El refugi d’Estós ens va acollir una vegada més molt
ben atesos pel guarda Joaquin.
Sortim de bon matí passem per darrera els serveis i
ens endinsem pel barranc de Gias que
seguint el rierol ascendim al ibón de Gías
girem una mica a la dreta i a sobre mateix a la carena i tenim el port
d’Oô
Al Port de *Oô. se'ns obre a la vista un espectacular
paisatge de muntanya, Aquesta es la zona del Pirineu on si acumulen més cims de
3000m. fins a 42
bones vistes
sobre el Seil Dera Baque fins al Perdiguero i tots els cims a la part francesa.
Darrera deixem les vertiginoses
parets del Gourgs Blancs i el Jean Arlaud. La idea era arribar al Perdiguero però la pluja es va avançar i passat el
petit pic del Portilló ens vem veure obligats a repelar per una zona difícil
tot i que hi havia reunions muntades.
Situats al port d’Oô
comencem la cresta cap a la dreta flanquejant les primeres agulles per
la dreta, tenim davant el primer cim el
més alt just després d’una agulla Audoubert. Seguim per terreny fàcil pels
que estan acostumats a aquests terrenys,
abans del cim del Cap dera Baquo passem
per una pedra curiosa que sembla el cap d’un cavall, el següent cim el pugem
pel costat esquerra Cap Dera Baquo Oc. Després d’un petit musec seguim per grimpada fàcil passant un monticle Cap Dera Baquo Or. Sense dificultat baixem per després pujar, Seil Dera Baquo, el sostre de la
cresta. Baixem una fàcil desgrimpada
fins a una bretxa per tornar a fer una curta pujada, al pic Petit del Portillón .Arribem a la part més complicada de la
cresta i la pluja que anunciaven per les dues sens tira literalment a sobre a
les dotze del migdia . tenim sota nostre un pas molt afilat amb
timba per banda, impossible a frontal amb moll , baixant amb ràpel per la cara
nord. Decidim baixar per la part dreta on veiem fites desgrimpan t fins que la paret queda més
exposada, ens anima trobar reunions muntades cada quinze metres però després del quart ràpel tenim sota
nostre una paret mullada d’uns trenta metres sense cap punt de reunió, el que
portem es un cordino de trenta metres que encara no havíem fet servir.La nostre
única sortida amb pluja va ser fixar un cap del cordino amb un vuit a la ùltima reunió i escapant-se per l’ùnic
lloc possible, ja abaix vàrem travessar una petita glacera i continuant recte a
buscar l’herba que ens baixa directament a la cabana de Tormo a peu de pista de
Estós, ja només ens quedava desfer el camí
al aparcament.
Un mar de Roques sota el port d'Oô
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada