Almanzor 2.591m. ( Avila )

Fitxa Tècnica

Inici          Plataforma de Gredos   
Itinerari   per cara NO, tram final cara SE 
Desnivell  plataforma a refugi 430m., a cim 640m.  
Horari      Plataforma a refugi 3h., Refugi a cim 3h.
Dificultat  -D- en hivernal de Portilla del Crampón a cim.

Primera ascensió: 1899 per Manuel González de Amezúa

                            1903 primera hivernal per ell mateix

La ascensió hivernal al Almanzor requereix tenir uns coneixements bàsics de progressió en canals de neu a alta muntanya donat el gran desnivell que hem de salvar en poc temps i sobre tot a l’últim tram molt exposat.  

Refugi Elola (1945m.) després d’esmorzar 8h. un petit flanqueig de cara a la cresteria del Cuchillar de las Navajas que tinc davant direcció SO i Amunt SE, les traces fetes a la neu no deixen cap dubte de la ruta a seguir, als quinze minuts s’arriba a un replà on hi trobo dues tendes amb un petit salt d’aigua a la dreta, davant tota l’estona el cim del l’Almanzor amb la ruta a seguir clarament visible.

 Segueixo deixant a la dreta el Morro que separa la Hoya del Ameal de la Hoya Antón que es on sóc jo, rodejo una gran roca aïllada, algun petit turó i començo a pujar ara de debò per la llarga pala recta a la Portilla Bermeja que no hem de pujar-hi,a ma dreta ens apareix la ample canal que s’enfila fins a la portilla del Crampón amb fort desnivell al tram final; paral·lelament a la dreta  més estreta i amb més pendent una altre canal puja per sobre de la Portilla, la canal es molt atractiva, la neu molt bona i pujo per ella amb forta pendent clavant la punta dels grampons i assegurant-me amb el piolet,

 per damunt meu només roques, sota meu una gran pendent pels dos costats. Després de passar una petita cornisa vaig a buscar la traça dels que pujant de la Portilla del Crampón

, començo la part més compromesa, flanquejant  E sota el cim  per anar a trobar la canal curta però dreta i molt aèria (a la part alta hi tenim una anella de reunió ) que hem puja al cim format sobre una sola roca.

La baixada requereix posar-hi tots els sentits, millor començar la forta pendent baixant d’esquena com qui baixa per una escala clavant molt fort el piolet i buscant els forats per enfonsar-hi  les puntes dels grampons.  Flanquejo  sense presses i arribo a la Portilla on una colla decideixen quedar-se a esperar els seus companys, si un no te gaire experiència o no ho veu clar, una retirada a temps sempre és una victòria. Després de la llarga baixada, beure  i menjar algun ganyip, de nou sóc al refugi Elola amb uns guardes molt amables.
La tornada a la zona d'aparcaments de la plataforma de Gredos, la fem com la anada per el PR AV-17.

19 de Abril de 2014

Va ser el passat estiu que el meu bon amic i consogre Emilio va pujar al cim i em va motivar  a pujar-hi aquest hivern. Els dos som avis de la petita Júlia i per això nomenen el cim com " El pico de los Abuelos. "

*


 
     

Canal Sabat (Serra del Cadí )

Fitxa Tècnica

Inici             Poble de Estana     
Itinerari      per Prat de Cadí seguir SE
Desnivell     canal 320m. / total 1000m.
Horari        1h a Prat de Cadí,1h. a peu de canal, 2h. canal
Dificultat   -PD-inclinació de 50º, últim embut 60º

( primera ascensió Francesc Sabat en solitari, 28 febrer de 1970)

Anuncien mal temps per la tarda així que s’ha de buscar una canal divertida però ràpida. Un bon esmorzar a Martinet i som-hi,  enfilem la carretera cap a Estana per deixar el cotxe a coll de Pallers 1576m.,9,20h. pel PR-C121 pugem al Prat de Cadí 1820m. 10,10h.,

 a partir d’aquí la neu ja es evident, grampons Piolet i amunt direcció SE a la Canal dels Troncs, després de deixar el bosc ens enfilem per una pala de neu sempre en la mateixa direcció,

 prop de la base de la canal dels troncs girem a l’esquerra 11,25h.flanquejant pel característic contrafort inferior de la paret

 fins arribar al peu de la canal Sabat 11,40h..

 La neu esta en unes condicions òptimes, no tenim traça oberta,  al bloc encastat no es veu cap mena de ressalt sense encordant-se ens hi enfilem tot ella pel centre, es pot progressar molt bé sense enfonsant-se gaire clavant les puntes del grampó. 

 Arribats a la part alta trobem l’únic pas perillós i exposat, passem una baga per la roca i primer ens assegurem tots tres en el petit espai molt aeri,  estret i relliscós, enfilem l’embut últim posant dues bagas més a les úniques roques que ens queden a prop i per la  esquerra sortim a la carena final, finalment tot ha estat més fàcil del que semblava. Puig del Quer 2546m.12,50h. 

 La baixada la fem per l’est des de el coll de Quer o de LLizer, canal de LLizer i flanquejant amb la neu molt tova fins passar de nou sota la canal dels troncs i Prat de Cadí 14,45h..

 La sort ens ha acompanyat i el mal temps ha arribat a la part final, a deu minuts del cotxe sense problema per nosaltres 15,30h.. Parada obligatòria a Estana a Cal Basté a saludar en Lluis i recuperar forces amb un bon estofat de conill, cargols i cérvol.             
 Miquel Casas, Jordi Casas, Josep Dalmau                                                                                                                                                                                                    12-abril-2014    

Pic de la Mina 2.683m.

Fitxa Tècnica
Horari      3h.pujada 1,45h. baixada   

Dificultat  -F- fàcil  

Inici         -P- La Vigñole        
Itinerari  seguint telecadira    
Desnivell  500m. 

                     
                        Pla " B "

La pluja, el vent, la boira, qualsevol  fenomen  meteorològic  ens pot fer desistir de una sortida prevista, llavors es important tenir un pla “ B “. Aquesta vegada la sortida la teníem prevista a pujar la canal Central del Fontfreda. Motxilla, cordes, grampons, friends.........  el cotxe al aparcament de la Vignole, les raquetes als peus i  ! amunt !. Pugem per la pista verda central seguint el telearrastre. A dalt invadit tot per la boira, no es veu res, ni la pilona anterior que acabem de passar, no ens podem enfilar, decidim baixar a buscar l’única traça per on pujava algú, al costat del telecadira de l’estació ja tancada.

 Tornem de nou en pujada per la costeruda pendent que ens porta directament al pic de La Mina.

 Al final del telecadira una petita  caseta ens resguarda del mal temps. Davant nostre  poc visible, una  gran pala i a l’esquerra  el cim de la Mina. Sempre envoltats de boira, tornem avall seguint el telecadira i de nou al punt de partida. 

( La ruta normal per pujar al cim de la Mina, surt del coll de Puymorent seguint el camí de la Alta Ruta Pirinenca que va al Pas de la Casa.)

                                                                             Abril 2014