Després d’un divendres plujós, el dissabte clareja
amb un sol escletant. La idea inicial era fer la cresta d’era baquo,
però la
pluja d’ahir ha estat neu aquí adalt i amb quatre dits de neu glaçada, es fa impracticable caminar per llocs exposats.
Patim en la nostra pròpia pell la fredor de la
neu
Al Port de *Oô. se'ns obre a la vista un
espectacular paisatge de muntanya, bones vistes sobre el Seil Dera Baque i en
primer plà el Gourdon amb tons vermellosos i el seu inclinat llom pel qual es
guanya el cim.
Fem un flanqueig per blocs inestables seguint fites per arribar al coll del Gourgs Blancs.
Darrera tenim
les vertiginoses parets del Gourgs Blancs i el Jean Arlaud,
amb la seva agulla N que aprofitem per pujar-hi, un mar de núvols cobreixen la part baixa de les valls franceses.
amb la seva agulla N que aprofitem per pujar-hi, un mar de núvols cobreixen la part baixa de les valls franceses.
Iniciem
l’ascensió a la part baixa primer per la dreta per traçes poc definides fins arribar
prop del cim on una gran placa de roca ens tanca el pas,
grimpem per la part
esquerra fins que s'estreny l’escarpat i
exposat esperó final.
Ja només quedava desfer el camí al Port i per camins fresats arribar de nou al aparcament d’Estós
5-Setembre-015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada