Cresta Seil Dera Baquo

El refugi d’Estós ens va acollir una vegada més molt ben atesos pel guarda Joaquin.

Sortim de bon matí passem per darrera els serveis i ens endinsem pel barranc de Gias  que seguint el rierol ascendim al ibón de Gías  girem una mica a la dreta i a sobre mateix a la carena i tenim el port d’Oô 

Al Port de *Oô. se'ns obre a la vista un espectacular paisatge de muntanya, Aquesta es la zona del Pirineu on si acumulen més cims de 3000m. fins a 42

 bones vistes sobre el Seil Dera Baque fins al Perdiguero i tots els cims a la part francesa.  Darrera  deixem les vertiginoses parets del Gourgs Blancs i el Jean Arlaud. La idea era arribar al Perdiguero però la pluja es va avançar  i passat el petit pic del Portilló ens vem veure obligats a repelar per una zona difícil tot i que hi havia reunions muntades.

Situats al port d’Oô  comencem la cresta cap a la dreta flanquejant les primeres agulles per la dreta, tenim davant el primer cim  el més alt just després d’una agulla  Audoubert. Seguim per terreny fàcil pels que estan acostumats a  aquests terrenys, abans del cim del Cap dera Baquo  passem per una pedra curiosa que sembla el cap d’un cavall, el següent cim el pugem pel costat esquerra  Cap Dera Baquo Oc. Després d’un petit musec  seguim per grimpada fàcil passant un monticle Cap Dera Baquo Or. Sense dificultat  baixem per després pujar, Seil Dera Baquo, el sostre de la cresta.  Baixem una fàcil desgrimpada fins a una bretxa per tornar a fer una curta pujada, al pic Petit del Portillón .Arribem a la part més complicada de la cresta i la pluja que anunciaven per les dues sens tira literalment a sobre a les dotze del migdia . tenim sota nostre un pas molt afilat amb timba per banda, impossible a frontal amb moll , baixant amb ràpel per la cara nord. Decidim baixar per la part dreta on veiem fites  desgrimpan t fins que la paret queda més exposada, ens anima trobar reunions muntades cada quinze metres  però després del quart ràpel tenim sota nostre una paret mullada d’uns trenta metres sense cap punt de reunió, el que portem es un cordino de trenta metres que encara no havíem fet servir.La nostre única sortida amb pluja va ser fixar un cap del cordino amb un vuit  a la ùltima reunió i escapant-se per l’ùnic lloc possible, ja abaix vàrem travessar una petita glacera i continuant recte a buscar l’herba que ens baixa directament a la cabana de Tormo a peu de pista de Estós, ja només ens quedava desfer el camí  al aparcament.

                                                       

                                                   Sota la cresta la Cabana de Tormo

Un mar de Roques sota el port d'Oô

Gran Encantat directa per la Canal Central

Fitxa Tècnica

Inici         Sortim de peu de Canal

Itinerari   Canal Central

Desnivell  1.145m.

Horari      10h.

dificultat  -PD- passos de IVº

Dues agulles inconfundibles sobresurten del l’estany de Sant Maurici .Es la gran muntanya que només veure la et sedueix.

Es divendres vespre i ens dirigim a Espot  a fer un bivac per guanyar temps i sortir de bon matí. A mitja nit deixem el cotxe a l’aparcament  de Prat de Pierró per fer la suau caminada  fins a peu de canal. Passem al costat del refugi, creuem una palanca de troncs i tirem recte amunt  a plantar els sacs a peu de muntanya  sota un dels últims arbres .

De bon matí ens plantem a peu de canal que encarem per la seva part central, ja d’inici la pendent es molt pronunciada i fàcil, perquè la roca es molt bona amb bones preses, aviat ens trobem els primers passos aèris , a l’esquerra deixem una subcanal que més amunt es torna a retrobar amb la central, sovint trobem punts de reunió alguns fets de molt temps, tot i això pugem sense assegurar  perquè la roca es molt generosa. El casc és molt important , més encara si tenim gent pel damunt perquè la pedra és molt descomposta i fàcil de que en caiguin i en fem caure. Després d’un primer tram força dret la canal s’eixampla  i comencem a trobar trossos de herba i blocs encastats que cal grimpar , alguns de certa dificultat a la part més encaixonada. Més endavant la canal es va tancant  i decidim avançar per les pendents laterals sense allunyant-se de la part central on encara queda un petit fondo de neu fins poc abans de la meitat on sortegem una gran paret de roca que se supera per l’esquerra però nosaltres seguim per la part més alta de la dreta per seguir recte fins el coll grimpant per passos de poca dificultat  però cal estar molt atent  perquè estem molt amunt i algun pas es molt exposat, passen les hores i encara ens queda molt per fer. Arribem a l’enforcadura  on fem una petita parada per recuperar forces. Per la dreta una estreta canal  s’enfila en diagonal que grimpen per terreny molt aeri però amb bones preses , arribats al cim és millor anar a  buscar la part dreta de la cresta que despres de passar una roca molt exposada  ens deixa directes al cim. Hem gaudit molt de l’ascensió que en tot moment et manté amb tensió.         Despres de gaudir de les vistes, baixem per la ruta normal  que cal molta atenció a la primera part perquè es tot grimpada i molt aeri, també es podria baixar amb ràpel (40m.+30m.), però creiem que no ens cal el camí molt dret baixa entre roques fent giragonses fins al coll dels Encantats. Seguim baixant  per una canal ampla, molt incòmoda i  plena de rocs on es molt fàcil patinar, una bona manera es baixar enganxat a la paret de l’esquerra on la roca es més fixa. Al final arribem a una vall també plena de roques, la Valleta Seca.   Continuem a ma dreta  baixant  per camí de rocs però el camí ja es més fresat, anem vorejant  el massís  per la seva cara Oest, sempre baixant entrem al bosc on el camí no te pèrdua, passem el refugi  i seguim ja fins als aparcaments.

                                         Passat el refugi,travessem una palanca de troncs.

El matí ens llevem a peu de canal

A l'inici els passos son poc aèris.

Arribem a l'enforcadura.

Canal final al cim.

Album fotos                                        Juliol 017