Pedró dels Quatre Batlles 2383m.

Fitxa Tècnica
Inici           Estació Tuixent-laVansa   
Itinerari     per pista Tallafocs  
Desnivell    450m.  
Horari       5,30h. total  
Dificultat   -F- Fàcil
Hem volgut començar l'etapa "raquetera" amb una sortida fácil i familiar per l'estació d'esqui nòrdic de Tuixent-La Vansa. Hem pagat religiosament el forfet ( 3,50 e.) i hem sortit de peu de pista pujant per el tallafocs fins a la Cabana de Pastor ,després

hem anat pel mig del bosc fins agafar la carena de la Tossa Pelada i fer cim (2830m.). No en teniem prou i hem volgut anar fins el proper Pedrò dels Quatre Batlles (2383m.). On han posat una magnífica taula d'orientació. En un dia com ahir et podies atipar d'anomenar cims a la llunyania que apareixien a la taula. Després hem baixat fins a la Cabana de Pastor i ens hem decantat pel circuït nº 2 que es veu al planell de pistes a mà Esquerra. Un recorregut molt maco pel mig del bosc fins al peu de pistes. En total unes 5 hores i 1/2 i uns 450 metres de desnivell. Molt recomanable per iniciats a les raquetes.

Desembre 2013

Tuc de Mulleres 3010m. per Aigualluts

Al vessant dret de la vall de Benasc es trobe el Massís de la Maladeta, dominat per l'Aneto, cim més alt de la Península amb 3.404 metres d'alçada, i la Maladeta amb 3.308 m. Davant de tal immensitat s'eclipsen altres llocs de gran interès, com la ruta que anem a recórrer. De    l'Hospital de Benasc fins el Forau d'Aigualluts, una excursió senzilla i agradable que no ens durà més de una hora  l'anada, imprescindible per a tothom que visite per primera vegada la vall de Benasc.  L'accés a la Besurta,  està prohibit per a vehicles des de l'Hospital (del 25 de juny al 3 de setembre); hi ha un servei d'autobusos que surt de Benasc .

La Besurta  (15,45h.)és el punt d'inici de l'ascens a l'Aneto. Junt al pàrking hi ha un quiosquet on podrem fer un alt al camí. Deixarem la Besurta creuant un torrent que baixa dels ibons de Villamuerta i seguirem per una pista-sender (PR-HU 29) des del qual es veu una part de l'espectacular glacial de la Maladeta.

 Arribarem a un encreuament senyalitzat en poc menys de 10 minuts: per la dreta la senda es dirigeix cap al refugi de la Renclusa (2140 m) i al cim de l'Aneto (3404 m), així que ens dirigirem per l'esquerra en direcció a Aigualluts seguint les marques verdes.

 Ascendirem per una costera curta però forta, per tal de superar un herbós i verd coll pel qual accedirem a un enorme prat, on un camí ens durà en direcció sud-est, després d'uns 35 minuts des de la Besurta, fins una enorme dolina, el Forau d'Aigualluts. (16,15h.)

El Forau d'Aigualluts és un complex sistema càrstic, una enorme dolina (cavitat subterrània, el sostre de la qual es va enfonsar quedant al descobert) situada al curs alt del riu Ésera, a uns 2074 m d'altitud. Les aigües del glacial de l'Aneto i la Maladeta desapareixen per l’avenc baix terra una mitja de 155 dies a l'any, i es dirigeixen cap al nord fins reaparèixer a 3'6 quilòmetres en línia recta i a 1658 metres d'altitud, vessant les seues aigües a la Vall d’Arán, al riu Garona, que creua França i finalment desemboca a l'Atlàntic a Bordeus.

                                                              Forau d'Aigualluts

Amb vistes a la bonica cascada d'Aigualluts, pujarem per un tossal a la nostra esquerra des d'on el camí es dirigeix fins el Plan d'Aigualluts (2.020 m), on les aigües glacials serpentegen i des d’on, si alcem la vista, ens meravellarem amb les fantàstiques vistes del cim de l'Aneto i el seu glacial, el major dels tretze que encara resten a la Península.  Situats al Plan d’Aigualluts per fi ens dirigirem cap a l’est,  seguint un sender marcat  amb fites i mollons, al cau del barranc de l’Escaleta que voreja la Tuca d’Aigualluts fins assolir sense cap problema els primers estanys sota el coll deth Hòro a 2200m. (17,40h.) aquí nosaltres vàrem acampar en un bonic prat.

                                                             Estany deth Còth deth Hòro

 Des d’ací ens hem de fixar be i dirigir-nos en direcció sud-est buscant un coll, 

 el sender de la Tuca de Mulleres passa primer pels dos estanys de L’Escaleta i més amunt pel estany Alt de L’Escaleta ja a 2600m.

                                                  Estany Alt de l'Escaleta

  seguint les escasses marques per un circ de grans blocs deixem a la dreta el pic de Barrancs i ens dirigirem cap al sud-est buscant els peus del Tuc de Mulleres i entre blocs de pedres arribarem al cim.

 La tornada la farem pel mateix camí , una altre possibilitat es tornar per la vall de Barrancs  sota el glaciar del Aneto.                         Finals agost 2013
TRACK

Cim del Mont Blanc 4,808m., per la ruta dels 4000

Fitxa Tècnica

 Inici            Refugi Còsmiques 3613m.    

Itinerari      Tacul, Maudit, Mont Blanc, Dome de Goutier.
Desnivell     acululat 1500m.
Horari         primer dia, 12h.  segon dia 4,30h.
Dificultat    -PD- 

 Tots els que sentim la muntanya, tenim el somni de trepitjar un dia els Alps

La preparació comença dies abans fent cims al Pirineu i acostumant el cos a l’alçada

Només arribar a Chamonix, ! sorpresa !  està acabant  la Ultra trail  amb  els millors corredors del mon i davant de tots el nostre Killian. Visitem la Maison de la Montagne a l’ùltima planta si troba l’ofocina de l’alta muntanya on i tenim tot tipo d’informació, consultant el temps dilluns ens posa tres belle journé. Cal buscar un bon lloc per dinar, el trobem al costat del llac de Praz, amb vistes al Dru que en Miquel aprofita per recordant-se que l’avia escalat, carregem forces, revisem material . Deixem Chamonix i agafem el telefèric de l’Agüille du  Midi, amb una curiosa  barreja de turistes amb poca roba i muntanyencs carregats, en vint minuts salvem dos-mil metres de desnivell i ens plantem a 3840m. Deixem els turistes i ens dirigim a la cova de gel saltant la barrera  es qüestió d’equipar-se i som-hi .Una afilada cresta de neu ens baixa en cinc minuts a la Val Blanche, estem en un glaciar alpí a 3400m. Sota un fort sol, cal beure molta aigua per hidratant-se . Veiem el refugi  “Cosmiques “ a la dreta dalt d’un turó amb trenta minuts i arribem a 3613m. , farem la ruta dels quatre-mils que es la més maca  encara que sigui més llarga i una mica més difícil que les  altres , anirem encordats amb corda curta, amb el mínim pes  però sense faltar lo imprescindible, piolet i grampons faran la resta Dia 31 a les 3,45h. La nit esta neta  no i ha vent i la sensació tèrmica es agradable, destaca la llarga filera de llums  pujant , al mig de la foscor passem algunes esquerdes , la traça la trobem feta . la pendent s’apropa al 50%   i les grietes es succeeixen  però no trobem grans dificultats. Amb dues hores arribem a l’espatlla del Mont Blanc de Tacul, l’últim tros de l’ascensió es fa més lenta i fatigosa, al coll i bufa una mica d’aire, baixem molt poc i comencem la pujada al Mont Maudit, 7,40h. arribem al punt més difícil però més emocionant de la travessa, passem un serac que passem a força de piolet i grampons segueix una canal de gel acabant amb un corredor més ampla, muntem reunió inter mitja en unes roques i en Miquel enfila l’última part però la corda es curta i ens hem d’estirar, 8,15h. arribem a la filada cresta del Mont Maudit, Coll Maudit 4345m. per fi davant nostre el Mont Blanc, la traça segueix cap a l’esquerra vorejant el Maudit en suau baixada al Coll de Brenva 4303m. 9h. A 9,30h. Estem sota el Mont Blanc en una autèntica terrassa de somni. El Mont Blanc es veu a tocar, ens queda una llarga pujada més suau al final , les forces ja escasejan molt a poc a poc i parant soviny anem pujant fins que ja no es veu res més amunt.  Dia 31 13h. Cim del Mont Blanc 4808m. Som a dalt no i ha dubte, fa fred, el vent del sud bufa cada cop més fort. Uns minuts al cim, quatre fotos i comencem a baixar per la aresta de les bosses a la ruta normal. Sense problema passem prop del refugi lliure Vallot  a 4360m. 14,15h. Es la gran esplanada del coll de Dóme aprofitem per fer uns ganyips, hidratant-se i descansar que ja ens en aviem oblidat. Seguim el descens fins el refugi de Goûuter que veiem al fons mig penjat a 3817m. 16,40h. Cim del Dóme de Goûter 4304m. a l’esquerra veiem l’agüille de Bionnassay, sota nostre el refugi.  Dia 1 a les 9,20h. Deixem el refugi per el camí que baixa totalment vertical amb alguna corda fixa al principi però ja sense neu, un cop a baix hem de passar el tros més delicat creuar l’anomenada “Bolera” 10,50h. Si be durant tota la baixada correm el perill de caigudes de pedres, per travessar aquesta canal cal extremar l’atenció i fer-ne havia , passant un mar de rocs arribem al costat del refugi de Téte Róusse a 3167m.  ens desviem a la dreta seguin el descens, baixem molt ràpid, la baixada és molt llarga, finalment arribem a l’estació del cremallera  de Niu d’Aguila a 2372m.  14h. Fí de la travessa.        Agost 2009
EL VIDEO:
https://www.youtube.com/watch?v=XuShpxsobVo

Breithorn,Castor i Polux

Fitxa Tècnica

Inici          - Breithorn :Klein Matterhorn. –Cástor: Refugi Ayas.   -Pólux: Refugi Ayas.
Itinerari   per glaciar  
Desnivell  - Breithorn: 280m.,   –Cástor: 808m.,   -Pólux: 672m.
Horari         - Breithorn : 1,30h.  –Cástor:3h.  -Pólux:3,30h. (horaris de pujada amb parades, sobretot forçoses al Polux per la gent ).
Dificultat   

- Breithorn (F+). Travessa glaciar monòtona per les pistes d’esquí. Pendents de fins 35º a la pujada final. Aresta de pas al Breithorn Central una mica exposada.
-Cástor (PD-). Travessa glaciar des de el refugi fins a la base. Pendents de 35º a 50º a la pujada final. Aresta final molt exposada.
-Pólux (PD). Travessa glaciar des de el refugi fins a la base. Pujada per aresta de roca, amb passos de tercer grau i corda fixa a la part alta.  

Aquesta setmana quatre companys hem decidit pujar a Zermatt (1620m.), als Alps Suïssos i pel Matterhorn Glacier Paradise (3883m.) fer dos quatre-mils Suïssos i dos més pel costat Italià fent nit al refugi d’Ayas. El bon temps ens ha acompanyat i ens ha permès gaudir de la bellesa d’aquest racó dels Alps.   

El Breithorn esta situat a la frontera entre Suïssa i Italia, entre el massís del Mont Rosa i el Cerví. Els seus 4164 m. d’alçada son molt assequibles per les instal.lacions del telefèric del Klein Matterhorn (3883m.), al que s’arriba en mitja hora des de Zermatt. Aixó fa del Breithorn un quatre-mil molt assequible, i un bon punt d’inici de travesses interesants. Deixem l’estació del Klein Matterhorn (3883m.) dia-11  9,30h. per endinsant-se al gran  Breithornplateau que giran cap al nord pugem per pendent de fins 35º  al cim Occidental del Breithorn (4164m.).11h. a 11,30h. Si el dia es clar, la vista del Matterhorn per l’Oest es espectacular, per l’Est es veuen els cims del Mont Rosa i els nostres propers objectius, Castor i Polux. Seguint per l’aresta i amb molt de compte per les cornises ens apropem al Breithorn Central (4160m.).11,50h. A 12,45h.

Deixem enrere la multitut del cim i busquem la soletat. En pocs minuts passem de Suissa a Italia, baixant direcció sur-est per una traça molt marcada  al enorme plató 13,20h. A 13,40h. fins al coll al peu del Castor i tot seguit en continua baixada arribem al  refugi d’Ayas (3420m.) 16h.. Bona teca, molt acollidor i molt bon tracte sobretot per part de la Silvia que parla castellà . Des de aquí la aproximació al Castor i al Polux es directe remuntant de nou la rampa fins al coll. Els 4164m. de cim ens han passat factura i el company Pere nota cansament, mal de cap i mal estar segurament degut al mal d’alçada. Ja la segona jornada 7,45h.pujar al Castor fins al fil de la cresta no va ser difícil, en Pere es va quedar al refugi per recuperar-se, en Xevi la Loli i jo encordats vàrem pujar direcció nord primer al plateau al peu del cim i desprès de prendre uns ganyips i hidratant-se enfilem l’ascensió sense cap dificultat fins arribar a la part alta on després de passar un Xerac i ja a la part baixa de la aresta cimera,10,30h. davant nostre apareix una afilada aresta llarga i estreta, ben encordats i parant molta atenció, fem cim (4228m.) 11h. A 11,15h.. 

Baixem de nou al refugi 13,30h.on el company Pere ja s’ha recuperat i ens proposa que demà tot marxant pugem al Polux. El tercer dia un cop més clareja amb molt bon temps, després d’esmorzar 6,30h. iniciem de nou la pujada al plateau fins al peu del Polux situat just al costat del Castor. Anem a buscar la paret de pedra per la cara nord on ja sense grampons seguim un camí fresat que cada vegada es va complicant més fins topant-se amb parets altes que ens cal superar amb l’ajut de les mans. L’última part de roques ens ajudem d’una maroma per enfilar el pas més dret, l’únic problema que trobem es la gent que ens acumulem tant de baixada com de pujada. Ja deixant les roques topem amb la imatge de la verge amb el nen, davant nostre el cim a tocar, ens posem de nou els grampons i enfilem l’aresta fins al cim sense cap dificultat (4092m.) 10h. A 10,15h.. Abraçades, fotos, bones vistes, a tocar el veí Castor, un petit descans i avall, al tram de roques ple de gent decidim posar la corda i rapelar una mica més a la dreta de la maroma, tot i així la gent ens fa anar lents. De nou al plateau, en suaus pujades i baixades arribem finalment al Klein Matterhorn  dia-13 14h. que ens baixa al poble de Zermatt. 

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castor-4-221m-i-polux-4-099m-alps-136664554 

                                                       Audiovisual                                                                        Agost 2013

Sant Valentí de Salarça ( església s.XII )

Fitxa Tècnica
Inici          Beget   
Itinerari   PR (Ben marcat)  
Desnivell   200m.  
Horari       1,15h. anada  
Dificultat   -F-Fàcil i familiar

    Beget,  surtin del poble per la carretera d’Oix , el primer trencant de la dreta  sota l’ermita del Remei, un  indicador PR ens marca el camí a Camprodon  que seguirem sense deixar-lo, caminem per la pista i de seguida agafem el sender a l'esquerra que ens porta a creuar un petit rierol , ara el sender s’enfila  per anar a trobar l’altre vesant de la muntanya, entre boscos idíl·lics i bones vistes al cim del Comanegre i el Bestracà   el sender  puja i baixa suaument fins arribar a descobrir l’indret de Sant Valentí de Salarsa.  

Historia

La vall i el lloc de Salarsa, apareixen citats per primera vegada en un document de l'any 937, en unes donacions fetes pel comte Sunyer de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ridaura.

En 1858 va ser examinat el contingut de dues capsetes,  procedents d'aquesta església i que segons la tradició contenien les relíquies de Sant Valentí. En una d'elles a banda dels ossos, es va trobar un pergamí que acreditava la veracitat de les relíquies.

La capçalera la forma un absis semicircular. En la seva part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, que és l'única il·luminació que tenia el temple originàriament.

Entre els segles XVI i XVII es va modificar el temple, obrint una nova porta en el mur oest, protegida per un porxo de doble vessant. A banda i banda de la porta s'hi van obrir dues finestres quadrades.

També és d'aquesta època el gran campanar de cadireta de dos ulls i l'escala, adossada al mur nord, que en permet l'accés.

La porta original es trobava en el mur sud. Fins fa uns anys estava cegada i en l'actualitat fa les funcions de finestra. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat.

En 1977 es van realitzar obres de consolidació per evitar l'ensorrament de la volta per culpa de les humitats.  Malauradament, més de trenta anys després, el temple amenaça ruïna i el seu interior està totalment apuntalat.  L'absis presenta unes més que inquietants esquerdes. Cal actuar-hi urgentment, abans no sigui massa tard. El seu estat de conservació és lamentable, com la seva veïna Santa Maria de Bolòs. Sorprèn el seu estat de deixadesa malgrat trobar-se en el terme municipal de Camprodon, una vila eminentment turística, però que manté oblidats aquests dos monuments.

Volta als Grà de Fajol

Al poble de Setcases seguim la carretera a Vallter  fins arribar a la corba on hi surt el camí que va al refugi d'Ull de Ter.
Refugi d'Ull de Ter 2200m.
El refugi és guardat i s'hi pot dormir i menjar. És un bon lloc per observar el Gra de Fajol.
El camí segeuix el curs del riu; aquest neix darrera dels plans del refugi, en direcció pic de Bastiments. S'ha de pujar sempre agafat al Gra de Fajol gran, fins que es puja al Coll de la Marrana.
Coll de la Marrana 2545m.
La vista des del coll val la pena. A la dreta, el Bastiments (2874 m.), el pic més alt de la nostre àrea. Al fons la vall del Freser, amb el Coll de Tirapits. Una mica a l'esquerra el Torreneules. Darrera, direcció Est, podem veure el Canigó al fons, i una mica a la dreta el Costabona..Pujem al Gra de Fajol gran , 20'.

·         Al cim hi havia una creu, instal.lada el 1999, que fou robada el setembre de 2010. El Centre Excursionista Espluga Viva d’Esplugues, que havia col.locada l’anterior, va reposar-la el 10 de juny del 2012.

^·          Som al punt més alt de la sortida, després d’un petit descans iniciem la baixada que de moment no ens porta cap mena de problema, sempre seguint la carena arribem  al coll on si volem podem baixar al refugi, no trobem cap camí bo, tot son canals de rocs, les més factibles i curtes son les que tenim a la nostra esquerra del coll al Grà de Fajol Gran. Si volem continuar el Grà de Fajol Petit ens espera al final de la carena. Només ens cal baixar, continua sen bona l`opció de baixar pel coll. Si decidim fer la baixada des del cim la cara nord te molta pendent, es millor seguir la mateixa direcció Est que hem arribat, a poc a poc comencem a perdre alçada per una  perdent costeruda i herbosa, anem flanquejant a l’esquerra per damunt de rocs fins arribar a una roca que sobresurt  ben visible des de a baix, a partir d’aquí el terra de rocs es veu fresat del pas de la gent i baixa directa. L’última part es la més difícil el fresat acaba sobre unes roques que cal desgrimpar o també es poden flanquejar per la dreta entre matolls de Neret i pins. Ja a baix travessem un mar de grans blocs fins al camí del refugi i el cotxe.      

Via ferrada de Sant Feliu de Guixols

Vía ferrada de la Cala del Molí

Abans que res, ! Moltes felicitats als equipadors ! .
Via reoberta gràcies a l’esforç del seu equipador Albert Gironés. Podem gaudir de l’ùnica via ferrada penjada sobre el mar. Queda encara un petit tram per obrir.

s'ha decidit instal·lar cable d'acer inoxidable i no pas de ferro per fer-la més resistent a les condicions d'estar a tocar del mar. També s'ha posat un cable de 10 mm i no pas de 9 mm per fer-lo encara més segur.

