Mont Valier 2.838m.

 El MONT VALIER esta situat a l’Ariège-Couseran

Des de Les Bordes Sur Lez, una estreta carretera d’uns 7kms. ens porta a la vall de Ribérot a la zona d’aparcaments del Pla de La Lau, tot i que son espaiosos a l’estiu solen estar molt plens si volem també disposem de taules i bancs per fer un pic nic al costat del riu. Iniciem la caminada direcció sud per un ampli camí deixant la Gite d’etap de la Maison de le Valier a ma esquerra. Tenim per davant una llarga caminada d’unes quatre hores cap al refugi, pel camí anirem trobant aigua per refrescant-se i fins i tot per beure, passem per impressionants fagedes cobertes de molsa i bufadors que ens refrescant la ruta, ens anem enfilant deixant a la dreta diverses cascades com la de Nerech o Lauze que ens regalen un paissatge molt maco. Passat el refugi lliure de la cabana de Caussis deixem a la dreta el camí GR transfronterer que es per on tornarem. Ja a les últimes pendents veiem a sota l’estany Rond i a sobre el refugi Estagnous. La estància al refugi ha estat impecable, els guardes molt amables, les lliteres còmodes i el sopar molt bo repetint de cada plat, mitja pensió sortia a 46,50 e..

L’esmorzar es a partir de les 7h. però nosaltres el demanem més dora i ens el deixen termo i pastes sobre la taula. Així dons a les 6h. comencem la fàcil ascensió al cim que tenim a la vista, el corriol es ben visible amb cables a la paret en alguns passos però que tampoc caldria. En poc mes d’una hora arribem al coll de Faustin i en unes quantes enllaçades per terreny inestable però ample arribem al cim pel mig del rocam. Les vistes impressionants a pràcticament tot el pirineu, quatre ganyps i avall, el següent destí al costat direcció ponent el Petit Mont Valier, baixem de nou al coll per enfilar l’altre costat amb una curta grimpada per passar per l’ample cim posant l’atenciò al coll que tornem a tenir a sota, aquesta carena es un seguit de pujar i baixar. De nou grimpant fem cim al Coret de Peira Blanca, baixem pugem i de nou amb una fàcil grimpada ens plantem al cim del pic de Clavera i ens arribem al proper cim de la Pala de Clavera. Tenim varies opcions, la mes fàcil es des del cim de Clavera baixar direcció sud per terreny herbós fins al GR (camí de la Llibertat) al Port de la Pala Clavera, però allarguem la ruta i nosaltres preferim retallar i baixar directament pel coll del cim de Pala Clavera a sota a trobar el GR que tenim a la vista. El sender rocós però de bon caminar ens porta a tocar l’estany Long on coincidim amb el GR transfronterer de la Passaran que segueix baixant al estany Ron i a la cruïlla del camí de pujada que desfem fins al punt d’inici

Refugi estagnous

Cim del Mont Valier

Cim del Pic de Clavera

Estant Long

.
Agost 2023

Puig de la Fontviva 2.673m.

• Inici                estany de Passet
• Itinerari          ascensiò
• Desnivell        1088
• Horari           7h.
• Dificultat      -PD-

  Al poble de Porté agafem a ma dreta la carretera a la ruta dels llacs, a l’ estiu s’ ha de pagar cinc euros i deixem el cotxe aparcat just a l’inici del camí senyalitzat amb un cartell. Podem pujar camí amunt a buscar el GR 7, però seguim pel camí de menys pendent direcció al estany de Font Viva  que no arribem del tot. Amb les vistes del llac a sota a tocar a ma esquerra surt un corriol amagat que s’enfila a buscar el GR. Nosaltres ens vam passar el corriol i pràcticament vam pujar pel dret al mateix punt. Ja al GR 7 a la primera ombra aprofitem per fer un petit descans esmorzant amb el paissatge dels llacs a sota. El dia es molt calorós i el GR 7  molt de bon fer i molt planer fins arribar a la presa de Lanus. Aqui girem a ma esquerra per travessar el prat herbat i agafar el corriol que puja uns 280m. de desnivell directe a la Portella de Lanus resseguint el rec amb les vistes dels cims propers  i l’estany de Lanus. Estem en una ruta exigent llargue i de fort desnivells que mereix tranquil·litat i anar sense presses. Afrontem el tram final mes llarg del que ens pensàvem. La pendent es forta i ens guiem per la intuïció seguint algunes traces pels passos més còmodes possibles, la pendent sense ser tartera es plena de rocs però en aquest cas son lloses planes. A dalt al coll dels pics de Font Viva a 2.635m. ens sorprèn les grans pendents que cauen per la cara sud, seguim la carena a ponent fins al final on veiem una gran fita de rocs que ens senyala els cims Central i Oriental 2.673m. Podem fer us de les mans però tampoc es imprescindible perquè en cap cas trobarem passos tècnicament difícils. Assolit el cim tornem al coll per iniciar el descens per on ens sembli més fàcil progressar, segons anem baixant les traces ens portaran de nou a la Portella  on tirarem avall desfent el sender de pujada cap al GR 7 passant per les boques de mina  i arribant de nou al punt d’inici.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-la-font-viva-146322770

