Fitxa Tècnica
Inici Hospital de Vielha
Itinerari per la cara SO, estanys de Mulleres
Desnivell 1400m.
Horari 5h. de pujada
dificultat -PD-
Des de la boca sud del túnel de Vielha (1622m.), seguim el sender direcció Oest que segueix al costat del riu, sempre per l’esquerra hidrogràfica primer per el pla i desseguida remonta la vall. Trobarem dos salts d’aigua que també hem de superar per la dreta. A la cota 1800 el camí comença a guanyar alçada per les parets que tanquen la vall.A la dreta del primer llac, enfilat sobre la penya trobem el refugi lliure (2360m).2,30h.
El camí segueix en direcció Oest marcat amb fites i guanyant alçada ràpidament,
La roca i la neu van guanyant presència . sota al coll es on hi trobem el pas mes
delicat, sense ser difícil peró si que mereix la nostra atenció, passant amb precaució
una clape de neu de forta pendent i grimpant per assolir el coll (2935m.).4,30h.
Des del coll segim la cresta en direcció sud entre blocs de pedra.
Cim del Tuc de Molières 3010m. 5h.
Descens pel mateix itinerari.
1-agost-2010
Inici Hospital de Vielha
Itinerari per la cara SO, estanys de Mulleres
Desnivell 1400m.
Horari 5h. de pujada
dificultat -PD-
Des de la boca sud del túnel de Vielha (1622m.), seguim el sender direcció Oest que segueix al costat del riu, sempre per l’esquerra hidrogràfica primer per el pla i desseguida remonta la vall. Trobarem dos salts d’aigua que també hem de superar per la dreta. A la cota 1800 el camí comença a guanyar alçada per les parets que tanquen la vall.A la dreta del primer llac, enfilat sobre la penya trobem el refugi lliure (2360m).2,30h.
El camí segueix en direcció Oest marcat amb fites i guanyant alçada ràpidament,
La roca i la neu van guanyant presència . sota al coll es on hi trobem el pas mes
delicat, sense ser difícil peró si que mereix la nostra atenció, passant amb precaució
una clape de neu de forta pendent i grimpant per assolir el coll (2935m.).4,30h.
Des del coll segim la cresta en direcció sud entre blocs de pedra.
Cim del Tuc de Molières 3010m. 5h.
Descens pel mateix itinerari.
Quans records venen al cap quan et pregunten per el primer tresmil!! En el meu cas queda ja molt llunyà aquell Agost del 1986, i precisament va ser l'Aneto. Afortunadament he pogut reviure unes sensacions similars aquest cap de setmana passat en que el meu fill en Roger (d'onze anys) ha assolit el cim del Mulleres. No ha estat gens fàcil per a ell, ha hagut de traginar una bona motxilla i caminar un total de 10 hores i mitja (repartides en dos dies)...però al final ha valgut la pena i tant que si!. En aquesta aventura ens van acompanyar en Josep Dalmau ( que era el primer cop que feia aquest cim) i en Miguel Jimenez un seu amic que feia tambe el primer tresmil...Masses sensacions per un sol dia!!
Enric Queralt
1-agost-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada