona d'escalada fàcil on hi podem veure para volts I punts de reuniò . A la dreta es pot pujar fàcilment grimpant per una especies de canal. Seguim amunt per sender de mal pujar ple de roquets que patinen, cal anar amb molt de compte durant tota la ruta, diferents fites ens ajuden a trobar el bon pas. El sender s acosta a la roca on tres grapes ens ajuden a passar un pas estret. Continuem flanquejant la roca fins trobar les grapes que ens ajuden a enfilar-nos per la roca en la part mes aèria.

 El tram es llarg, jo vaig pujar en solitari però per gent no experimentada es obligatori encordar se o enganxar se a les grapes amb cintes o dissipador, molt important portar casc. Superat aquest llarg tram d uns trenta metres trobem cordes fixes veies que ens poden ajudar però compte amb el seu estat. Tornem a fer un petit flanqueig ara a la dreta I seguim pujant per terreny inestable. 

Tenim davant el Forat I una mica mes amunt l'arc I la cova que hi arribem per caminet de rocs i pedra.

La tornada podem assegurantse a una corda i rapelar al tram de les grapes, o desgrimpar amb molt de compte com vaig fer jo.

                                                                                                       Juliol 2020

Manlleu-Sant Martí Sescorts – Manlleu (per Can Moratò i Sta. Mª de Vilanova )

 

• Inici          Parc de l’Arboretum      
• itinerari   Circular
• Desnivell  137m.
• Horari      2,45h.     
• Dificultat   -F-

Volta circular pels camins de Sant Martí. Iniciem la ruta a la gasolinera Meroil de la carretera de L'Esquirol, darrera la gasolinera remuntem camí amunt pel parc de l'Arboretum que ens porta al poligon de la Coromina, al arribar a les primeres naus girem a la dreta per la carretera asfaltada fins al trencant a la dreta que va a trobar la carretera de l'Esquirol, la creuem i a l'altre costat segueix el camí amb indicador a la casa de l'Atalaya però sense arribar hi pugem pel camí a ma esquerra que passa a tocar la casa de Les Ferreres, al capdamunt de la pujada tenim l'opció de quasi seguir recte a la masia de LLafrenca però com que ja ho coneixem molt d'altres rutes decidim arribant-se a la caseta de Can Xaran i baixar a ma esquerra abans del camí a Roda veiem una casa abandonada que passem pel seu costat esquerra, entre camps arribem a creuar un petit rierol per una zona feréstec de camins perduts, tota manera a l'altre costat veiem a ma dreta que es pot continuar molt be. Ens apareix una masia, la de Can Moratò, que passem pel davant (compte amb el gos),

 de nou tenim bona pista ampla que a la dreta anirem a Roda, seguim a l'esquerra i a la beina caseta de LLafrenca seguim la tanca de filat verd de la casa pel seu costat nord, sempre rectes retrobem el camí bo que ens acosta a la masia del Torrat,

 girem a l'esquerra per passar pel davant de la casa i tot seguit baixar a ma dreta directament a Sant Martí que ja veiem sota nostre. Passem pel costat de la casa del Joiet i sortim a la carretera de L'Esquirol que nomès ens cal creuar, ja a l'altre costat sempre per bon camí deixem a la dreta la casa de l'Horta i ens enfilem amunt deixant a l'esquerra el camí particular del Solà, adalt al pla veiem ja propera la petita ermita de Santa Maria de Vilanova, bon lloc per descansar i gaudir del paisatge.

Ja de tornada la petita pista asfaltada que tenim a la vista ens acosta al trencant de la carretera a la casa de l'Hora que seguim un petit tros fins al primer trencant a la masia de Codony que a ma esquerra ens baixa directes al poligon de la Coromina i de nou al punt d'inici.

                                                                                 29 de novenbre de 2020

   -

 

Pica d'Estats per Pinet

 En una sortida de centre es va decidir anar a pujar la Pica pel costat francès, nosaltres  ens trobàvem de vacances al Pirineu aragonès  i varem quedar que ja ens trobaríem a lloc, l’experiència va ser molt bona perquè ens va tocar travessar una gran part del pirineu central per les seves carreteres mes altes.

                    

A l’aparcament de L’Artigues,  el camí de sortida del parking esta ben senyalitzat, va seguint el sender per la vora del riu, es passa per una petita presa d'aigua i mes endavant es travessa el riu per un pont, tot seguit el camí en molt bon estat, va guanyant altura i es passa per una zona de bosc dens fins arribar a un punt on s'acaba el bosc,

                      
 La pujada es molt llarga, travessem varis petits rierols i el refugi no es veu per enlloc fins arribar a poca distancia d'ell.

                         
El refugi de Pinet es modern i està bé, una part dels companys acampen amb tendes al costat del llac.

                         
 La ascensió a la pica no comporta cap problema ni dificultat, el camí ben senyalitzat ens portarà directament al cim,

                          
I  als veíns pic Verdaguer i Montcalm.

                          

 

              

Estàvem de celebració perquè la Trini i la Ramona feien el seu cim 100 del repte dels 100 cims. Ja de tornada al arribar al refugi uns quants companys agosarats es banyen al llac i avall resseguint el mateix camí de pujada.

                                                                                                      28-08-2011

.

Gra de Fajol Gran per l’aresta NE

• Inici                  aparcament del refugi
• Itinerari           refugi Ulldeter, aresta, coll de la Marrana
• Punts d’aigua font  al refugi
• Desnivell         600m.
• Horari            7 h.( parant molt)
• Dificultat      -PD-

Bona aresta per fer pràctiques de alpinisme i per iniciar-se. La podem fer més difícil o més fàcil segons els passos que triem, fins i tot si volem podem pujar sense encordar per la part més fàcil. Nosaltres anem a buscar unes roques blanques planes per equipant-se i puguem buscant el fil de l’aresta amb dos passos de IIIº màxim, un al començar i l’altre sota l’agulla. sobre la bretxa que com tot és opcional , però val la pena per comprovar la seva verticalitat.. Ja fins al cim la pendent pert verticalitat i es un passeig. De tornada tenim varies opcions, la més fàcil es tornar pel camí normal de pujada del coll de la Marrana perquè baixar per qualsevol canal es una menjada de rocs.

Aproximació

                                                                            Fent reunió

                                                                             l'Agulla

                                                                         al fil de l'aresta

                                                              cim del gra de Fajol 2714m.

La cresta vista des de abaix

                                                              setembre 2018

Agudes 1706m. per la cresta de Castellets

• Inici        aparcament de les Ferreres
• Itinerari per cresta  aèria però sense encordar
• Punts d’aigua cap, només a la baixada per la font de Brianço
• Desnivell          503m.
• Horari              4h. amb moltes parades fins a la font de Passavets
• dificultat           -D-

Sortida fàcil per gent acostumada a fer grands grimpades. 

Deixem el cotxe al aparcament de les Ferreres a l'ampli aparcament que trobem passat el trencant de sant Marçal.Davant mateix surt el camí que s'enfila muntanya amunt pel mig de bosc de fageda seguint alguna veia pintada vermella que son les que marquen el camí mes normal de pujada.. Al sortir del bosc anem a buscar per la roques el fil de la cresta que enfila diferents muntanyetes, ara trobem alguna pintada groga que correspon a la cresta, anirem pujant sempre buscant el fil de l'aresta pujant i baixant contínuament arribarem al coll de les Agudes

 fins l'últim tram el més alt. Pràcticament es puja tot en passos de segon i tercer grau força aèris de poca dificultat,

només passem dos passos de tercer grau superior el primer en una placa llisa i l'altre en un diedre però amb bones preses.

Tot el recorreugt gaudim de molt bones vistes a tot vol, Pirineu, plana de Vic, costa del Maresma amb vistes al mar.........

       La tornada la fem baixant a la font de Passavets i tornant al cotxe per la carretera.                               

 setembre 2020

Puigpedrós de Lanós 2.842m.