                                 Setembre 2023

 

Tuc de Serrahèra per la vall de Conangles.

• Inici           Boca sud tùnel de Viella             
• Itinerari     circular      
• Desnivell    1.087m.   
• Horari         8,30h.   
• Dificultat     -F- 

 Aparquem el cotxe a la gran plataforma que trobem sobre la boca sud del túnel de Viella. Al costat de llevant un pal indicador ens marca la nostre ruta a seguir pel GR-11 per corriols ben marcats i fresats fins al estany de Rius. Comencem la ruta per zona amb suaus pendents fins al peu de la paret on iniciem la pujada continuada, passem la cruïlla ben marcada que ens marca a l’esquerra a l’estany Redon, nosaltres seguim el GR-11 a ma dreta amunt fins al port de Rius, a pocs metres veiem un petit estany i darrera l’immens estany de Riu que resseguim la primera part pel seu costat esquerra fins que se’ns obre una vall a ma esquerra amb un coll al capdamunt. Aquí deixem el GR-11 per endinsant-se per aquesta vall al principi sense gaires fites però mes amunt a ma dreta algunes traces de sender amb petites fites ens guien cap a una canal herbosa amb un pas estret que es fa be però a la part mes costeruda augmenta la pendent i cal anar en compte de no patinar per la gespa alta. Ja al cim, el mal temps i la boira ens va fer fora això si poden admirar la immensa vall amb el Montardo a ma esquerra i els estanys amb el tuc del Port de Viella. Si el temps fos bo volíem baixar per l’aresta cap a l’estany Redon, però amb la boira i el vent era millor baixar per la ruta de pujada fins abaix a recuperar el sender al coll i a l’estany Redon sempre per camí sense senyalitzar però molt fresat i fàcil de seguir. Un cop a l’estany el voregem fins al coll amb una petita casa just al costat d’on descarrega les seves aigües, seguim pel corriol ben fresat que baixa decidit pel costat del riu a trobar el GR-11. Ja només ens cal desfer el camí de baixada fins al punt d’inici..

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tuc-de-serrahera-per-la-vall-de-conangles-145551078

Davant el Mulleres

estany de Rius

Vista al cim

cim

estany Redon

                                                                                       Agost 2023

Pic Baixollada (100 cims) i Pic Roc Blanc

•  Inici Refugi de Laurentis
• Itinerari circular
• Desnivell 1.137m.
• Horari 10h. total
• Dificultat -Dificil a la cresta-

Estany Laurentis

Havíem estat aquest hivern al llac Laurentis i sens dubte ens van quedar ganes de tornar per coneixre aquesta raconada de L’Ariege.

