dijous, 13 de març del 2025

Penyas del Chache. Pic mes alt de Lanzarote

Punt mes alt tancat al public

 Ruta circular des de Haría passant per:

- Ermita de las Nieves (2.7 km)
- Mirador de la Ermita de las Nieves (3.1 km)
- Cueva de las Cabras (6.1 km)
- Mirador del Bosquecillo (6.4 km.)
Estem al punt mes alt de l'illa, una base militar que voltem pels quatre costats. Per la carretera interior LZ-10 a Haria, si volem podem agafar el trencant que veiem ben indicat a la Virgen de las Nieves, nosaltres vam seguir fins abans del restaurant i mirador de Los Helechos agafem a ma esquerra una estreta carretera fins al segon trencant que i veiem un pal indicador a ma dreta al Bosquecillo. deixem el cotxe aquí i sortim a peu tornant enrere a la carretera asfaltada per continuar a ma dreta tota la carretera fins al final a l'ermita de la Verge de Les Neus, patrona de Lanzarote, estem al camí natural d’Órzola a Playa Blanca, envoltats per camps de Papas. A la dreta tota la ruta tindrem visibles les dues grans boles del cim. Deixem a ma dreta la pista que puja a dalt amb una senyal de direcció prohibida, també deixem el camí que farem de tornada i ens arribem a l’ermita que ja tenim a la vista.
Espectaculars vistes a les platges i poble de Famara se’ns obren sota nostre. Acabada la carretera ens acostem a la punta des d’on amés tenim vistes a l’illa Graciosa. Tot I que es pot venir en cotxe es gaudeix mes a peu. Quatre fotos I tornem hi a buscar la cruïlla que hem deixat venint. Estem sobre el Risco de Famara amb grans cingleres famoses pels seus suïcides, una creu i un cartell “Decide Quedarte” ens ho confirmen. El camí pel mig de camps va direcciò a la base militar aèria i baixa cap a un corriol que ressegueix la cinglera fins a la zona del Bosquecillo. Sempre pel damunt de la cinglera se’ns obren nous miradors ja amb mes gent perque fins aqui, una zona de pic-nic també s’arriba amb cotxe. Anomenen el Bosquecillo a un altiplà amb moltes mates I matolls però sense arbres. Tornem a la pista que en pocs metres ens deixa al punt d’inici.


                                                                                                        Febrer 2025

Cerro de Cuchillejo 932m. Pic mes alt de Valladolid

El cerro de Cuchillejo o pico Cuchillejo (también llamado Cuchillejos), de 932 metros de altura,12​ es el pico más alto de la provincia de Valladolid (Castilla y LeónEspaña). Se encuentra dentro del término municipal de Castrillo de Duero (comarca del campo de Peñafiel). El lugar exacto de la cima se encuentra marcado con un montículo de piedras.1
(Font Wikipedia)
Bodegues Protos

cim mes alt


Octubre 2021

 

Refugi Jaume Ferrer 1976m. per la Collada de La Baumeta des de Setcases

 Ruta circular des de Setcases passant per:

- Collada de la Balmeta (5.1 km)

Avui el temps pinta malament I no ens podem enfilar per l'alta muntanya, així doncs decidim agafar la pista d'Espinavell que hem neu de ben segur trobarem un terreny mes net. A la sortida de Setcases per la carretera a Vallter, just al trobar una casa a ma dreta surt el camí dels Carboners però nosaltres aparquem el cotxe mes amunt a la cruïlla de la Font del Viver de La Plana. Iniciem la ruta per la pista que surt allà mateix, un cartell posa ben clar pista tancada. La pista amb neu es de molt bon caminar, s'enfila per la besant de la muntanya per sobre del riu carbones coincidint un petit tros amb el GR11/210 que baixa d’Ulldeter. Passat el trencant a la casa d’en Garridà just al pont molt modern que creuem la riera I trobem un cartell informador de la obra de correcció hidràulica I a pocs metres un altre que ens parla del Gall Fer. Aquí mateix ben senyalitzat surt el camí al coll I al refugi. La pendent augmenta pel mig d’arbres carregats de neu formant un paisatge Nòrdic molt maco. 
Bosc amunt sortim a un clar, el Pla del Rebost, un petit replà i seguim pujant amunt per la Solera de la Balmeta amb algunes marques de PR fins a la Collada de la Balmeta a 1.974m., baixem una mica i allà al mig del vent i la boira ens apareix el Refugi Jaume Ferrer, solitari al mig del Pla.


 Coincidim amb uns companys de Caldes de Montbui que fan foc per escalfar-se coure una mica de botifarra, nosaltres també manguem, recuperem forces i avall que el temps no millora. Podríem tornar per un altre costat fent una circular però amb la boire no era aconsellable. 
Admirant el paisatge nevat desfem el camí de pujada i sense problema tornem al punt de sortida. Una caminada senzilla a l’abast de tothom per un terreny poc conegut a l’ombra del Costabona. Nosaltres anem a dinar a la Cabanya de Setcases.
                                                                                                        Març 2025

divendres, 20 de setembre del 2024

Cabane de Pedain - Pont La Mary (camí de Lescun)

Ja de baixada de la Mesa de Los Tres Reies que tenim en un track anterior. Iniciem l’últim tram de la Cabana de Pedain a l’aparcament de Pont Mary. Tenim l’opció de tornar pel camí de les cabanes d’Ansabere però aniríem enrere i la millor opció es baixar directament al pla a trobar el camí del pont molt mes avall. Així doncs només deixar la Cabana de Pedain seguim baixant per la mateixa vall per un corriol fresat que no te pèrdua, es tracta d’un camí pel bosc molt maco que en poca estona desemboca al camí principal i de nou a l’aparcament.

                                                                       Cruilla de baixada
                                                                    Vistes a la Table
                                                                        Aparcament


                                                                        Lescun

                                                                                   Setembre 2024




dimecres, 11 de setembre del 2024

Mesa de los tres reies des de la Cabana de Pedain al costat de Lescun.

El dia abans havíem pujat el cim del Petrechema des de les cabanes d’Ansebere i a la baixada ens arribem a fer un bivac prop de la cabana de Pedain perquè la cabana es privada i no es pot dormir dins, tampoc fora perquè segons ens diu el pastor els gossos que vigilen el remat son perillosos amb els desconeguts. Així es que tirem una mica mes amunt. De bon matì cap ales sis ja estem en ruta, al principi el sender es ben fresat no obstant ens trobem uns pujant per l’esquerra de la vall i l’altre company enfilant el camí de la dreta, passem el naixement del torrent, bon lloc per agafar aigua i a prop veiem una colla d’espeòlecs esmorzant en una espècie de forat tapat amb toldos. El nostre sender de ma esquerra puja la vall directament per la tartera amb molta dificultat pel fort desnivell, per contra el nostre company enfila la vall per ma dreta per un sender que voreja la tartera a travessant-la en la part alta i menys costerut que es el que farem de baixada, tota manera l’última part ja pujant junts les pedres patinen molt i cal parar molta atenció.

Tartera
Al fer una mirada al capdamunt sempre t’imagines que veus el coll però no se perquè sempre es mes endarrere perquè al assolir diguem-ne el primer coll se’ns obre de nou un altre petit circ que passem sense dificultat fins al collado Ecoueste. A llevant tenim a la vista la Table perquè la Mesa queda un xic mes enrere, deixem al davant el camí que segueix al refugi de Liza i després d’un petit descans reprenem la nostre ruta enfilant el sender de ma dreta amunt, es tracte d’un sender molt ben definit sense pèrdua però nosaltres al veure que feia marrada vam decidir tirar pel dret per corriols poc definits entre roques però passant sense dificultat fins tornar a retrobar el sender normal per on es veu que el fa molta gent. Amb el cim a tocar, pugem al coll i amb un petit flanqueig al cim .Mesa de Los Tres Reies 2.446m. el punt mes elevat de la comunitat de Navarra, confluència dels antics regnes de Navarra, Aragó i el Bescomptat de Bearne a frança. Al mateix cim trobem una figura de Sant Francesc Xavier amb metall i els cabells desgastats de tant fregar si tothom i una maqueta del castell de Javier. La vista es immensa, Midi d’Ossue, collarada, Anie, Petrechema, Acherito, Agulles d’Ansebere .................

    cim         
 Cal destacar que ens va fer molta gràcia trobant-se amb un grup de noies, com nosaltres de la comarca d’Osona. La baixada la fem desfent el camí de pujada però a la tartera vàrem baixar pel seu costat esquerra de mes bon fer. En un altre ressenya segueixo la ruta de la cabana de Pedain al pont de Mary per anar a dormir a l’alberg de Lescun, amb un servei immillorable.

                                                                   Cabana de Pedain

                                                                                      Agost 2024

dijous, 4 d’abril del 2024

Pic de Tarbésou des del Coll de Pailhères

 Ruta circular desde La Fajolle passant perr:

