101 Cims i més: 2018

divendres, 23 de novembre del 2018

Garmo Negro 3.064m.

Fitxa Tècnica

Inici Balneari de Panticosa

Itinerari per las Mallatas

Desnivell 1.465m.

Horari 8h. total amb parades

dificultat -PD-

Garmo des del Balneari

Al poble de Panticosa seguim per una estreta carretera que en uns vuit kilòmetres ens puja als Banys de Panticosa, al balneari tenim una bona esplanada per aparcar darrera el llac i davant el refugi de la casa de Piedra on vam passar la nit, un bon refugi amb bona cuina.

Al matí som els primers d’esmorzar i tirar amunt. des de el costat del llac ja veiem la nostra destinació, sembla que serà una dura pujada, seguim el camí ben fresat que s’endinsa pel bosc en forta pujada, al sortir del bosc passem per la Mallata Baixa

i una mica més amunt arribem a la Mallata Alta on per uns instants es suavitza la pendent per continuar pujant en forta pendent, parem per esmorzar alguna cosa i continuem pujant.

Arribem a la zona de pedres, a partir d’ara el sender es més difícil de seguir per la gran quantitat de pedres. Arribem a la base del pic, ha estat un any de neu i en encara hi trobem molta neu, ens calcem els grampons i tranquil·lament ens dirigim directes al coll,

però sense arribar i girem a ma dreta directes al cim. Trobem a faltar la creu al cim, això si les vistes espectaculars, el Mid d’Ossau, els Infiernos amb la seva característica marmolera, a la seva base els ibons de Pondielos

Despres de descansar i menjar alguna cosa comencem el descens seguint la carena que ens baixa fins al coll i desfem el camí de pujada fins al punt d'inici.

Juliol 2018

diumenge, 30 de setembre del 2018

Pico Faro 1.181m. El més alt de Pontevedra

El cim del Faro es molt concorregut pels habitants de la zona, no sempre hem de pujar els cims a peu però si volem caminar tenim moltes pistes per seguir

Aquest es un cim ple tot ell de carreteres la majoria asfaltades i estretes, nosaltres veníem del poble de Lalin on ens vàrem quedar a dinar molt be al restaurant de l’estació, érem quinze d’agost i estava molt ple. El poble que anem es a Rodeiro, aquí ja veiem indicadors en un trencant a la part alta del poble trobem un indicador que a l’esquerra posa cim do Faro, i a la dreta un altre que posa mare de Deu do Faro, els dos coincideixen a mitja pujada i acaben al cim del Faro amb la Antigua, petita i bonica ermita de la Mare de Deu del Faro.

Al cim podem veure una moderna edificació amb un cartell informador de les vistes i el vèrtex geodèsic.

Al pujar aquest dia el cim estava ple de cotxes, gent i parades de tota mena per ser la Romeria.

Agost 018

dimarts, 25 de setembre del 2018

Peiraforca 2.647m. i cresta NO

Al poblet de Porta busquem el pas sota la via que ens acosta al aparcament lliure , amb la senyal de prohibit el pas a vehicles, es un bon lloc per fer bivac com es el nostre cas.

Ens endinsem per la vall de Campquerdós seguint el GR-7 amb la visió del Peiraforca davant nostre, en una hora passem el refugi lliure del Pla de les Comes i seguim fins arribar al primer llac petit força sec a l’estiu. Sense camí definit, girem a l’ esquerra passant el petit rierol per endinsant-nos bosc endins molt brut, sobre roques, o matolls de neret.

Superat el bosc passem una gran zona de roques i tarteres, tenim a la vesant Nord mateix diferents opcions de canals per pujar totes herboses i molt dretes, però directes, nosaltres vam pujar per la cara est no sent la millor opció. En la part superior ens cal grimpar els blocs fins al cim mateix

Cresta

Baixem pel mateix fil de l’aresta o fàcilment per les terrasses situades al costat esquerra fins a una bretxa profunda , escalem l’agulla que queda enfront per des grimpar-la fàcilment, o be la podem flanquejar per l’esquerra, encarem la següent agulla escalant uns blocs de IV grau que no cal peus de gat, però nosaltres si els portàvem.

Ens topem amb el primer ràpel de vint metres que no hauria de tenir cap problema però la roca de sortida es molt fisurada i a nosaltres ens va quedar enganxada i ens va fer perdre molt temps.

Seguim flanquejant per l’esquerra una agulla molt dreta fins a una nova bretxa, ens enfilem per blocs i arribem a un altre cim on hi ha un magnífic bivac en un forat que ha deixat un gran bloc desplaçat,

per arribar al monòlit del cim cal baixar en diagonal cap a la dreta aprofitant les plataformes i després de passar sota aquest cim cal pujar de nou a la cresta per fer uns metres en pas de cavall per tal d’anar a buscar el ràpel ben visible situat amb un monòlit al cim de la bretxa.

Una bona instal·lació amb parabolt permet baixar dos ràpels encadenats de 20 i 25m.

que ens permet assolir la bretxa herbosa amb una escapatòria a l’esquerra que nosaltres aprofitem perquè tenim davant una gran paret difícil de pujar, algunes ressenyes aconsellant baixar i tornar remuntar per la seguent canal.

Ho deixem per un altre dia. Baixem pel vessant est per un mar de blocs a retrobar el camí del GR-7

dilluns, 13 d’agost del 2018

Fageda de la Grevolosa

Inici ctra. de Barcons km.2.200

Itinerari circular

Desnivell 170m.

Horari 2,30h.

dificultat -F-

Un passeig a la Fageda pel camí més curt fent una circular visitant l'ermita de Sant Nazari.

Deixem el cotxe a peu de la carretera a coll de Bracons passat el km. 2 ,al trencant i veiem un cartell vert amb l’inscripció borrada

Al iniciar la pista i podem veure algun cartell indicador però més endavant trobem una fita que ens marca el lloc on hem d’agafar el sender que ens puja a la fageda, al capdamunt després de passar una porta de cordes, deixem el sender i seguim per un nou corriol a l’esquerra , deixem a la dreta el camí que baixa a Sant Nazari pel que tornarem després..

Visitada la raconada de la fageda, tornem pel mateix camí, però ara seguim el sender que baixa fortament fins a trobar el camí de sant Nazari

Sortim de Sant Nazari en sentit nort per un camí molt marcat que ens porta de nou al camí per on hem vingut mes o menys a la part on passem la porta de corda

agost 018

dimecres, 11 de juliol del 2018

Pedraforca (Pullegó Superior)

· Aparcament del Mirador del Gresolet 0:00h 1.573m

· Refugi Lluís Estasen 0:20h 1.670m

· Coll del Verdet 1:50h 2.244m

Inici de la grimpada 2:05h 2.331m

· Cim Nord 2:35h 2.438m

Cap de la Canal Roja 2:50h 2.468m

· Cim de la Grallera 3:00h 2.484m

· Pollegó Superior del Pedraforca 3:15h 2.506m

L'Enforcadura 3:40h 2.370m

· Trencall al Pollegó Inf del Pedraforca 4:20h 1.830m

· Aparcament del Mirador del Gresolet 5:00h 1.573m

Pujar pel coll del Verdet i baixar per l’enforcadura es l’itinerari més interessant per assolir el Pollegó Superior. Ara bé, cal tenir present que aquest recorregut no és el més fàcil i, per tant, és recomanable només per a aquelles persones que tenen experiència en recorreguts d'alta muntanya i en grimpades. El recorregut transcorre per un paisatge espectacular i salvatge. Al mirador del Gresolet en ple estiu esta a tope de cotxes,nosaltres seguim per la pista de terra que continua i a 1 km. aproximadament deixem el cotxe just on trobem el camí senyalitzat que puja directament al refugi Lluís Estasen. Flanquegem la cara nord del massís del Pedraforca per la seva base i pugem fins al coll del Verdet.

Un cop allà grimpem per la canal del Verdet

i assolim primer el cim Nord

i després el cim del Pollegó Superior del Pedraforca, superant diverses bretxes i efectuant algunes grimpades.

Després de fer el cim, baixem fins a l'Enforcadura

i des d'allà continuem el descens per la tartera del Pedraforca i flanquejant el massís fins al refugi Lluís Estasen.

Juliol 2018

diumenge, 1 de juliol del 2018

pic Fontfreda 2.738m.

Inici aparcament de la Vinyola

Itinerari de SudOest a Est

Desnivell 890m.

Horari 7h.

dificultat -PD-

El pic de Fontfreda 2.738m. el tenim sempre present quan ens endinsem a la vall de Querol al poble de Porta. Deixem el cotxe al primer aparcament que trobem, el de la Vinyola i comencem a caminar per la pista que s’enfila a la nostre esquerra a buscar la vall del costat, passem la cafeteria i allà mateix el llac del Estanyol i seguim amunt per la pista d’esquí. a l’esquerra tenim el cim del Roc de les Ombres unit a la cresta del Estanyol pel coll que es on ens dirigim, pugem entre blocs de pedra perquè no veiem cap camí prou definit. Ja al coll tenim davant tota la carena fins al cim però primer baixarem una mica a creuar el rierol, últim lloc per agafar aigua, ens espera una forta pujada que pràcticament seguirem fins al cim, fins i tot en algunes roques ens caldrà fer servir les mans, després de una zona herbosa arribem al cim, primer l’oriental i a pocs metres l’occidental. Hem de buscar el millor lloc per baixar, després de mirar diferents pales, decidim baixar per al costat de la pala herbosa NO iniciem la baixada pel damunt de les roques perquè al menys no patinen tot i que al final acabem la forta baixada per la herba a trobar la neu, flanquegem per sota el pic de l’Estanyol seguint direcció est fins a la bassa de l’Orri de la Vinyola i seguint la pista d’esquí arribem de nou al punt d’inici.
Album Fotos

dissabte, 30 de juny del 2018

Aneto 3.404m. per corredor Estasen i Petit Black

Cim amb el pas de Mahoma
1ª ascensió: 16-07-1930 per Lluis Estasen i Josep Rovira

Orientació : paret O

Desnivell : 250m.

Dificultat : -PD- una forma d’arribar al cim de l’Aneto per una via elegant i poc concorreguda

Inclinació : 50% com a màxim a la part final

Temps fins a peu de via : des del llac superior de Corones (2750m.) 1h.15 min.

Des del refugi de pescadors unes 4h.

Temps de la via : 1h.30 min.

Material : piolets i grampons

Punt de partida: Pla de Senarta (5,5 km. de Benasc ), pista forestal de Vallhivierna (9 kms.) al refugi lliure de pescadors 1.950m. Al llac de Corones 2.750m. 2h.45 min.

Descens : via normal de l’Aneto fins al coll de Corones i d’allà al punt de partida.

Emprenem l'aproximació al corredor dirigint-nos al Coll de Corones. Bastant abans d'arribar girem a l'Est per aproximant-se a la cara Oest de l'Aneto, on ja albirem el corredor. Ascendim uns 200 mts. fins a la mitat on seguim 50 mts. més pel “Petit Black” variant que sens obre a mà dreta amb uns 50º o 60º depenent del estat de la neu, queda encaixonada i sempre hi podem trobar millor neu, al ser estreta cal anar molt en compte amb les possibles caigudes de pedres, nosaltres vàrem fer tot sense encordar, però si es vol a l’aresta final a l’Agulla Daviu es ple de blocs per muntar reunió. Ja a l'aresta hem de superar uns passos de mixt i roca (II) i aconseguir el cim per una senzilla però aèria aresta de neu.

Per baixar, des del cim creuem el pas de Mahoma, anem a buscar el Coll de Corones, que cal des grimpar sense dificultat i de nou seguim el camí per on hem pujat.