A aquesta zona el cim mes conegut pels francesos es el Roc Blanc, però a nosaltres ens interessa el pic de Baixollada de 2.546m. que forma part del llistat dels cent cims al Capcir, al Pais de Donezan
Per arribar al refugi de Laurentis tenim varies opcions totes per pista de terra, entrant a França direcció al poble de Puivalador seguim la carretera direcció al petit nucli de Querigut. Al mateix poble surt una pista forestal però nosaltres abans d’arribar al poble, al mateix coll vam seguir a ma esquerra la pista de 11,400 kilòmetres en bon estat. El que es la ruta fins al Llac Laurentis no porta cap complicació, esta molt ben marcada i només ens cal seguir riu amunt pel camí ben visible. A partir del llac anem a buscar la part del darrera per qualsevol dels dos costats seguint el corriol que rodeja el llac pels pescadors. Tenim a sobre a la vista els dos cims importants, a l’esquerra la Baixollada a la dreta el Roc Blanc. Decidim anar directes al pic de la Baixollada pel sender que puja decididament al coll del costat del cim. Deixem a ma dreta l’estany sec i el sender GR del coll de Laurentis que farem de baixada i continuem pel sender secundari en alguns trams poc definit, anem trobant algunes fites que ens acosten a una clapa de neu sota el coll mateix que enfilem la dreta pujada pel seu costat dret. Arribats al coll només ens cal pujar fàcilment al cim de ma esquerra que tenim al nostre davant a 2.546m.. Vistes a 360º sobretot de la Dent d’Orlù, Carlit al fons amb els cims d’Andorra al costat. Anem ara a buscar el Roc Blanc al Nord,( si no volem fer cap mes cim, es millor tornar pel coll que hem pujat). Per l’ampla carena sense camí definit anem a buscar el cim proper de Canras que deixem a ma dreta. S’ens obren les vistes al impressionant Roc Blanc i al coll de Laurentis que tenim just a sota, tenim dues opcions, d’estrepar per una espècia de canaleta herbosa o encarar la cresta imponent que tenim al davant amb camins definits i exposats però que al final per muntanyencs avesats es fa be sense necessitat de corda, això si cal anar molt en compte, abstenir-se gent no acostumada. Ja al coll de Laurentis que tornarem de baixada enfilem el sender ben fresat i marcat amb ratlles grogues a un coll i al cim a 2.542m. tornem doncs al coll i anem baixant sempre per sender GR ben marcat que sense problemes ens torna al llac Laurentis ple de tendes, aquest cop però el passem per ma dreta. I desfent el camí de pujada tornem de nou al cotxe.
Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’edat, l’estat físic i la preparació de cada caminant.

                                                               Coll de la Baixollada

                                                             Al coll amb la Dent d'Orlù

                                                           Al coll amb el cim del Roc Blanc

                                                   L'estany des del cim de la Baixollada

                                                                  Cim de la Baixollada

                                                      Cresta sobre el coll de Laurentis

Cim del Roc Blanc

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-baixollada-100-cims-i-pic-roc-blanc-142729626

                                                                      Agost 2023

Tosseta de L'Esquella pel Puigpedrós i cims d'Engorgs.

•  Inici Aparcament de Malniu ( a l'estiu,previ pagament de 5 E.)
• Itinerari Circular per tota la carena
• Desnivell 1.223m.
• Horari 9,30h. total
• Dificultat -PD- única dificultat la allargaria de la ruta

                                                                        Cim del Puigpedros

Itinerari amb la finalitat de pujar al cent cims aïllat de la Tosseta de L’Esquella fent tota la carena partint del Puigpedros, el cim mes alt de la província de Girona. Una ruta amb l’ùnica dificultat de la seva llargària a la bast de molta gent avesada a caminar per la muntanya.
Accedim a la ruta per la pista de nou kilòmetres que surt de Meranges, en bon estat apta per tots els cotxes.
Iniciem la ruta a l’aparcament del refugi de Malniu, al peu de l’estany Sec previ pagament de cinc euros. Deixem a ma esquerra l’estany i enfilem pels prats d’herba amunt tal com ens senyala algun pal indicador cap al Serrat de Les Perdius Blanques amb algunes traces de camí. Potser per ser l’inici de la caminada la pujada sens fa feixuga fins arribar al cim de les Mulleres a la gran esplanada del Planell de Camp Cardós on comencem a veure el cim del Puig pedrós envoltat de roques que no tardem en arribar hi per admirar la gran quantitat de cims que tenim a la vista a 360º el Puigpedrós de Lanós, el Carlit, el Canigó, el Puigmal, la serra de Montgrony, el Puigllançada i la Tosa d'Alp, les Serres del Cadí i de Moixeró, la Serra d'Ensija, el Port del Comte, la Serra de Montsec, la Muga i la Tossa Plana...; així com els Pics d'Envalira, de Fontnegra o dels Pessons entre molts altres cims andorrans, o la Pica d'Estats..... Ben tips i hidratats reprenem la ruta baixant a la portella de Meranges on admirem la grandesa del Roc Colom que tenim al davant. Comencem a enfilar la llarga carena que ens porta primer als dos cims d’Engorgs i després a l’ampli altiplà cimer de la Tosseta de L’Esquella també conegut amb el nom de Calm Colomer, acompanyats en tot moment de les vistes als cims i valls. Al final de tota la cadena de cims amb vistes a La Carabassa que tenim al davant, baixem per la Portella de Calm Colomer per seguir el GR-11 que ens acosta als estanys dels Minyons, un lloc esplèndid per fer una gran parada per dinar refrescant els peus al llac, el GR segueix cap al refugi Joaquim Folch i Girona al bell mig del circ d’Engorgs, aquí deixem a ma dreta el camí que seguint el riu baixa a les esplanades de Meranges i nosaltres anem seguint sempre pel GR-11 que després dels prats es transforma ja en camí molt fresat per boscos on solament hem d’anar en compte en una zona que degut als despreniments de l’hivern trobem un desviament molt ben senyalitzat ja fins al punt d’inic

cim del Puigpedros

Cim de la Tosseta de L'Esquella

Baixant pel GR de Calm Colomer

Estanys dels Mynyons

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tosseta-de-lesquella-pel-puigpedros-i-cims-dengorgs-1432916

 Agost 2023

Pic de Mariola (100 cims ) des de l'aparcament de la Font de la Costa

• Inici        Font de la Costa              
• Itinerari  Ascensiò         
• Desnivell  889m.        
• Horari      7h.       
• Dificultat  -D-     

Situats a la Vall de Cardós seguim la carretera fins al final on hi ha el poble de Tavascan, a la sortida mateix del poble segueix la pista al pla de Boavi, però a ma esquerra trobem la desviació a ma esquerra ben senyalitzada a l’estació d’esquí de la Pleta del Prat, però al passar les bordes de Quanca, just passat el revolt tancat a ma dreta agafem la pista de terra apta per tot tipus de vehicles alts amb algun tram cimentat  a les Bordes de Noarre que deixem el trencant a ma dreta. Nosaltres seguim pista amunt a un nou revolt on a ma esquerra surt el camí al refugi i cim de Montroig. Seguim pista amunt fins al seu final on un bon aparcament ens dona la benvinguda. Aparquem el vehicle i ben equipats iniciem la caminada per la font de la Costa seguint el marcat camí transfronterer amb marques de GR, enfilem les primeres pendents fins a dalt de la primera graonada on el camí s’aplana a la sortida de les aigües de l’estany Xic del Port de Tavascan. Just en aquest punt hi ha una cabana al costat del camí amb una palanca que travessa el torrent de Tavascan. En aquest punt abandonem el camí ja que hem de travessar per la palanca i seguir el corriol de l’altre costat, lentament anirem guanyant alçada i girant a la dreta per tal d’anar flanquejant el Roc de l’estany xic. El camí puja per trams herbosos i de neret fins a l’estany de Mariola situat a 2273m. amb el cim sobre seu. Ens hem de fixar amb el marcat coll de la Ribereta situat a l’esquerra del cim que es on ens dirigim rodejant l’estany pel costat esquerra per emprendre la suau pendent cap al coll de la Ribereta  fins a la placa homenatge a 2394m. En arribar-hi s’obre la vista a la regió de Montroig. Fins aqui ha estat un autèntic passeig fàcil, ara comença l'aventura amb els passos de grimpada  Ens trobem al punt clau de la sortida amb les grans pendents del Mariola davant. L'acces al cim es una mica complicat , intuitiu  i perillós si l'herba esta humida. 

                                            Pas clau, Canal que varem fer de  baixada

Groc, canal de pujada. Verd canal de baixada

Tenim una canal molt amagada  que s’enfila  a trobar la part alta del cim, nosaltres enfilant coll amunt rectes per zones herboses amb petites plataformes, quant ens vam donar compte ja estàvem situats a la part alta de la canal, una curta pala herbosa ens porta per una fàcil caminada al pas d’una roca i el cim sense cap vista per l’emboirada i el mal temps que ens van fer precipitar també la baixada. Tot i seguint un track vam decidir baixar directament per les primeres pendents que teníem a la vista ajudats per un petit cordino de vint metres que ens va donar molta seguretat, repassant les fotos comprovem que la canal feta de baixada es la correcte.  Es a dir tant la ascensió com el descens els vam fer pel costat oest rectes al coll. A partir del coll on hi trobem una creu en homenatge a un pare Salesià mort per un cop de pedra al cap, seguim avall desfent el camí de pujada.

