Montserrat, Gorro Frigi. Sud. Via Gede

                  Via Gede 180mts.  ( IV )

Potser es una via poc coneguda, però sens dubte  una via per disfrutar els que no ens agrada fer vies de gran dificultat.

Aproximació:

Es pot pujar pel camí, però nosaltres per guanyar temps i també per comoditat vàrem agafar el funicular de Sant Joan que amb la llicencia et fan el 10% de descompte. Adalt seguim per la dreta el camí molt ben marcat  que ens acosta al peu del Gorro Frigi.

 Ens enfilem per la canal que separa el Gorro Frigi de la Magdalena Superior, algun pas ajudats per una corda fixe fins a dalt el coll on normalment hi bufa el vent, ja de baixada trobem a la dreta una petita edificació enclastada  en una balma, allà mateix podríem començar l’ascensió del segon llarg a la reunió 1, però ja que hi som millor fer tota la paret, el caminet segueix baixant avall molt dret i deixat però es molt poc tros i val la pena.

Ascensió:

Un cop encordats en el petit espai que tenim i assegurat el company tirem amunt el primer llarg pràcticament caminant fins la R1 IIIº 40mts.

Sempre buscant els para volts que ens marcant molt be la via. Iniciem el segon llarg, 40 mts més de III+ sempre recte amunt amb molt bones preses. Tercer llarg 20 mts III+ continuem amunt passant un tros de IVº. Quart llarg  30 mts IVº,  !! Compte !! no seguir amunt, es una altre via de més dificultat, fem un canvi de paret sortin per la dreta, un punt blau ens ho marca molt be,

Seguim amunt  tirant cap a la dreta.

Cinquè llarg 40 mts. IIIº amunt directes a l’arbre que tenim al davant, podem posar una cinta i seguir directes a la creu del cim.

Descens:

Baixem des grimpant o amb ràpel fins al coll. Seguint direcció al telefèric ens fiquem al primer sender que trobem a l’esquerra que pel pla dels ocells ens baixa a l’ermita de Sta. Ana i per les escales  del pas dels francesos tornem de nou al Santuari. 

                                                                                                     10 / 12 / 016    

Pla d'Aiats 1.288m. des de Cantonigrós

Fitxa Tècnica

Inici          Cantonigròs 980m.

Itinerari   Circular 

Desnivell   388m.

Horari       3h. 

dificultat   -F-

 Com cada any els companys del Centre Excursionista Esquirol portem el pessebre al cim del Pla d’Aiats al massís de Cabrera. He aprofitat la caminada per tenir la ruta marcada des del poble de Cantonigrós.

A l’entrada del poble just a peu de carretera al restaurant de Can Punti amb la fàbrica de formatge,  allà mateix agafem direcció nord un bon camí que baixa paral·lel a la carretera , al final la creuem  i passant el pont  seguim a la dreta  la pista fins al final que s’acaba a la masia d’Aiats  que   deixant la masia a la nostra esquerra anem a trobar a la part del darrera  el camí ben fresat i visible que sense deixar-lo ens enfila al pla d’Aiats. Es un camí molt antic i deixat fins i tot en alguns llocs ens cal enfilant-se una mica per roca però que es puja sense dificultat.

La part més bonica es  la zona del grau obert amb tota la vista al Pirineu, a la part final es conserva  encara les marrades per on baixaven les carretes carregades de patates.

Cada any el diumenge abans de nadal deixem el pessebre i fem un bon dinar quasi un centenar de companys desitjant-nos  bones festes. Es important que ens arribem al final del pla just al capdamunt del cingle que gaudirem de unes vistes impressionant que enamoran.

De tornada  resseguim el  pla sense deixar la part alta direcció nord cap a la muntanya de Cabrera, arribats a la zona més boscosa el camí fresat i ben visible baixa fins al coll, però nosaltres abans de arribar-hi agafem a mà esquerra per l’únic trencant que ens trobem també ben fresat, sense deixar-lo ens toparem amb el camí principal que baixa de Cabrera a la Font Negra, i per la pista i caminet de nou al punt d’inici.

                                                                                                     18-12-2016

Gra de Fajol Gran 2.714m. Aresta Nord est (Hivernal)

Fitxa Tècnica

Inici             Aparcament refugi Ulldeter 2087m.

Desnivell     639m. 

Horari         7,30h. total amb parades

dificultat      -D-difícil seguint l'aresta

El Gra de Fajol Gran té l'aresta Nord-est molt coneguda i força concorreguda sobretot a l'estiu que es pot pujar més fàcilment.

A l'hivern amb neu la cosa es complica, però tenim vàries opcions, podem pujar directes per la canal Nord amb vàries alternatives, també podem enfilar pel costat de l'aresta resseguint la neu fins al cim. Amb en Miquel ens agrada fer arestes i per això vàrem seguir per l'aresta sempre que el terreny mixta de neu, roca i gel ens deixava. Casualitats de la vida al aparcar el cotxe teníem al costat a l'Albert Bosch de Sant Joan de les Abadesses i dos companys més que al preguntar on aneu ens diuen a fer la cara nord del Gra, però ells van pujar per la canal i a peu de paret colla'n els grampons ens vam acomiadar desitjant bona ruta.11,15h. Deixem el primer esperó i ens enfilem per una estreta canal que ens acosta a l'aresta, som desembre però aquest any només hem tingut una nevada, la neu és molt escassa,

el gel estar molt viu i la roca molt visible en tot moment, alguna paret molt alta la sortejàvem passant pel costat però la majoria les enfilàvem per sobre clavant els grampons a la roca, quan la pendent era màxima la neu pols molt dolenta no ens aguantava .En arribar a la bretxa és obligat un petit descans recuperant forces per afrontar el tram final segurament el de més dificultat a causa de la gran quantitat de blocs que cal travessar.

Ja a la part alta l'aresta per verticalitat i l'última tirada la fem a l'ensemble resseguint la traça dels que han pujat per la canal. 

16,30h. Estem sols dalt del cim en un dia esplèndid amb totes les vistes pel quatre costats,

17h. es fa tard, estem força cansats,

la ruta pel coll dels Gra de Fajol ja la coneixem i decidim baixar directes pel camí normal al coll de la marrana i al punt d'inici.18h.

                                                                                                            9-12-016

TRACK

Dent d'Orlu per la via Pink Floid ( Ariège )

La Dent d’Orlu és una piràmide aïllada de granit de 2.222m.. que s’aixeca pel damunt de les valls de Ax declarada reserva nacional de fauna d’Orlu. La Dent té dos cims, la principal s’aixeca a 2.222m. enganxada a la secundària la Main d’Orlu de 2.081m. unides per una aresta coneguda com la Taillante, es pot accedir al cim per un camí molt dret sense massa dificultat. 

Per gaudir d’aquesta imatge en un dia magnífic de sol, hem sortit de Manlleu a les cinc de la tarda i després del viatge a Aix les Termes i de un bon sopar a la pizzeria, hem pujat al coll  al final de la pista on hem plantat la tenda amb un matalàs esplèndid de herba natural. Sense cap presa  pel matí a les 8,30h. hem tirat amunt pel camí normal de pujar la Dent per la seva cara nord , sense cap problema ens hem plantat al coll de l’Egue 

tenim davant a la dreta el sender que s’enfila fins al cim, a l’esquerra s’ens obre tot un penyal de roca ple de vies d’escalada, ès la cara est, baixen uns metres a buscar l’inici de la via molt confosus per la quantitat de vies i paravols que tenim a la vista, decidim pujar pels paravolts que ens queden mès a la dreta potser jugant amb la via Pink Floid i postres, comencem escalant uns grans blocs amb passos de cinquè de molt bon passar, 

el granit ès molt compacte i no hi ha cap mena de perill de tirar pedres avall, seguim els paravolts potser els que més ens interesant  esquivant dificultats fins el punt en algun lloc de aferrant-se a la via del costat  “tapes·,  només ens interessa arribar adalt escalant per la paret est,

La tornada la fem pel camí normal de pujada que ens deixa unes cames ben esgotades  

                                                                                                        15-10-2016

Salts d'aigua a Les Planes

A les Planes d’Hostoles a la Garrotxa, son molts els racons que hi podem trobar per passar una bona estona caminant molt poc, entre la riera de Cogolls i la de Ribrugent tenim tres salts d’aigua molt fàcils de visitar.

Gorg de la Plana ès entra en un conte de Fades. A l’entrada a les Planas per la carretera que ve d’Olot, just davant del cementiri es a dir aparquem el cotxe a mà dreta. Seguim un passeig amb arbres a cada costat, el camí gira a la dreta i passa per entre mig de horts fins arribar a unes escales amb barana per baixar al gorg, ja a la dreta veiem un petit salt artificial que fa de sobreeixidor del canal que rega els horts,

som al gorg de la Plana amb un petit salt que és maco, però siseguim riu amunt  trobem el segon salt molt majestuós i amb la gorga que convida al bany.

Els veïns de les Planes coneixen molt be el Salt dels Murris, un dels seus secrets millor guardats. Podem arribar-hi a peu des del poble o amb cotxe per la carretera a Cogolls trobarem un aparcament a mà dreta just al trencant on  una pista de terra prohibida als cotxes ens baixa a creuar la riera i seguint amunt uns cent metres veiem la Gorga sota nostre, unes escales amb barana ens faciliten la baixada.

Podem pujar a la part alta del salt enfilant-nos per la dreta del salt per un estret sender, seguint el camí que gira a la dreta tornem al punt d’inici.

El gorg de Santa Margarida queda al darrera mateix de la fàbrica d’embotits Montells que agafa aigua del cabal del riu i per tant pot baixar-hi més aigua si la fàbrica està tancada. Sortin de les Planes per la carretera direcció Girona, després de fer dos revolts trovarem a mà dreta la fàbrica d’embotits, just al costat esquerra surt el camí ben visible que sense deixar-lo en pocs minuts ens trobarem el Gorg i el salt. Bon lloc per banyar-se o sencillament gaudir de la natura.

Anat molt en compte es pot donar la volta passant per darrera el salt, però les pedres son molt humides i correm el perill de patinar.

                                                                                                   Setembre  016

Via Estasen , Pedraforca

Fitxa Tècnica

Inici          Refugi         

Itinerari    per la cara nord, baixant per la tartera

Desnivell   925m.

Horari       aproximaciò: 45 min.

                   via 3,30h.

                   a l'enforcadura 30 min.

                   al refugi 45 min.

dificultat   PD  IV+

Clássica via de 645m. oberta per Lluís Estasen l’any 1928, hi trobem algún pitó, però en general la vía no està equipada, cal anar molt en compte perquè la pedra es troba  molt descomposta .Portem friends, tascons i bagues.

En Miquel entra al refugi a saludar en Jordi el guarda i a comentar-li que a la tarda passarem a menjar un arròs.  El cas es que enfilem el camí cap al nord que surt per sobre del que va al coll del Verdet decidits a fer la via Homedes, però al arribar i veure tres cordades que hi estan pujant quedem ben fumuts “ i ara que ? “ qualsevol si fica a sota d’elles amb el perill que suposa, cal buscar una solució d’urgència. “ Via Estasen “, Som-hi, un flanqueig per la part baixa de la cara nord i ens plantem al inici de la via, una fletxa verda ens ho confirma.

I llarg 25m. IV

Una placa que sembla molt fàcil però que cal buscar les preses estirant el cos per dins la fissura. Ens podem saltar aquest llarg enfilant-nos abans per ll’esquerra. Seguim per un caminet fins a un coll.

II llarg 30m.  –IV, II

Seguim amunt amb un pas de quart , hi tenim un pitó, continuem sense problema fins arribar a un arbre on podem muntar una reunió

III llarg 30m. III, II

Bones preses  ens ajudant a progressar sense dificultat fent zigues, zagues anant a buscar la reunió  (dos pitons ).

IV llarg 25m. –IV,III

Inici vertical on cal buscar les preses, ens caldrà posar algun aparell per assegurar. Escalem amunt fins a un arbre  on trobarem dos pitons.

V llarg 25m. –IV

Flanqueig molt exposat però molt divertit amb boníssimes preses assegurat amb dos pitons, sota nostre la timba es impressionant.

VI llarg 200m.  II

Llarg fàcil que pugem caminant en ensamble, marques verdes ens confirmen que anem pel bon camí.

 VII  llarg  40m. III

Tram fàcil que podem seguir en ensamble.

VIII llarg  30m. III

Continuem amunt  en ensamble..

IX llarg 60m. III , IV

Estem a un coll davant de la via Barrufet amb la cova sota nostre, ens enfilem per una canal molt dreta.

X llarg 45m. III, IV+,  IV

Ens desviem a la dreta per un petit flanqueig  fins a sota de un diedre que hem de superar amb petites preses, potser la part més difícil de la via.

Sobre nostre tenim a la vista el cim del pollegó gran. 

XI llarg 60m.  –IV, III, II

Enfilem uns quatre metres recte amunt amb algun pas de quart per seguir amb passos de terçer, els últims metres els fem per una canal descomposta sense fer ús de les mans. Molt de compte amb les pedres.

Deixem la canal i ja som dalt.

                                                                      Cim del Calderer

                                       Baixem per la canal on hi han unes cadenes muntades.

                                                          Deixem la primera canal.

 i baixem per la seguent canal directes a l'enforcadura, Seguint el nou camí PR-C 123 arriberem de nou al refugi.

(  Miquel,  Gemma,  Josep )

                                                                            setembre 016

Cabanyó 2732m, Creussans 2702m. ( Pel telecadira d'Ordino)

Arribem a la part alta de l’estació d’esquí d’Ordino Arcalís, on acaba la carretera asfaltada, hi trobem el telecadira que de 2226m. ens puja al port de Creussans a 2625m., una gran ocasió per gaudir de esplèndides vistes d’alta muntanya per molta gent que no pot fer gaires esforços.

Si el dia ès bo, només arribar al port tenim davant els cims de la Pica roja, Pica d’Estats i Montcalm, a l’esquerra Medacorba, Comapedrosa, Cataperdis..... , a la dreta tenim el cim de  Tristaina, accessible seguint la cresta.

El que tenim més a mà per la dreta es pujar al cim de Creussans o Peyreguils de 2702m.

 i a l’esquerra ja amb mès dificultat al pic de Cabanyò de 2732m., podem pujar per la dreta enfilant una petita canal rocosa o per l’esquerra seguint per la herba, però amb compte de no patinar.

Al port de Creussans és on va passar Mn. Cinto vinguen de la Pica i aquí comença el sender anomenat ruta Verdagueriana per Andorra.

                                                                                                                Agost 2016