Manlleu-Sant Martí Sescorts – Manlleu (per Can Moratò i Sta. Mª de Vilanova )

 

• Inici          Parc de l’Arboretum      
• itinerari   Circular
• Desnivell  137m.
• Horari      2,45h.     
• Dificultat   -F-

Volta circular pels camins de Sant Martí. Iniciem la ruta a la gasolinera Meroil de la carretera de L'Esquirol, darrera la gasolinera remuntem camí amunt pel parc de l'Arboretum que ens porta al poligon de la Coromina, al arribar a les primeres naus girem a la dreta per la carretera asfaltada fins al trencant a la dreta que va a trobar la carretera de l'Esquirol, la creuem i a l'altre costat segueix el camí amb indicador a la casa de l'Atalaya però sense arribar hi pugem pel camí a ma esquerra que passa a tocar la casa de Les Ferreres, al capdamunt de la pujada tenim l'opció de quasi seguir recte a la masia de LLafrenca però com que ja ho coneixem molt d'altres rutes decidim arribant-se a la caseta de Can Xaran i baixar a ma esquerra abans del camí a Roda veiem una casa abandonada que passem pel seu costat esquerra, entre camps arribem a creuar un petit rierol per una zona feréstec de camins perduts, tota manera a l'altre costat veiem a ma dreta que es pot continuar molt be. Ens apareix una masia, la de Can Moratò, que passem pel davant (compte amb el gos),

 de nou tenim bona pista ampla que a la dreta anirem a Roda, seguim a l'esquerra i a la beina caseta de LLafrenca seguim la tanca de filat verd de la casa pel seu costat nord, sempre rectes retrobem el camí bo que ens acosta a la masia del Torrat,

 girem a l'esquerra per passar pel davant de la casa i tot seguit baixar a ma dreta directament a Sant Martí que ja veiem sota nostre. Passem pel costat de la casa del Joiet i sortim a la carretera de L'Esquirol que nomès ens cal creuar, ja a l'altre costat sempre per bon camí deixem a la dreta la casa de l'Horta i ens enfilem amunt deixant a l'esquerra el camí particular del Solà, adalt al pla veiem ja propera la petita ermita de Santa Maria de Vilanova, bon lloc per descansar i gaudir del paisatge.

Ja de tornada la petita pista asfaltada que tenim a la vista ens acosta al trencant de la carretera a la casa de l'Hora que seguim un petit tros fins al primer trencant a la masia de Codony que a ma esquerra ens baixa directes al poligon de la Coromina i de nou al punt d'inici.

                                                                                 29 de novenbre de 2020

   -

 

Pica d'Estats per Pinet

 En una sortida de centre es va decidir anar a pujar la Pica pel costat francès, nosaltres  ens trobàvem de vacances al Pirineu aragonès  i varem quedar que ja ens trobaríem a lloc, l’experiència va ser molt bona perquè ens va tocar travessar una gran part del pirineu central per les seves carreteres mes altes.

                    

A l’aparcament de L’Artigues,  el camí de sortida del parking esta ben senyalitzat, va seguint el sender per la vora del riu, es passa per una petita presa d'aigua i mes endavant es travessa el riu per un pont, tot seguit el camí en molt bon estat, va guanyant altura i es passa per una zona de bosc dens fins arribar a un punt on s'acaba el bosc,

                      
 La pujada es molt llarga, travessem varis petits rierols i el refugi no es veu per enlloc fins arribar a poca distancia d'ell.

                         
El refugi de Pinet es modern i està bé, una part dels companys acampen amb tendes al costat del llac.

                         
 La ascensió a la pica no comporta cap problema ni dificultat, el camí ben senyalitzat ens portarà directament al cim,

                          
I  als veíns pic Verdaguer i Montcalm.

                          

 

              

Estàvem de celebració perquè la Trini i la Ramona feien el seu cim 100 del repte dels 100 cims. Ja de tornada al arribar al refugi uns quants companys agosarats es banyen al llac i avall resseguint el mateix camí de pujada.

                                                                                                      28-08-2011

.