- Pic de Tarbésou (3.1 km)
el cim a la vista
Ruta molt maca a l’abast de tothom. Al sortir ja de molta alçada tenim la sort de gaudir de paisatges bellìssims al pirineu. Es important informant-se be de l’estat de la neu per posant-se raquetes o grampons, en el nostre cas al estar la neu glaçada i ser ja primavera vam pujar sense cap element afegit i de baixada els grampons ens van facilitar la baixada per la carena. A l’aparcament del coll de Pailhères, si anem a l’estiu tenim el GR7-B fàcil de seguir per la carena del Mounegou que ens porta directament al cim de Tarbesou a 2364m. Nosaltres al ser la sortida amb neu iniciem la ruta sentit sud amb la vista posada al nostre destí que tenim al davant, passem per l’esplanada entre pinars i matolls seguint rectes a buscar el peu de la muntanya pel costat est, uns cartells que ens trobem passat un ovd d’aigua ens confirma la ruta. El GPS en aquest cas el Wikiloc ens dona molta seguretat però amb un mapa també aniríem be. En tot cas aquesta descripció no es mes que una petita orientació d’on va la ruta, diferents muntanyencs han optat per diferents ascensions. Ja al trobar el cartell, ens decantem cap a sota la carena direcció al coll que no veiem perquè ens queda amagat darrera la carena. A mesura anem flanquejant la muntanya la neu es millor per caminar i ja abans d’assolir el coll ens trobem el sender de pujada que seguim cap al coll i ja per la carena arribem al cim del Tarbésou. vistes espectaculars a 360º, el pirineu andorrà, a l’impressionant Roc Blanc, Baixolada, Soularac, Barthélemy............
.Uns ganyips i carena avall que es molt fàcil de seguir amb clapes de terra i bona neu, contem fins a set ressalts o petits cims que formen la carena.
Ja a baix al pla retrobem el camí de pujada que ens acosta de nou al cotxe. En dies bons i temps es pot allargar la ruta baixant als estanys de darrera el cim.
Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.
Important:
- Portem una bateria externa carregada i cable per no quedar fotut.
-No confiem tot a Wikiloc. Hem de portar mapa de la zona així com també informant-se del temps.
                                                                                                   Març 2024

Pic de Soularac, Col du Trou de l'Ours y Pic de Saint Barthélemy desde Axiat

 Ruta circular des de Axiat pasando por:

- Pic de Soularac (4.1 km)
- Col du Trou de l'Ours (4.7 km)
- Pic de Saint Barthélemy (5.1 km)
A l’entrada de Ax les Thermes estem situats als apartaments de Les Reflets d’Ax. De bon mati sortim direcció Tarascon fins al poble proper de Luzenac on agafem la carretera d’uns set kilòmetres que puja a Bestiac i a les mines de Talc de Timons, poc abans d’arribar hi agafem a ma esquerra una pista de terra durant uns dos kilòmetres fins que veiem un cartell amb la P de pàrquing just sota el filat de les vagonetes. Estem al massís de Tabe amb tres cims principals el Pic de Soularac (2368m), el Pic de Saint Barthélemy (2348m) y el Pic des Burarels (2222m). Iniciem la caminada per la pista que puja a ma esquerra i a cinquanta metres un cartell a la dreta ens senyala el sender amb marques grogues que trobarem durant tot el recorregut. Enfilem les primeres rampes cap al coll per baixar sobre la primera neu al petit estany de Béseil que el passem per la dreta per recuperar les pendents de pujada al coll de Techeyrou, bon lloc per esmorzar i recuperar forces.

Pendent amunt ens trobem les primeres roques que ens fan grimpar per assolir l’avantcim i el cim de Soularac de 2368m., el cim mes alt de la jornada.



 Comencem la part mes entretinguda grimpant en baixada al llarg de la cresta que pot semblar difícil però que en tot moment anem trobant bons passos pels diferents ressalts encaixonats entre la roca.
 Al final de la cresta arribem al coll de Trou de L’Ours als peus del cim de Saint Barthélemy de 2348m. Ens posem els grampons per afrontar la gran pala de neu de fort desnivell que tenim al davant.
Cim de Saint Barthélemy (Sant Bartomeu) l’últim gran repte del dia, es hora de menjar una mica, quatre ganyips amb una mica de té admirant el paissatge que ens envolta a les valls de ambdós costats i l’immens Pirineu que tenim al davant.
 A la baixada pel fil de la carena al costat sud, tot i tenir parts sense neu, continuem portant els grampons perquè es mes fàcil la baixada per la neu glaçada deixant a ma esquerra el cim de Burarels de 2222m. Aproximadament sobre la cota 1750 el sender ben senyalitzat gira de cop cap a l’esquerra per un barranc cap al pla ple d’aigüestortes on ens cal posar molta atenció per no mullant-se els peus. Sender avall creuem un rierol per fer els últims cent metres de desnivell i pel bosc fins sortir a un camí ample que enfilarem a ma esquerra a trobar a ma dreta la pista que direcció sud-est ens porta de nou al punt d’inici.
Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.
Important:
-Tanquem totes les portelles dels filats del bestiar.
- Portem una bateria externa carregada i cable per no quedar fotut.
-No confiem tot a Wikiloc. Hem de portar mapa de la zona així com també informant-se del temps.
                                                                                                       Març 2024