 Inici            Final de la ctra. de Fontviva
Itinerari      Ascensiò de muntanya per senders
Punts d’aigua rierol fins sota el cim
Desnivell          1.100m.
Horari              9,30h.

dificultat     -PD-

Segona muntanya important de la zona després del Carlit. Des de el poble de Porta tenim varies opcions, un sender surt de la collada de Puimorent que es més llarg però també molt planer. Abaix a l’entrada del poble un trencant a la dreta amb el rètol al massís del Carlit ens trobem l’estany de Passet amb el camí a l’esquerra que puja al sender de més amunt o a l’estany de Font Viva, Seguim la carretera fins al final on aparquem el cotxe al costat del edifici del antic telefèric a l’esquerra surt el camí a Font Viva, molt dret que es per on tornarem, nosaltres sortim del camí de la dreta,més llarg amb el rètol del Bagage de Lanús amb marques grogues, el sender no te pèrdua i s’enfila pel bosc al costat del rec de les aigües que baixen de Fontviva flanquejant el cim de Xemeneies, passem un refugi de pastors i més amunt despès de passar un altre refugi tancat (refugi dels Enginyers 2133m.) arribem a un pla i encreuament de camins just sota la presa. Seguim direcció NO enfilant per camí herbós on s’ens obren les vistes al costat d’ una boca de formigó que hi surten les aigües d’un petit rec que desemboca al estany de Lanós que tenim a tocar sota nostre. Travessem el rierol i anem a buscar el següent barranc per enfilar nos seguint el rec anomenat de Fada o de la Fé, el sender poc definit, amb alguna fita va guanyant alçada entre petites cascades però el rierol es la nostra referència fins a una collada ja sota el cim.

Som a una zona de mulleres tancada a l’esquerra pel cims de Coma d’Or i Puigpedròs amb les seves dues puntes ben visibles, que realment son tres. Iniciem l’ascens final per una gran pala entre zones herboses i un gran pedregar de roques fins al coll,

fem cim primer a ma esquerra 2842m.i tot seguit carenegem entre blocs a una punta intermitja i a la punta Nord de 2832m.El mirador es impresionant, Carlit a l’est,Dent d’Orlú al NE, a tocar El Coma d’Or separat per la portella Roja.

Baixem per on hem pujat buscant el millor traçat seguint alguna fita fins al pla des d'on tornem a resseguir ara en baixada el rec de Fada o de Fé. Fins el pont de ciment que hi ha sota la presa. Ara més fàcilment baixem seguint les senyals de GR que va planejant pel llom dels cims, deixem a sota l’estany de Fontviva i baixem per un sender molt dret al repla del llac i seguim baixant fins al aparcament per donar acabada una llarga sortida d’unes 10h.                                                                                                       agost 2020

Lo Corromco 2.543m.

  Inici                 A la sortida del bosc

Itinerari           per la carena
Punts d’aigua  cap
Desnivell          736m.
Horari              1,45min. pujar  1h.baixar

Dificultat          -F-

Sortida molt agradable per la zona alta de la Vall de Boì.

Al poble de Durro el passem per dins i seguim la carretera fins a l’ermita de Sant Quirc on deixem l’asfaltat i continuem per una pista de terra amb  bon estat però molt estreta, al cap de uns quatre kilòmetres sortim del bosc i les vistes s’ens obren a infinitat de cims, aquí mateix deixem el cotxe, just on la pista ja planeja. Tota manera si seguiu el Wikiloc es marca molt be perquè la cobertura es molt bona. Tenim el cim just al davant imponent, sembla mès difícil del conte, només ens cal anar a buscar en tot moment la carena i amunt !!.

 No busquem cap camí marcat perquè no hi es, només trobem algun pal del GR-11 que millor no acostant si  perquè vol dir que pugem massa cap a l’oest. Començem doncs enfilant la carena anant a buscar per on acaben els arbres, un cop a la carena el prat planeja fins arribar a la gran pala, sens dubte la part més difícil de l’ascensió que superarem fent marrades  enllaçant ziga- zagues , al final de la pala hem de superar tres petits turons per  arribar al coll de sota el cim. Ja ens queda pujar al cim sempre per zona herbosa i de menys pendent de la que hem fet a la pala. Cim, vistes a 180º, el millor les vistes al nort, Aneto,Beciberris, Comoloformo....... 

Ja la baixada la fem pel mateix lloc .Atenció!!!! ja a l’última part hem van despista les senyals de GR que vaig seguir i no aconsello perquè  hem van portar massa lluny, però que també vaig arribar igualment al cotxe.                                                                                                                                                                                          Agost 2020

 

Pics de La Pez 3.024m.

 

Inici                    Refugi tabernès
Itinerari              Molt llarg
Punts d’aigua     rierols fins al port
Desnivell             1.600m.
Horari                 10h. aprox de pujada (en dos dies)  

dificultat              -D-

Al poble de Plan la carretera continua a San Chuan de Plan, aqui agafem la pista de terra estreta però apte per tots els cotxes que s'endinsa uns 10 kms per la vall de Chistau fins a una zona d'acampada lliure I un camping tancat on a la part del darrera ens trobem el trencant a la dreta a Biadós i seguint recte no tardarem en arribar al refugi lliure de Tabernés on tenim molt lloc per aparcar el cotxe. La primera part de la sortida es pujar al puerto de la Pez. Seguint la direcció NO de la paret del darrera del refugi surt el camì però nosaltres vam preferir anar a buscar el PR un tròs més avall al costat del pont. Seguim les marques del sender que s'enfila al costat del riu Zinqueta entre boscos molt agrait a l'estiu per les seves ombres, passem un pont de fusta a la zona del Bado de Bachimala a 1800m., cruilla de camins per anar a l'esquerra al port de la Madera, nosaltres seguim recte amunt cap al nord amb les senyals de PR , passem un altre pont de fusta deixant a la dreta un gran pluviòmetre i ens enfilem de nou als plans de Baliner, pel costat dret del riu, 

a l'esquerra deixem una petita cabana de pastors i seguim progressant pel circ del Plan de la Pez amb la vista posada al fons al port on el sender s'enfila superant un petit ressalt situant nos al port de la Pez a 2458m.. Divisòria fronteriza que seguim a la dreta amb les últimes senyals del PR, a la bretxa amb cordes a la paret podem baixar a trobar el camí francès que remonta cim amunt, però nosaltres preferim enfilant se pel damunt de la cresta amb pasos molt aèris sens dubte la part més complicada de la sortida

Passada la cresta ja solament ens enfilem per zones herboses fins a la cota 1700 on decidim descansar i quedar nos a fer bivac. Al matí seguen després d'un petit esmorzar fem els tres-cents metres que ens falten tot per rocs fins als dos cims.  

                                   

                                                                                                                                                                                                                                                                                                    agost 2020

Tuc de Mauberne 2880m.

 Inici          cabana de pastors a la pista de Bagergue         
Itinerari    cami normal de pujada
Punts d’aigua  pocs llocs
Desnivell           942m.
Horari               5h. total

Dificultat          -PD- 

Mauberme, cim molt conegut, situat entre la Vall d’Aran i l’Arieja. Situats al poble de Salardú seguim la carretera cap a Bagergue on surt la pista de terra a les mines de Liat, la pista es molt dolenta i estreta només per 4x4 s’enfila resseguin el riu Unhola d’aigües marronades riques en minerals ferrosos. Ja a la part alta hi trobem una cabana de pastors on deixem el cotxe, Un bivac fresc ens va anar be per passar la nit. De dia el petit sender que s’enfila marcat amb fites i algun petit tros de les antigues vies es veu be, però si es fosc costa una mica, doncs enfilem aquest sender molt dret que ens escurça el camí de la pista que hem pujat, al capdamunt el sender surt a retrobar el camí normal mes ampla amb menys pendent  s’endinsa al mig d’una gran catifa verda fins al fons de la vall on arribem a l’estany de Montoliu, un paratge de gran bellesa amb al cim al davant. Aquí deixem a la dreta el camí a les mines i després d’un descans seguim per l’esquerra del estany  en la mateixa direcció el sender que continua pujant al coll de Mauberme. Seguim per camí evident ben fresat rodejant el cim per l’oest, tot i passant zones rocoses, no tenim massa dificultat fins arribar a la canal molt dreta i relliscosa que ens enfila fins al cim del Tuc imponent i feréstec

 Vistes impressionants a tot el pirineu i especialment al massís del Aneto que tenim a tocar.La tornada la fem pel mateix lloc.

                                                                                                             Agost 2020

 

Gallinova 1687m

Sortida al cim mes alt de la Serra de Carreu al Pallars Jussà. Abella de la Conca, travessem tot el poble i despres de la baixada veurem a ma esquerra la pista que s'enfila a la Serra de Carreu apta per vehicles alts. Nosaltres deixem el cotxe i remuntem la pista a peu. En uns quatre kilòmetres trobem la casa de Toha, una petita masia molt ben conservada, la pista segueix amunt girant a l'esquerra per l'únic trencant que trobem, la pujada s'accentua fins al coll del Trumfu que hem tingut sempre a la vista, bon lloc per fer una primera parada.

La ruta segueix a ma dreta remontan una zona herbosa per cami poc definit fins a la roca, el sender ple de fites fa un flanqueig a la muntanya cap a la zona de llevant enfilant nos roca amunt ajudats en algun moment de les mans.

Es important seguir les fites que al capdamunt de una petita tartera pedregosa arribem a una valla reixada amb l'únic pas per passar, es tracte d'un forat molt bast obert a la tanca amb els ferros tallats.

Seguim pujant en diagonal anant a buscar la carena fins al vertex. Balcó privilegiat als cims del pirineu, la veina Serra de Carrànima, el pantà de Sant Antoni......

La tornada la fem pel mateix lloc però molt mes rapits.
                                                                                      Juliol 2020

Gran Tuc de Colomers 2.933m.

Inici                Aparcament Estany de st. Maurici 

Itinerari          Directe al cim per senders   

Punts d’aigus  tot el camí trobem rierols

Desnivell          1400m.

Horari              unes 11 h. sense presses

dificultat          -D- dificil pel desnivell

                    

Al poble d’Espot ens arribem a l’aparcament del Prat de Pierrot on deixem el cotxe i comencem a caminar per l’idíl·lic camí del parc natural que en una hora ens porta al refugi Ernest Mallafré, passem el refugi i seguim pista amunt deixant trencants a Monestero o a Subenuix, mentre pugem gaudim d’unes vistes esplèndides al Estany de Sant Maurici i als Encantats. Al capdamunt del camí ample arribarem al Portarró d’Espot,

Hem de baixar uns metres el camí fins al primer revolt tancat que gira a l’esquerra però nosaltres girem a la dreta per un estret sender molt fitat que flanqueja per sota el rocam del cim de Crabes, que tenim a la dreta 

es important que no ens enfilem per les roques perquè el sender passa just per sota. A la part baixa i tenim l’estany Redó on cau l’aigua del desaigua de  l’estany del Bergus que trobem al final del camí,

fins aquest punt el camí es fàcil. Al passar l’estany de Bergus podem descansar i agafar aigua com si volem més amunt, aquesta sortida no hem de patir per l’aigua.

A partir d’aquest punt el camí ja no existeix, cal seguir les fites que s’enfilen direcció ponent primer salvant un petit turó i tot seguit una forta pujada neta de roques per arribar als peus del cim. Tenim a la vista els petits ibons glaçats amb la tartera al fons, es important no perdre alçada i afrontar la tartera com més amunt millor tot per un terreny caòtic ple de roca, millor anar a buscar els laterals perquè al centre de la tartera esta molt gastat amb terra fina i relliscosa.

 Arribats al coll presidit per una gran fita, fins al cim es un petit passeig.De tornada desfem el mateix camí. 

                                                           Juliol 2020