Les característiques del tram únic al món

El tram de la via ferrada de Sant Feliu de Guíxols fa 480 metres, dividits en dos trams amb dos nivells de dificultat, fàcil i mitjà. Ressegueix els penya-segats de la Cala del Molí amb una vistes fantàstiques, que 'han convertida en una de les preferides per ser l'única al món que penja sobre del mar des de les roques. Té desnivells que van entre 5 i 20 metres respecte el nivell del mar. En funció del grau d'experiència i l'agilitat de cada escalador, els trams es poden fer entre una hora o dues hores i mitja

 Com arribar-hi

A Sant Feliu de Guixols,hem d’anar direcció al club marítim, però abans d’arribar s’ha de agafar a mà esquerra el carrer que puja al hotel Hipòcrates i puja sempre seguint el carrer que puja fins arribar al mirador, on podem aparcar el cotxe. Unes escales que baixen pel camí de ronda ens porten fins al cartell d’inici. ­­­ 

ALBUM FOTOS

Serra de Busa

DE LA VALL D’ORA AL PLA DE BUSA, CIM DEL CÒGUL I SANT PERE DE GRAUDESCALES (SOLSONÈS)

Inici            ermita Sant LLeir
Itinerari      Serra de Busa

Desnivell    1000 mts.
Horari          8 hores
Dificultat     -F- Fácil

Excursió llarga i exigent realitzada amb el Centre Excursionista L'Esquirol. Deixem els cotxes a les 09:00am al costat de l'ermita de Sant Lleir (687m). Lentament anem ascendint fins a situar-nos sota la cinglera de Busa. Pugem per les Escales de Busa fins dalt l'altiplà. El travesem tot sencer fins arribar a la Preso del Capolatell. D'alla ascendim directes al Cogul (1526m.) punt més alt de la Serra. D'allà passem per l'ermita de Sant Cristòfol. Tornem a travessar el pla i baixem fent marrades fins a Sant Pere de Graudescales. D'allà només ens queda seguir una pista fins l'inici de l'excursió on hi ha una estatua en memoria de Guifrè el Pelòs arribant a les 17:00pm. En total hem fet 22Kms i uns 1000 metres de desnivell. Tot plegat en unes 8 hores parades incloses. Deu n'hi do!
Maig 2013

Fotos
Track

Les Roques Encantades

Fitxa Tècnica

Inici             Coll de Condreu
Itinerari       per la carena amb grans vistes
Desnivell      100m.
Horari         Condreu,la Salut,Condreu 2,30h. aprox. 
Dificultat    -F-

 una  ruta interessant que parteix del Coll de Co­­­­ndreu, ens porta a les “Roques encantades”,al Santuari de la Salut i a la­­­ Devesa. Es tracta d’un bosc màgic, un paratge silenciós i fresc on els faigs i grans blocs de roques esdevingudes del mar han après a viure en harmonia des de fa milers d’anys. Segons la llegenda, un dimoni habitava en aquest indret i quan estava de mala lluna, s’entretenia fent rodolar alguna de les roques pendent avall per veure com espetegaven contra les cases de Sant Feliu de Pallarols.

Deixem el cotxe al restaurant Coll de Condreu, creuem la carretera Vic-Olot i allà mateix hi ha un indicador que senyalitza "Roques Encantades". Seguim el camí, primer fa una mica de pujadeta però aviat arribem al pla d'Armadans i a la casa de pagès del mateix nom.

Continuem el camí, hem d'obrir algunes tanques prop de la casa i ens endinsem en una fageda on de seguida trobarem l'indicador de roques encantades (lloc màgic) d'on ha sorgit la llegenda de les Roques  Encantades. (30 min.).Seguint els indicados,per  la pista ampla arribarem al Santuari de la Salut (1h.10min.).De tornada, passant pel coll de L'Arç, podem tornar a Coll de Condreu (45min.),o agafar la pista de la dreta que ens baixa directement a la Devesa(30min.) 

Petita historia de la Salut

L'any 1642 Joan carbonés del mas carbonés va col·locar una petita imatge de la mare de Déu en una bauma amb una font al costat: "la bauma o roca de Claperols" per dema­­­nar a la verge que alliberés als pobles veïns de les tempestes que feien malbé les collites i d'altres calamitats d'aleshores com de la pesta bubònica, del bandolerisme, de la bruixeria, etc. sembla ser que la veneració d'aquesta Mare de Déu del roser va donar fruits i la devoció va anar augmentant al llarg dels segles.

A sobre de la roca d'aquesta bauma és on es construeix al segle XIX l'edifici del santuari i hostatgeria (lloc de repòs i curació de  malalts).

Durant la guerra civil es va destruir però passada la guerra es va reconstruir i engrandir. La font actual és una falsa font.

La imatge que es venera actualment al santuari, sembla ser que, és una còpia de la imatge que es va posar al segle XIX.

