dilluns, 29 d’agost del 2022

dissabte, 20 d’agost del 2022

Roca Colom 2.506m.

  •  Inici Vallter 2000
  • Itinerari ascensiò
  • Desnivell 597m.
  • Horari 5h. total
  • Dificultat -F-

Avui la intenció era fer una ruta llarga però degut a l’anunci de pluges a partir de les 14h. decidim fer una matinal per la ruta circular d'ascensió al Pic Roca Colom (2506 m), un dels 100 cims des de l'estació d'esquí Vallter 2000 (2159 m).
                                                              Portella de Morens
Aparcant a prop del mateix bar de Vallter, ens dirigim pel seu darrera seguint el GR que ens puja pel camí ben fresat a la portella de Morens, tenim a la vista el primer cim del dia, el puig de Coma Ermada, 

                                                         Cim de Coma Ermada
a partir d’aquí anem carenejant cap al proper cim del Puig de la LLosa, aquí seguim baixant i pujant per baixar a la portella de Callau, tot sense camí marcat, però per terreny evident.
Després de prendre uns ganyps afrontem l’última pujada al cim de Roca Colom 2.510m. No cal dir que les vistes son immillorables, l’únic problema que hi trobem es el mateix en tots els cims, una gran quantitat de moscas i mosquits curiosament només als cims.

 La tornada la fem pel mateix costat, però per sota els cims. Deixem a la dreta el cim de la Mort de l’Escolà i ens dirigim a pujar el cim de Roques Blanques (no marcat per falta de bateria) que entre els tres formen el triangle de la plataforma cimera, Tornant enrere ja amb les primeres gotes recuperem el camí marcat amb GR català i francès pels plans de Coma Ermada i la portella de Morens. La baixada al punt d’inici ja no te cap pèrdua si el temps es bo amb bona visibilitat. Cal anar en compte i sempre que sigui possible portar el trac amb Gps perquè en cas de boira, els grans prats poden ser molt perdedors.
                                                                                                Agost 2022


divendres, 12 d’agost del 2022

Punta d'Harlé 2.885m.

                                  
  •  Inici       Presa de Cavallers
  • Itinerari  Ascensió
  • Desnivell 1.285m.
  • Horari      13h.
  • Dificultat  -PD-

                                        

A Wikiloc, les ascensions a la Punta d’Harlé i està moderadament ben nodrida i més o menys totes coincideixen en pujar-hi pel mateix indret, el corriol de Malavesina o pel del estany de Tumeneia. Tot i que la pujada a aquests cims no és tan difícil com sembla, de totes maneres és una excursió d’alta muntanya, on cal grimpar per terrenys exposats i que requereix un cert grau de preparació.
L'itinerari comença a l'aparcament que hi ha a sota la presa de Cavallers, situada al final de la pista asfaltada que arrenca davant el balneari de Caldes de Boí.
Un corriol ens porta a dalt de la presa i d'allí arrenca el camí que
voreja l'estany de Cavallers, al final s'enfila per una curta graonada i arriba a la bonica pleta del Riu Malo.
Un robust pont travessa el torrent i segueix pel mig de la pleta en direcció al refugi Ventosa i Calvell. Enfilant el Barranc de les Lastres
hem d’estar atents a les fites i al poc marcat corriol que s’enfila per l’esquerra en direcció al estany de Tumeneia d’abaix,el camí és una mica desdibuixat però trobem moltes fites fàcil de seguir.
El camí empren una forta, llarga i sostinguda pujada entre el Tuc de Roques Negres i l’estany de Tumeneia que deixem a ma dreta fent una bonica grimpada (alguns mapes pujant pel petit estany de Cloto)

A continuació hem de seguir pujant en diagonal vers l’alt i visible circ empedrat sota el Mussol del Pa de Sucre
La Punta d’Harlé ja és ben visible i vers ella ens hem d’encaminar Al coll exactament no cal arribar-hi, ja que per a sortir-ne hauríem de baixar uns metres per tal de revoltar una paret força vertical que hi cau a sobre. Sota el coll que deixem sobre nostre a la dreta enfilem a ma esquerra buscant la grimpada en diagonal molt ben marcada amb fites, a mesura que anem pujant la dificultat ens obligarà a anar fent flanquejades vers la dreta, La pujada al cim de la punta d’Harlé no té gaire història, ja que hi han fites que assenyalen l’itinerari per a pujar-hi. Durant aquesta forta pujada al cim no hi ha indrets difícils; només hi trobem algunes curtes grimpades de tan sols dos o tres passos com a màximes dificultats. 
El cim les vistes son del tot molt fermes veien la totalitat del parc Nacional i més.
Una vegada assolida la punta d’Harlé, tornarem sobre les nostres passes, anant a buscar el ben marcat camí del refugi Ventosa i Calvell. Aquest camí revolta a gran alçada la clotada de l’estany Cloto i el deixem per seguir el sender fet de pujada pel costat del gran estany de Tumeneia. Degut a la pluja fins i tot vam fer drecera per les terrasses herboses a trobar el camí del refugi i de nou a la presa de Cavallers.


                                                                                                                   Agost 2022

divendres, 29 de juliol del 2022

Pic de La Mainera 2909m. des del Funicular de Estany Gento

  •  Inici         Estació telefèric Estany Gento 2200m.              
  • Itinerari    ascensió         
  • Desnivell   700m.       
  • Horari       6h.total     
  • Dificultat   -PD-     

Pic de la Mainera amb el refugi Colomina
Ruta poc difícil que guanyem desnivell pujant amb el telefèric per camí en una hora al refugi Colomina i amb més dificultat passem el tram amb molta pedra gran entra l'estany de Mar i el coll per arribar a la cresta i fer cim.

Al funicular ens deixa al costat d’estany Gento que ens queda a la dreta, però nosaltres per l’esquerra seguim per la ruta clàssica fins el refugi de Colomina. Un cop allà, seguim darrera del refugi, vorejant l'estany de Colomina, després el Frescau
Estany Frescau
i finalment passant per la presa del Estany de Mar que aquest cop ens l’ hem trobant pràcticament buit.
Estany de Mar sec.
 Davant nostre tenim el coll amb el Pic de la Mainera a l’esquerra i el cim de la Pala Pedregosa a la dreta.
A partir d'aquí cal anar en compte tenim davant un caos de pedres i roques molt grans que hem de sortejar buscant els millors passos mes aviat pel costat esquerra buscant fites i enfilant roques tinguent sempre present que la nostre finalitat es arribar sota el coll a la part central. Enfilem el coll pujant sobre gespa i rocs per la part més baixa sense problema. 



Collada de la Mainera
Ja només hem de seguir carena amunt amb alguns passos de roca que es fan molt be, arribats al coll tenim el cim allà mateix que assolim per la mateixa cara sud perquè la cara nord es una timba total. Enfilem l’aresta cimera fins l’última roca. Vistes espectaculars Arreu a 180º, es molt important portar el mapa per identificar la gran quantitat de cims i llacs que tenim a la vista. 

El merescut descans recuperant forces i hidratació i avall pel mateix camí de pujada. Sortida feta el juliol de 2022 en plena onada de calor sota un sol esclafador.
                                                                                              Juliol 2022
(Horaris funicular, a partir de les 8h. cada hora i cada mitges hores per baixar. Duració trajecte 13 minuts, cota 1750m. a 2200m.. A les dues cotes es pot fer la cervesa. )

dijous, 21 de juliol del 2022

Comapedrosa / Medacorba

  •  Inici Arinsal
  • Itinerari circular
  • Desnivell 1696m.
  • Horari dues jornades
  • Dificultat -PD-

                       
Situats al nord-oest del principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana, prop dels límits amb el Pallars Sobirà i el País de Foix. Amb 2.942 metres d'altitud, el Comapedrosa és la muntanya més elevada d'Andorra.
Iniciem la ruta circular de dos dies a la part alta d’Arinsal, passat el túnel s ha a condicionat un bon aparcament pels cotxes. Des d’aquí enfilem la pista que s’inicia quant s’acaba l’asfalt de la carretera d’Arinsal al Pla de L’estany. Seguint el GR-11 que puja pel mig del bosc i resseguint el riu fins al coll de Comapedrosa 2224m.i al refugi guardat del mateix nom on passem la nit després de sopar al costat del estany de les truites.

El dia seguent seguim amunt pel camí ben senyalitzat amb pintura groga fins al cim i bona part també marcat amb les senyals del GR-11. La ruta tot i superar un desnivell considerable, no presenta cap dificultat. Anem primer a la portella de Baiau, en una cruïlla amb un rètol seguim a la dreta. 

Puguem deixant a sota l’estany Negre cap a la carena que ens porta al cim del Comapedrosa 2939m.. 
Després d’un petit descans baixem pel mateix camí de pujada flanquejant a la dreta cap al port de Baiau per seguir baixant per tartera a tocar quasi els estanys de Baiau 
seguint flanquejant ara però per sota el pic de Baiau, compte !! es millor baixar aprop dels estanys perquè sinó el flanqueig pel mig d’un caos de roca es fa molt dur, seguim a l’altre costat pujant tartera amunt rodejant per sota la Roca Entravessada anant a buscar el port de Medacorba i amunt a ma esquerra buscant els millors passos que tenim marcats amb groc molt visibles, es important no desviar-se per no perdre’ns per llocs difícils.

Cim de Medacorba, un lloc impressionant per la seva localització, al bell mig de muntanyes molt conegudes,un lloc per quedar si una bona estona gaudint de l’entorn. 
Ja tornant muntanya avall, al mateix port del Medacorba agafem el GR-11 que baixa a trobar els estanys Forcats on a l’ estiu es obligat al menys refrescant si els peus,
 ja no deixem el GR-11 cap al Pla de l’Estany amb el seu petit refugi lliure i de nou cap al cotxe.




                                                                                  Juny 2022



dissabte, 16 de juliol del 2022

Clarabides, Gias, Punta Lourde Rocheblave

  •  Inici       Aparcament Vall d'Estós         
  • Itinerari  Ascensió a quatre cims de tres-mils metres          
  • Desnivell  2047m.         
  • Horari      durant dues jornades llargues       
  • Dificultat   -PD-    

Ascensió que permet fer quatre cims dels més assequibles, amb excel·lents vistes tant del conjunt de muntanyes del Gourgs Blancs, Perdiguero, com dels cims del Massís del Posets, Bachimala, Neouvielle, Maladeta...

                               
Partim del refugi d'Estós a l’esquerra de la zona de lavabos per un corriol fressat que remunta el barranc de Gias creuant tres vegades el torrent fins arribar al Ibón de Gias a 2628m.

 a sobre a la dreta tenim el cordal dels Pics de la Vaca, a l’esquerra els Pics de Gias, i al centre els Gourgs Blancs. Voregem l'Ibon de Gias per l'esquerra enfilant per terreny rocós i descompost cap al Port de Gias 2921m., que separa el cordal dels Clarabides dels Gourgs Blancs.
Remuntant el coll cap a l’esquerra fem el primer cim del dia el Clarebaides Oriental de 3012m.
baixem una mica i assolim els dos Clarabides sense problemes, tornem al cordal per pujar al Gias que tenim a tocar, no es un cim difícil però si que mereix respecte perquè es tot rocós, una estreta xemeneia ens enfila al cim amb bones preses, 
ens espera de nou el cordal de l’aresta per muntar la tenda i fer un bon descans, el vent amb la boira ens apreta i ens fa anar de pressa a muntar la tenda pel fred que i mena.
 Ja al mati anem de nou al coll de Gias per remuntar la carena nord-est per una zona de blocs que no tardem en arribar a un coll amb molt bones vistes al costat francès i al cim de la Punta Lourde Rocheblave amb excel·lents vistes a tot el pirineu i a l'aguda aresta que comunica aquest cim amb la Torre Armengaud i el Gourgs Blancs. 
De baixada desfem la carena al coll de Gias, al Ibon i avall al refugi d’Estós. Des del refugi només caldrà tornar a l'aparcament situat 8'7 km més avall, gaudint per l'ampla vall d'Estós tant del riu, com dels boscos, refrescant nos a la font que trobem pel camí.
                                                                                                     Juliol 2022

dimarts, 22 de març del 2022

Saderra-Puig Castelló-Punta de la Rella-Coll de les Gargantes

  •  Inici       Saderra, fi ctra. asfaltada           
  • Itinerari circular (sortejant una cresta )         
  • Desnivell 362m.        
  • Horari     2,40h.       
  • Dificultat -D- al pas de la cresta      

                                                      cim de la Punta de la Rella

!! Compte!! . Sortida amb uns passos molt aeris sobre una cresta de terra i roca, fàcil per muntanyencs experimentats, però difícil per inexperts en grimpades.

Al veïnat de Saderra aparquem el cotxe on s’acaba l’asfaltat, podríem deixar el cotxe abans però així farem un trosset d’escalfament abans de la pujada. Iniciem la caminada tornant enrere per la mateixa carretera d’on hem vingut, al arribar a la masia del Soler, abans de passar el torrent, agafem a ma dreta el camí que s’enfila per bona pista amb no molta pendent però de pujada constant fins al coll on a ma dreta un estret sender amb pocs metres ens puja al Puig Castelló el primer cim de la jornada. Hi podem veure unes pedres, restes d’un antic dolmen funerari. Tornem al coll per seguir pista amunt fins a un altre collet on deixem la pista a Sant Quirze per seguir a la dreta per un ample camí de forta i continuada pendent que ens puja al segon cim, la Punta de la Rella, el camí queda tallat de cop sobre la cinglera en un terreny rocós que veiem que continua cap a l’esquerra per una llarga cresta mixta entre roca i terra. Estem a la part mes difícil de la ruta, hem de fer un seguit de puja i baixa per les roques tot i que no es difícil en un parell de llocs ens hem d’ajudar amb petites cordes fixes molt veies que no ens en podem refiar del tot, millor primer fer unes estirades per comprovar el seu estat. Jo diria que aquí fem al menys un parell de cims. Al final de la cresta ja veiem el sender que baixa primer a buscar el PR i des seguida ens trobem al coll important de Les Gargantes cruïlla de camins. A la dreta baixem seguint el PR que còmodament per frondosos boscos ens deixa a la pista de les valls de Saderra, els pals de senyalització ens confirmen que anem per bona ruta cap al punt d’inici desprès d’uns dos kilòmetres.
                                                                                     Març 2022
Inici camí

Dolmen al Puig Castelló

Cim a la cresta

Pas amb corda a la cresta