dimarts, 22 d’abril del 2014

Almanzor 2.591m. ( Avila )

Fitxa Tècnica
Inici          Plataforma de Gredos   
Itinerari
   per cara NO, tram final cara SE 
Desnivell  plataforma a refugi 430m., a cim 640m.  
Horari      Plataforma a refugi 3h., Refugi a cim 3h.
Dificultat  -D- en hivernal de Portilla del Crampón a cim.
Primera ascensió: 1899 per Manuel González de Amezúa
                            1903 primera hivernal per ell mateix

La ascensió hivernal al Almanzor requereix tenir uns coneixements bàsics de progressió en canals de neu a alta muntanya donat el gran desnivell que hem de salvar en poc temps i sobre tot a l’últim tram molt exposat.  
Refugi Elola (1945m.) després d’esmorzar 8h. un petit flanqueig de cara a la cresteria del Cuchillar de las Navajas que tinc davant direcció SO i Amunt SE, les traces fetes a la neu no deixen cap dubte de la ruta a seguir, als quinze minuts s’arriba a un replà on hi trobo dues tendes amb un petit salt d’aigua a la dreta, davant tota l’estona el cim del l’Almanzor amb la ruta a seguir clarament visible.

 Segueixo deixant a la dreta el Morro que separa la Hoya del Ameal de la Hoya Antón que es on sóc jo, rodejo una gran roca aïllada, algun petit turó i començo a pujar ara de debò per la llarga pala recta a la Portilla Bermeja que no hem de pujar-hi,a ma dreta ens apareix la ample canal que s’enfila fins a la portilla del Crampón amb fort desnivell al tram final; paral·lelament a la dreta  més estreta i amb més pendent una altre canal puja per sobre de la Portilla, la canal es molt atractiva, la neu molt bona i pujo per ella amb forta pendent clavant la punta dels grampons i assegurant-me amb el piolet,

 per damunt meu només roques, sota meu una gran pendent pels dos costats. Després de passar una petita cornisa vaig a buscar la traça dels que pujant de la Portilla del Crampón

, començo la part més compromesa, flanquejant  E sota el cim  per anar a trobar la canal curta però dreta i molt aèria (a la part alta hi tenim una anella de reunió ) que hem puja al cim format sobre una sola roca.

La baixada requereix posar-hi tots els sentits, millor començar la forta pendent baixant d’esquena com qui baixa per una escala clavant molt fort el piolet i buscant els forats per enfonsar-hi  les puntes dels grampons.  Flanquejo  sense presses i arribo a la Portilla on una colla decideixen quedar-se a esperar els seus companys, si un no te gaire experiència o no ho veu clar, una retirada a temps sempre és una victòria. Després de la llarga baixada, beure  i menjar algun ganyip, de nou sóc al refugi Elola amb uns guardes molt amables.
La tornada a la zona d'aparcaments de la plataforma de Gredos, la fem com la anada per el PR AV-17.

19 de Abril de 2014

Va ser el passat estiu que el meu bon amic i consogre Emilio va pujar al cim i em va motivar  a pujar-hi aquest hivern. Els dos som avis de la petita Júlia i per això nomenen el cim com " El pico de los Abuelos. "





*