Durant el trajecte, podem llegir els cartells que anem trobant.

14-abril-2013
Track

Canal Central del Gra de Fajol Gran

Fitxa Tècnica

Inici             estació Vallter 2000

Itinerari       per la pista del xalet a la canal
Desnivell      300m.
Horari         1h. Aprox./2h.canal/1,30h.baixada
Dificultat    -BD-

Esclat de bon alpinisme a la Vall del Ter

A  Manlleu, a les vuit del matí, ens trobem  amb en Miquel,   carretera i manta cap a Vallter. Bon temps, sol, molta neu, el dia promet.

A les 9,15h. som a l’aparcament , com sempre una colla  de jovent reconeixent en Miquel i sortim junts els primers metres. Anem a trobar la pista d’esquí que seguim fins a sota el refugi deixant a l’esquerra una traça que va directament a les parets deL  Gra de Fajol petit, i més amunt on la pista gira a la dreta en forta pujada ens desviem a l’esquerra obrint traça directes al Grà de Fajol gran. La neu està idònia, el dia abans havia nevat i no ens enfonsem més d’uns trenta centímetres. Arribem a peu de canal (11h.)només visible el seu inici, portem la corda hidròfuga i tot tipo de ferro per assegurant-se, tot i això comencem a pujar sense fer servir el material, en Miquel va davant fent fotos, la neu molt bona,  ! Amunt !

  deixem a l’esquerra una roca coberta per una cascada de gel , ara la canal gira a l’esquerra i s’estreny , no hi ha ressalt, passem entre grans parets sense cap mena de dificultat. De cop la canal s’ens obre davant nostre i només ens cal superar una gran pala amb forta pendent.(13h.)

Som a l’aresta cimera, el dia imponent, la visió meravellosa, un petit descans i  ! avall !.  Iniciem el descens   al coll del Grà de Fajol petit peró sense arribar-hi  comencem a baixar per la primera canal fàcil  que ens trobem . Pla, pista, cotxe. (14,30h.) No es pot demanar més. Gràcies Gra de Fajol.

  

7-abril-2013

Fotos

Carlit 2921m. per Lanós

Fitxa Tècnica

Inici                 El Passet 1700m. 

Itinerari          Per l'estany de Lanós

Desnivell        1220m.

Horari             5h. de pujada  

dificultat         -PD- 

El Passet 1705m. ( 8,40h.)

Petit  embassament  que deixem a la dreta del aparcament, a l’ esquerra agafem un sender  que de seguida  guanya  alçada, un rètol ens indica amunt a Lanos, deixem a la dreta el camí a Fontviva.

Enllaç amb el GR 7  (9,15h.)
Ve de la ctra. N 20 entre Portè i el Coll de  Puymorent , la inclinació disminueix. Destaquen a la dreta els pics de Coll Roig, Mes amunt passem un contrafort i deixem a la dreta , molt avall, l`estany de Fontviva.

Replà sota la presa ( 10,50h.)

Unió amb el camí de Comajoan, el nou  refugi  està  a uns cinc minuts.  Enllaçem amb la ARP que be de la portella de Lanós. Sense pujar la presa travessem el rec de Lanós i continuem per una petita vall amb notable perspectiva del  Pic de Castell Isard i després del mateix Carlit amb la serra de Xemeneies a la dreta.

Rec dels Forats ( 11,30h.)

Veiem elevat el refugi de Guimbarda. Deixem el GR 7 a l´esquerra i seguim la ARP per un terreny cada cop mes caòtic i tinguen al fons la pica del Carlit. Guanyem  alçada  gradualment.

Estany dels Forats (12.15h.)

Un corredor ens puja fins a la gran explanada de l´estany    Començem  l´ascensió llarga i penosa  per  forta  pujada  fins  a un contrafort que baixa del cim.  Creuant un pas delicat  arribem al coll entre els dos cims i al cim sense problemes.

Pica del Carlit (14h.)

Impresiona l`inmensitat de les seves vistes que arriben des de la llunyana Maladeta fins el proper Canigó.  Si no hem previst fer cap travessa, tornarem pel mateix lloc.

                                                                                                  Gener 2013

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pica-del-carlit-2921m-per-lanos-alta-cerdanya-136635729