diumenge, 27 de setembre del 2015

Puig del Far 832m.

Fitxa Tècnica
Inici         ctra.al parador de Sau
Itinerari   Volta al Puig del Far 
Desnivell   150m.
Horari       2h.
dificultat    -F-

Un petit passeig per un dels millors miradors de la zona de Sau
Per la carretera al parador de Sau, son varies les pistes que ens porten a les cingleres de Sau.
Nosaltres agafem la que ens  apropa més al mirador del Far.
Aproximadament  un kilòmetre despès del  trencant al restaurant de Fussimanya, agafem el trencant que veiem a la dreta amb un cartell que posa  “El Raurell”, si anem amb turisme no podrem seguir més enllà del Raurell, que ja es al capdamunt de la pujada  però si anem amb 4x4 podem seguir i deixar el cotxe al costat d'una bassa.  
Seguim per la ampla pista de la dreta fins el primer trencant que ens decantem a l’esquerra caminem per sobre el cingle per bona pista, tenim el mirador del Far just davant nostre ,on la pista comença a baixar, trobem a l’esquerra un camí ben senyalitzat que sense pèrdua ens puja al cim.
Deixem una bassa a ma esquerra, el camí bo ens puja a una gran bauma, aquí el camí es més dolent i dret però es puja be per pedres escalonades fins al cim.
De tornada desfem el camí  i a partir de la bauma seguim per la dreta que ens baixa pel mig de boscos espectaculars fins a les ruïnes de la ermita de Sta. Margarida d’Ardola.

Arribats abaix al pla amb bones vistes a la serra de Cabrera, només creuem el camp i  de nou arribem a la bassa.

 Podem fer la mateixa ruta agafant el següent trencant de la carretera que va  a la Casanova del Raurell. La pista es més bona  i el trajecte més llarg, però també ens porta al peu del Puig del Far. Sota el Puig, trobem una cruïlla  amb la pista a la dreta qu’ ens acosta al camí de pujada i a l’esquerra passant una barrera oberta arribem allà mateix a un pla amb bones vistes al pantà , als  cingles de Tavertet just davant  i  al poble de Vila nova amb la Roca Falconera.


Puig Corneli 1.355m.

Fitxa Tècnica
Inici         GIV-5273
Itinerari   per sota el Puigsacalm
Desnivell  850m.
Horari      2,15h. de pujada 
dificultat   -F-

Prop del km. 6 de la carretera que puja a coll de Bracons, aparquem el cotxe a la cruïlla de Cal Sant Pare. A l’altra banda ens hem d’enfilar per un corriol direcció nord-est

. En pocs minuts de forta pujada arribarem a la pista que a la dreta va a Capdevila. Uns metres a l’esquerra per tal d’enfilar-nos per un corriol que queda mig amagat pujarem direcció nord-oest , arribarem a les restes de la que fou la casa de Borredà. Al cap de poc d’haver passat la casa continuarem per un corriol que s’enfila a la nostra dreta. Uns sis minuts després abandonarem aquest corriol ( que retrobarem més endavant ) i girem a la dreta cap amunt. Caminarem una estona  (uns 300m.) cap al sud-oest per arribar al Serrat de Can Piquè  ( 950m. altitud) on retrobarem el camí que hem deixat abans  Des d’aquí seguirem cap a la dreta  direcció nord-oest, no tardarem massa més amunt a trobar el camí travesser que a l’esquerra va a la canal de Clivillers i cap a la dreta a Fontanils. Seguirem a l’esquerra, al cap d’un parell de minuts caminant de planer, travessarem una torrentera sense aigua i dos minuts més tard abandonarem aquest camí travesser per continuar pujant per la nostra dreta i en diagonal cap al nord-oest, seguirem fent alguna ziga zaga i més endavant ignorarem un camí que descendeix per l’esquerra mentre nosaltres continuarem recta passant a tocar d’una gran alzina  ( hi ha un tram una mica compromés, més endavant ignorarem un corriol que baixa per l’esquerra cap a la canal de Clivillers i seguirem el que ens ve de dret i que ens porta a la mateixa canal. Després d’haver pujat un bon tram arribarem a una llosa horitzontal, aquí deixarem la canal de Clivillers i girarem cap a la dreta en direcció est per anar a trobar el camí del pas dels Burros,

 passem per el primer dels cinc o sis que anirem trobant fins al pas dels Burros.
 Aquesta part del recorregut en força planera passant per el mig de faigs. Passarem un altre morro amb una bona esplanada i bona vista. Cap a la dreta veiem  Cabrera, els Llancers i Bellmunt, a la nostra esquerra una gran cinglera i el Puigsacalm, seguint fent  raconades arribarem al peu de la cinglera del Puig dels Llops i al espectacular “Pas del Burros”,

 per l’esquerra aprofitarem la cadena per no rrelliscar i per la dreta a terra hi ha uns troncs que ens donaran una certa seguretat, arribem al coll de Joanetes ( 1292m.). Aqui encreuament de camins amb pal indicador, Anirem cap a l’est pel camí de la dreta, deixem el trencant a la dreta que baixa pel camí dels ganxos veis , continuarem pel camí pujant directes al punt més alt . Puig Corneli (1355m.)  Molt bones vistes sobre la Vall d’en Bas i del Pirineu més oriental. 

maig - 2015
          

diumenge, 20 de setembre del 2015

Matagalls 1697m. per Collformic i Sant Segimon

Fitxa Tècnica
Inici           Collformic
Itinerari    Turó Grós, Creu de Matagalls, Pla dels Ginebres,
                 Sant Miquel dels Barretons, Sant Seguimin   
Desnivell   700m.
Horari       4,50h.
Dificultat   -F-

 Aquesta ruta molt transitada, es la més curta per pujar al cim del Matagalls de 1697m. (Osona, Vallés Oriental).


A Collformic, al km. 26,4 de la ctra. de Seva a Palautordera, iniciem el camí de pujada per una graonada que trobem  al costat de la pista  tancada amb una cadena ( GR-2 ), el camí que puja directe direcció N esta molt ben marcat i no tardem a veure el cim amb la seva creu.
                                                             antic pou de glaç
Tot seguit, la ruta transcorre per prats carena avall direcció O  també amb pals indicadors de color verd,

 fins  arribar a l’ermita de Sant Miquel dels Barretons (any 1550).

Aquí hem de buscar a mà esquerra , es a dir pel costat de ponent el camí que baixa a la pista que a la dreta ens acosta a Sant Seguimon i a l’esquerra ens torna a Collformic.

El Santuari de Sant Segimon actualment en obres, no el podrem visitar perquè esta tancat, per obres i perquè es una finca privada. Si podem menjar i beure a un petit bar que han fet a la entrada.
La historia ens diu que el destronat rei de Borgonya Sant Segimon va fer penitència en aquesta zona i això va donar nom més tard al santuari documentat l’any 1290 tot i que l’actual és dels s XVII-XVIII.
La capella de Sant Miquel dels Barretons va ser aixecada per Miquel de Sant Segimon a mitjans del s.XVI situat en un cim rocós sobre la cinglera, damunt mateix del Santuari de Sant Segimon.
                                                                                                                  
                                                                                                             20-09-015


dissabte, 19 de setembre del 2015

Ermita de Sant Sebastià

Fitxa Tècnica
Inici                   Sant Joan del Galí
Itinerari             circular      
Desnivell             170m. de pujada forta a la primera pari
Horari                 Total caminats unes dos hores
dificultat              -F- i familiar


On Som
Osona
Si anem per la C-25 direcció Barcelona, un cop passat  el trencant a Manresa, Lleida , agafem la propera sortida ( nº 60 ) que ens deixa a la C-154, que seguim direcció a Olost i a un km. a mà esquerra agafem la pista que entra a la ermita de Sant Joan del Galí




L'excursió a l'ermita de Sant Sebastià, ens durà a un dels turons més emblemàtics de la Plana de Vic. . A banda de les vistes que gaudirem des de l'ermita, el que la fa especial és la seva història. En aquest indret es van reunir "Els Vigatans", posteriorment coneguts com a Companyia d'Osona. Es tractava d'un grup de personalitats de la noblesa Vigatana que el 17 de maig de 1705 es van reunir en aquesta ermita per signar el Pacte dels Vigatans. Aquest acord era una proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, que havia de facilitar ajuda als Catalans en la guerra de successió enfront Felip V de Castella. Dissortadament, tots sabem com va acabar aquella guerra.
   
 Es tracta d'una caminada curta i fàcil de seguir, molt ben senyalitzada que iniciarem al costat de l'ermita de Sant Joan del Gali. 


 Haurem de seguir els senyals del PR-C41 (grogues i blanques), que seguirem fins a l'ermita, i els indicadors de l'itinerari Vic - Sant Sebastià.

 Per tornar seguirem les marques de l'itinerari "Vic-Sant Sebastià" tot prenent la pista principal que baixa cap a Santa Eulàlia de Riuprimer. Un cop al pla, i abans d'arribar al poble (Santa Eulàlia de Riuprimer), seguirem les marques de l'itinerari que van  sempre per
 la pista principal fins a trobar-nos amb el camí que hem fet a la pujada.

                                                                                                  19-9-015

dimarts, 8 de setembre del 2015

Pic Gourdon 3.034m.


Després d’un divendres plujós, el dissabte clareja amb un sol escletant. La idea inicial era fer la cresta d’era baquo,

però la pluja d’ahir ha estat neu aquí adalt i amb quatre dits de neu glaçada, es fa impracticable  caminar per llocs exposats. 

 Patim en la nostra pròpia pell la fredor de la neu
Al Port de *Oô. se'ns obre a la vista un espectacular paisatge de muntanya, bones vistes sobre el Seil Dera Baque i en primer plà el Gourdon amb tons vermellosos i el seu inclinat llom pel qual es guanya el cim.

 Fem un flanqueig  per blocs inestables seguint fites per arribar al coll del Gourgs Blancs. 
Darrera  tenim les vertiginoses parets del Gourgs Blancs i el Jean Arlaud,

amb la seva agulla N que aprofitem per pujar-hi, un mar de núvols cobreixen la part baixa de les valls franceses.


 Iniciem l’ascensió a la part baixa primer per la dreta per traçes poc definides fins arribar prop del cim on una gran placa de roca ens tanca el pas,

 grimpem per la part esquerra fins que s'estreny  l’escarpat i exposat esperó final. 
 

Ja només quedava desfer el camí al Port i per camins fresats arribar de nou al aparcament d’Estós
                                                       5-Setembre-015

dimecres, 2 de setembre del 2015

Pic de Paderna 2.622m.

Mai es tard per conèixer nous racons al Pirineu.

De baixada del glaciar de la Maladeta , deixant la rimaia enrera,


ens atrau un cim sota nostre i decidim passar- hi.

El flanqueig es dur per la quantitat de roca que cal sortejar

però per fi arribem al coll de Paderna (2504m.)

 on veiem sota nostre el llac de la Renclusa i al fons el refugi. El cim es puja per la  carena sense cap dificultat.

Ja adalt ens topem amb la sorpresa de que en realitat son dos cims, jo els diria oriental i occidental.
Sens dubte es un dels millors balcons per admirar la vessant nord de la Maladeta ,


la zona del Portillon de Benasque i el conjunt de pics que envolten al Perdiguero.


El conjunt dels Paderna esta format per tres cims anomenats “Tres Germanes de Paderna” situats just sobre la carretera de la Besurta,  darrera seu, a la part més alta imponent i trobem la Tuca Blanca (2847m.).

La ruta normal de baixada passa pel llac i el refugi de la Renclusa fins a la Besurta. Nosaltres seguint amb la ferma voluntat de conèixer nous racons, decidim baixar directament per la pala O herbosa de la pleta de Paderna, una ruta molt normal al hivern per baixar-la amb esquís, però poc frecuentada a l’estiu,

alguna fita ens diu que anem per bona ruta, però no tenim cap sender prou definit per seguir

 i mentre algunes  marmotes  ens saluden

  busquem sempre la baixada directa en diagonal SE que ens porta directament al Hospital de Benasque, on una bona i fresca cervesa ens refà completament. 
                                                                                                      29-agost-015

dimarts, 1 de setembre del 2015

Petita excursió a Sant Miquel de Pineda

Fitxa Tècnica
Inici          Coll de Bas
Itinerari    pel serrat de la Calcina
Desnivell  245m.
Horari      -2h.-
Dificultat  -F-
                            

La parròquia de Sant Miquel de Pineda s'ubica al nord-oest de la Vall d'Hostoles. El seu nucli està format entorn de l'església parroquial i la rectoria (ara reformada i transformada en una casa de turisme rural).  Amb el terratrèmols del s.XV quedà pràcticament destruïda i s'hagué de modificar de gran manera. Se'n conserva l'absis romànic.Destaca la porta dovellada de 1812 i un retaule de guix neoclàssic de 1858.

Deixem el cotxe a la part baixa del coll de Bas, passat el túnel direcció Sant Feliu de Pallerols.  Iniciem la caminada pujant al coll de Bas ( 590m.) on veiem ven senyalitzada la ruta  que hem de seguir sempre direcció coll d’Uria  –ruta 27- . Començem en forta pujada al coll Sesvinyes i al cim del Puig Blanc ( 729m.). Arribats a les ruïnes de la casa de la Calcina,ja no tenim més pujada casi en tot el trajecte. Baixant del pla de la Miranda , arribem al trencant de Sant Miquel, deixem la ruta 27 al coll d’Uria  i seguim en suau baixada a trobar el carril bici que l’agafem a mà esquerra fins a l’ermita i al punt d’inici.                        
                                                                                                                    1-9-015