Camí GR de pujada

coll

Creu homenatge al coll

Canal de baixada

                                                                        Estany de Mariola

Juliol 2023

Cim de Pedrons (100 cims. Alta Cerdanya)

•  Inici A la carretera Puimorens ,Andorra
• Itinerari Ascensió
• Desnivell 797m.
• Horari 4h. total
• Dificultat -F-

Cim

El Pic de Pedrons situat sobre el Pas de la Casa es troba en territori occità de l’Alta Cerdanya. Tenim diverses opcions per pujar al cim del pic de Pedrons, la mes fàcil es directament des del Pas de la Casa, però nosaltres ens decidim per la ruta que surt de la mateixa carretera N22 que venim nosaltres del coll de Pimorent, abans d’arribar a l’edifici de la duana, a l’alçada del Rec del Bac d’en Morer un petit aparcament a ambdós costats ens permet aparcar el cotxe còmodament. La caminada es pràcticament sense camí enfilant el llarg llom per prats i grans pales que hem de remuntar sense presses. Sota el cim trobem un petit replà resguardat del vent per esmorzar abans d’assolir el cim. L’últim tram es una bonica cresta de bon fer amb moltes preses i fins i tot un cable baix a tocar les roques on ens podem assegurar si no ho tenim clar. El nom de cim de Pedrons es perquè la cresta la formen varis cims (Pedrons) que no cal fer los tots. Les vistes al cim son les de un gran cim, a tocar el cim de la Mina, Fontfreda amb el Carlit al fons, Coma d’Or, Puigpedrós de Lanus, les imponents parets i canals de les agulles de Fontnegra, Pic Negra, Roc Melè i al fons moltíssims cims d’Andorra fins a la Pica d’Estats. La tornada es molt senzilla perquè només cal desfer el camí de pujada seguint el llarg llom pel bell mig de prats amb cavalls, plens de flors i en nostre cas molts matolls de Neret. Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.

            https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cim-de-pedrons-100-cims-alta-cerdanya-138369645                                                                                                

                                                                                                      Juny 2023

Inici cresta cimera

Cim

Inici carretera

Pales de pujada, a la esquerra el cim

Cap de la Boixassa, pel Coll del Pendis i el Refugi Sant Jordi (100 cims)

•  Inici Balla sota el coll de Trapa
• Itinerari Circular
• Desnivell 555m.
• Horari 3,46h.
• Dificultat -F-

Al poble de Riu a tocar del túnel del Cadí surt la pista molt bona apta per tot tipo de vehicle al refugi del Serrat de Les Esposes i a l'esplèndid Mirador sobre la Cerdanya amb pista allisada fina a condicionada per fer amb cadire de rodes. La pista segueix amunt fins trobar la balla que ens barra el pas a tocar el coll de Trapa que no cal arribar i que deixem la pista a ma esquerra per continuar per la pista que ens ve recte ben senyalitzada al coll del Pendis, un coll molt important a aquesta zona i una cruïlla de camins. Seguint la pista arribem doncs al coll de Pendis on s’acaba i aquí tenim varies opcions, davant tenim el camí GR que baixa al refugi Sant Jordi però que preferim deixar lo per la tornada, ara agafem el corriol de ma dreta que ens porta planejant fins el coll de Vimboca a 1798m. Arribats al coll agafem a ma esquerra el sender que baixa decididament al coll de Galligant a 1723m. Aquest sender pel mig del bosc ens impressiona al sortir a un claro amb vistes a la cara nord del Pedraforca i a la paret nord del nostre destí, el Cap de la Boixassa. Al coll de Galligant, amb vistes al Moixerò sobre nostre a la part est, baixem pel corriol que flanqueja les agulles de la Boixassa, que passem per sota amb la tartera ben visible però que decidim continuar pel camí normal de poca dificultat. El sender segueix fins al coll del pas de la Boixassa, aquí entenem el nom del cim, tota una besant Sud de la muntanya plena de matolls de Boixos. El sender s’enfila pel mig dels boixos fins al cim de l’agulla cimera, una atalaia a la serra del Cadi amb la paret nord del Pedraforca, el Comabona, el Moixeró, les Penyes Altes, sota nostre el poble de Gavà i infinitat de serres i camins. Desprès d’uns ganyips cal tornar enrere pel sender de pujada, es pot baixar directament per la tartera del costat est, però nosaltres decidim baixar els companys tots junts pel camí de pujada .Ja al pla sota les agulles passada la tartera ens trobem una cruïlla a ma esquerra marcada amb PR que baixa i que ens ha de portar al refugi de Sant Jordi passant pel Pas de Galigan i la Font del Faig sota una bauma. Al Refugi de Sant Jordi, bon punt de referència agafem el GR que s’enfila en pujada suau i en 25’ al coll de Pendis i ja al Coll agafem la pista que ens torna de nou al punt d’inici.

                                                                                Juny 2023

Track

Tartera sota el cim

Cim

Vistes a la Serra del Cadí

Al Fons el Pedraforca