diumenge, 28 de juny del 2009

Comabona 2.547m.


Fitxa Tècnica
Inici
Coll de Les Bassotes
Itinerari per Serrapedregosa
Desnivell 687m.
Horari 3h.20min.
dificultat-F-


On Som
Al Berguedà . Excursió còmoda, perquè no presenta cap tram amb pendents pronunciats, i plaent, degut a que el paisatge que ens envolta durant tota la caminada és de primer ordre, a un dels principals cims de la Serra del Cadí,
Per arribar a la localitat de Saldes, agafarem un trencall a mà esquerra que venint de Barcelona hi ha a l’Eix de Llobregat (C-16 / E-9). Seguirem per una sinuosa carretera (B-400). A la dreta del Pedraforca ja veiem la carena tancada a llevant precisament pel nostre objectiu, el Comabona. Al poble de Saldes pujarem per pista asfaltada fins al mirador del Gresolet més endavant és de pedres, apta, en principi, per a qualsevol tipus de vehicle, però en la que cal parar molta atenció,(6 km.). Arribem a un ampli coll que seguim uns centenars de metres fins arribar al Coll de les Bassotes (a 1.860 mts. d’alçada), on veurem un altre pal de fusta, que ja indica la pujada al Comabona pel Pas dels Gosolans. En aquest punt deixarem el vehicle i ens fixarem en una pista que puja a l’esquerra, tancada per un piló de pedra i un senyal de prohibició pel pas de vehicles, que ja tenen pintades les traces blanques i grogues del P.R. C-124 i també uns cercles taronges. Pugem per la senda ampla que va guanyant alçada de forma molt decidida en amples i contínues llaçades, que en aquest primer tram, si volem, podem anar tallant fent drecera pel mig del prat. La pista per la que pugem es ampla i molt fressada, anem trobant les traces del P.R. i no tenim possibilitat de pèrdua. Quan hem salvat pràcticament 400 metres de desnivell, la pista s’acaba en un ampli prat, tancat Aquest indret rep per nom Cap de Prat de Vilec i ara el camí es suavitza notablement. Seguirem pel mig de la planúria, per pujar a la Serra Pedregosa, que ens queda a la nostra esquerra. En cas d’haver-hi neu, veurem que hi ha una sèrie d’estaques de fusta que ens ajudarien a no perdre’ns. Poc a poc ens anem apropant al collet que ens ha de permetre superar la cresta de la Serra Pedregosa. Ara el camí s’empina de forma més notable i ens deixa en un pas ple de pedres i roques (1h.)


. De front i al fons, més enllà de la Serra del Cadí, tenim les muntanyes cerdanes del Pirineu, ja dins el massís pel que anem, a l’oest tenim el Pic de Costa Cabirolera, al mig el Pas dels Gosolans i a la dreta, al fons de la carena, el Comabona, Passem aquest collet i el camí inicia una lleugera davallada per entre les roques, fins arribar a una petita torrentera que hem de passar. En aquest punt, on veurem una gran fita de pedres i una estaca de fusta, deixem el PR que venim i anem directes el pic del Comabona per la seva cara sud, pujarem en diagonal pel pla herbat que tenim davant nostre i a l’esquerra,en direcció al cim, seguint, si volem, les fites de pedres que anem veient, fins arribar a un sender marcat amb les traces del G.R. 150-1, Ens incorporarem a aquest corriol pràcticament horitzontal, fins que arribem a una clotada que baixa del Collet de Comabona, visible sobre nostre, i al que, altre cop en diagonal per la falda de la muntanya ens dirigirem. En pocs metres arribem al collet, Per accedir al Comabona, seguirem ara el cordal carener, amb la precaució de que a la nostra esquerra no hi ha altra cosa que les parets verticals que conformen les canals d’aquesta part del Cadí. Després de pujar un turonet, ja veiem el pic al que ens dirigim, i queda ben a les clares que si la seva fesomia sud és suau i herbada, la nord és marcadament vertical i rocallosa. Dalt de tot i sobre mateix de l’aresta hi ha una malmesa fita que ens marca els 2.547 mts. d’alçada als que ens trobem (2h.). La vista sobre el Pedraforca és molt similar a la que teníem fins ara, quedant darrere seu la Serra d’Ensija, a la dreta la Serra del Verd i, més a la dreta i al fons, el Port del Compte. Per l’est, el Puigllançada i la Tossa d’Alp són els dos pics més evidents. Un cop hem gaudit de les panoràmiques, tornarem a fixar-nos en la traça del P.R., que, en suau davallada pels lloms herbats i per una senda molt evident, ens duu fins al torrent que baixa de la Serra Pedregosa (que tenim al davant mateix), pel que hem vingut i on desfarem el camí de pujada fins a la pista on tenim el vehicle.

dimarts, 2 de juny del 2009

Puig de les Tres Esteles 2135m.

El poble de Mantet i al fons elPic de la Dona
Fitxa Tècnica

inici coll de Mantet
itinerari pel coll de la Menta
desnivell 375m.
horari 3h. total
dificultatfàcil
On Som
Ens trobem al Conflent, a la Catalunya Nord. Darrera mateix de l´estació d´esquí de Vallter 2000.
Per pujar el cim de Tres Esteles podem anar-hi caminant, a unes quatre hores per la portella de Mantet, o bé donar una volta amb cotxe per Puigcerdà i Vilafranche fins al Coll de Mantet.
Nosaltres sortim del coll de Mantet, molt aprop del cim.


Iniciem l´excursió al Coll de Mantet a 1760m. d´alçada . Un camí molt fresat en direcció nord 300º, ens permet fer un bon passeig sense por de perdre'ns.

El cim queda davant mateix del Canigó. De tornada seguim per la carena fins al cim proper.


Serrat de la Menta a 2099m., és el segon cim que ens trobem. Darrera veiem el cim de Tres Esteles i a la dreta el Massís del Canigó.
Baixem directament a retrobar el camí que hem fet de pujada ben visible a sota nostra i en pocs minuts arribem de nou al coll de Mantet.

Album fotos