Passat Saldes agafem el trencant al mirador del Gresolet però no tardem a trobar una gran explanada a ma esquerra amb la pista que puja a coll de Jou que passarem de baixada, podem deixar el cotxe aquí però millor seguir uns metres més amunt fins a la primera cruïlla a la cota 1530 ben senyalitzada amb cartell a ma dreta on comencem a caminar per camí ample i planer uns dos-cents metres a buscar a ma esquerra un estret corriol poc visible que s’enfila decidit muntanya amunt a trobar la paret de la cara sud del Roget amb una cova a la cota 1700 que veiem des de baix. La cova te una sala amb una xemeneia però sense sortida. Continuem la nostre ruta baixant un pel flanquejant entre pedretes per sota les parets de roca. Ens apareixent molt amunt les Coves dels Talibans, aquí ens hem sortit del camí poc definit i l’hem recuperat mes amunt enfilant la canal d’accés a la paret que tornem a flanquejar ara a ma dreta fins a sota la primera cova que tenim a la vista amb un cordino avui en bon estat per facilitar les grimpades de la primera paret amb bones preses que pràcticament no necessitem l’ajut del cordino. Les grimpades son fàcils per gent avesada. A partir d’aquí ens equipem amb casc, arnès i amunt. Primer enfilem aquesta paret sense tocar el cordino, un cop a dalt virem a ma dreta a buscar l’arcada per una roca molt pulida i relliscosa, aquí si que agraïm l’equipament de corda doble en bon estat que fins i tot aprofitem per assegurant-se amb la cinta i el mosquetó. Superem aquesta arcada i sortim de la primera cova canal amunt sense dificultat. Un cop a dalt de la canal toca un petit flanqueig en lleugera baixada on comença la segona cova, amb la roca més relliscosa i sense cap mena d’ajut. La dificultat es mínima però aquí potser es interessant que el que faci de primer tiri un cordino per facilitar l’ascensió, un cop a dalt ja haurem fet " Les coves dels Talibans " , ara anem a l'esquerre rodejant la seva espectacular cara sud passant al peu de la gran diagonal que ens serviria per enfilar al pollegó inferior però avui no toca i seguim rodejant per la cara sud fins arribar al bosc on ens trobarem el corriol PR de color vert i blanc del Prat de Reo i la font que ja sense deixar-lo ens baixa a Coll de Jou on trobem la pista que ens deixa a peu de cotxe.
-Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a camina i grimpar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada persona.-Al fer una matinal i ser un dia laboral ens vam arribar a dinar al restaurant La Rectoria de Vallcebre a fer el menú de 15,50 euros. Genial !!!!
Desembre 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada