diumenge, 19 d’abril del 2015

Serrat del Migdia

Fitxa Tècnica

Inici           pont del Climent
Itinerari    circular
Desnivell   630m. total ascendent
Horari       4,30h. 
dificultat    -F-

El Serrat del Migdia és l’agullola més atractiva del massís del Picancel, tot i el seu aspecte intimidatori es un cim fàcil.
L’itinerari comença al pont del Climent on s’hi arriba per la carretera de Vilada a Borredà a uns dos kms. Veiem el trencant que posa “Canals de Sant Miquel” amb un ampli replà per aparcar.

Prenem la pista que baixa a creuar el pont del Climent. Passat el pont prenem el corriol de la dreta que tira amunt, tot seguit deixem els camins de la dreta i ens enfilem tot recte per la vora del rec.

 Al capdamunt d’aquesta raconada selvàtica es travessa la carena per un call obert a la roca, conegut amb el nom del Portell de l’Ovellar, el corriol baixa inesperadament fins el rec de coll de Tell, som a la fondària envoltats de Agulles de conglomerat. El corriol molt fresat remunta el rec (S) . Aviat tranquem a la dreta deixant el camí principal  i de nou baixem a creuar el rierol i guanyem alçada pel costat posat, s’assoleix un replà amb una bassa a la roca, restes de una casa.

 Tornem a davallar per l’obaga a la  recerca d’un nou canal, ens tornem a enfilar de nou a un replà amb vistes , baixem un xic i comencem la pujada forta fins al capdamunt de la canal, girant a la dreta i fent marrada arribem al coll dels pins (995m.). Estem just a la part sud de la carena del Serrat del Migdia. 

El corriol molt fresat ens puja pel fil de l’aresta i ens permet coronar el cim sense gaire dificultat. 
Retornats de nou al coll , iniciem el descens ara per la part oposada en direcció Oest, un bon camí ben fresat ens baixa fent marrada a la font dels  Cóms

 i a travessar la riera  varies vegades.

 El sender ben marcat amb senyals grogues ens porta per pujades i baixades suaus al peu de les aigües del pantà i de nou al punt de inici. 
19-abril-2015

dilluns, 13 d’abril del 2015

Aixurri (el cim més alt de Guipuzcoa)




Fitxa Tècnica
Inici           Santuari d'Arantzazu
Itinerari    circular
Desnivell   820m.
Horari       2h. de pujada, 1,30h. de baixada
dificultat   -F-

La Muntanya  Aitxuri, amb una cota de 1551 metres, és el pic més alt de la serra de Aitzkorri i de Guipúscoa. S'alça sobre les campas de Urbía pel sud.


00.00h. Aparcament d'Aranzazu (731m.). Comencem la pujada a les muntanyes Aitxuri i Aketegi en el santuari d'Aranzazu. Seguim la carretera cap al restaurant de Sindika, on acaba l'asfalt i arribem a un pàrquing.
Agafem la ruta que puja a l'esquerra, tancada per un reixat. Seguirem la indicació en pintura que diu "Urbia-Aizkorri".

0.20h. Font de pedra. Passem per una font de pedra amb una figura de la verge. Ens dirigim cap al tàlveg de Otraitz. L'ascens es va endurin segons anem abandonant el bosc.
01.20h. Arribem al serral de Elorra, d'on parteixen dos senders. Prenem el que descendeix cap a les campas de Urbía, un terreny molt trepitjat i arbrat.
01.30h. Campas de Urbía., una gran extensió de prats, on podem veure un refugi i una ermita. Seguim un sender molt marcat  NE. 
Pocs metres després agafem un desviament cap a l'esquerra que descendeix fins a la regata de Urbia.
01.45h. Majada de Arbelar. Creuem la regata i girant a l'esquerra arribem a les txabolas de Arbelar. Les travessem i agafem el camí cap a la muntanya Aitzkorri, que comença amb una important pujada cap a la dreta.
02.00h. Passem al costat d'un pal que indica els punts cardinals.
Enfront a l'esquerra podem veure la muntanya Aketegi i el seu vèrtex geodèsic, a la seva esquerra la muntanya Aitxuri.
Després de passar el penell arribem a un embut d'herba i pugem cap a l'esquerra deixant la senda. L'ascensió discorre més o menys paral·lela a una línia de fites. Continuem per arribar a una zona rocosa, girem una mica cap a la dreta i ascendim a mig vessant.

02.15 h. Cim de la muntanya Aketegi (1549 m). Aconseguim la crestería i pugem fins al cim de la muntanya Aketegi on es troben un vèrtex geodèsic i una creu.
Per afrontar l'ascens al Aitxuri i culminar la nostra ruta continuem per la cresta.
02.20h. Cim del Aitxuri (1551 m). En el cim podem veure una placa de Sant Bernard i un tamborí amb tres txistus que fa de bústia.


Ja que estem aquí, val la pena continuar per la carena retornant al coll per seguir direcció est, primer al pic Aitzabal 1518m.

 i al cim que dóna nom a la serra, Aizkorri 1528m

on hi ha una petita ermita,  un refugi lliure, i una curiosa bustia.

Passat el refugi, el cami continua per la carena, i es decanta a la dreta per entre boscos arribar abaix primer a uns prats amb algunes cases i segueix per GR fins al coll del serral de Elorra, i ja tot baixada fins el santuari.
3-abril-2015




Gorbeia 1.481m. ( el cim més alt de Biscaia)

Fitxa Tècnica
Inici         Aparcament Pagamokurre
Itinerari  pel refugi Angel de Sopeña
Desnivell  620 m.
Horari      4 h. total
Dificultat  -F- amb bon temps

El parc natural de Gorbeia s’estén entre Biscaia i Alaba.Per accedir a la excursió agafarem  la carretera n-240 de Vitoria a Bilbao, al petit poble de Zeanuri, seguim per el lateral al següent poble de Areatza.  A la plaça del poble un indicador ens marca a ma esquerra el parc del Gorbeia , en uns deu kilòmetres per carretera asfaltada  arribem a Pagamakurre , aparcaments i final de pista.

 Un cop aparcat el cotxe , hem de seguir la pista principal al costat de  petites cases , la visió de una preciosa vall a l’esquerra ens acompanyant els següents minuts


 fins que arribem a la campa de Arraba  1050m. 30´. El paissatge canvia del tot . Estem a una bifurcació que seguim a l’esquerra  per una especia de avinguda delimitada per arbres plantats  a cada costat

 fins arribar al següent trencant  que per la dreta ens acosta al refugi Angel de Sopeña. 


Un sender ben marcat ens porta  al pas de Aldape, el camí passa al costat de un cim rocós   on cal anar amb molt de compte  perquè una patinada podria tenir fatals conseqüències. 

El camí desemboca  a la Campa de Egiriñao 1100m., 1,30h. on i trobem algunes  cabanes  i un refugi  amb  una petita fageda .

 Deixem el refugi a la dreta i pugem paral·lels a un petit rierol  fins arribar al coll de Aldamiñospe, al terra i tenim cordes d'espart per no patinar

  Al coll hem de girar a la dreta per afrontar la llarga pala final,
 en pocs minuts arribarem a l’espectacular Creu de Gorbeia  situada al mateix cim 1481m. 2h.
Aquesta famosa creu va ser erigida en resposta a la recomanació del Papa León XIII d'aixecar creus en els cims més alts de la cristiandat, per commemorar l'entrada del segle XX. Aquesta, que té 18 metres d'altura, és la tercera que aquí s'ha aixecat. Situant-nos el 16-7-1901 situem el dia en el qual es van donar els primers cops a la terra on assentaria la primera Creu de *Gorbeia,  i en quatre mesos van beneir aquella monumental Creu de 33 mts. d'altura, tants com l'edat de Crist crucificat, va ser el 12-11-1901.
Justament un mes després de la seva benedicció va caure, exactament el 12-12-1901. Es va trencar la Creu a 6 mts. del que s'anomena  la “pota Aldamin ",
la base esquerra de la vessant Biscaina.
Beneint la segona Creu de Gorbea el  1-10-1903. Li van llevar altitud en la seva construcció, estava una miqueta més allunyada del cel i la seva altitud ja no complia amb l'edat de Crist.
Les forces del mal es van aliar de nou amb la Creu i el logotip de la Cristiandat va caure al sòl per segona vegada, un 12-2-1906, havent estat aquesta vegada 28 mesos en suspensió. 
Es va recompondre la tercera Creu, la que ara tenim, l'última, amb un estil encara més Eiffeli, allà per 1907, no havent-hi ni inauguració, ni benedicció, ni data que concretés el final dels seus treballs, els seus costos i altres curiosos detalls. Es va ometre tota informació o es va amagar ?


El grup alpi Baskonia va colocar la imatge de la verge de Begoña mirant a Biscaia, esculpida amb pedra el 1963 que va ser profanada i es va posar una altre imatge en bronze el 1967
5-abril-2015