El Dedo 3185m.- Monte Perdido 3355m.- Punta escaleras 3027m.

­­­­Fitxa Tècnica­­

Inici :           Nerin    ­­
Itinerari :    Cuello Arenas, Dedo, Monte perdido, Punta Escaleras   
Desnivell :    màxim 1155m. 
Horari :        12h. ( amb descansos)
Dificultat :    -AD- Algo difícil, (-F-Fàcil per escaladós experts)

L'autobús surt a les 6,15h  des de Nerín i ens deixa a 2.200 mts passat el coll d'Arenas, és per unes 45 persones i el seu preu és de vint euros anada i tornada. Per baixar n'hi ha prou amb tornar on t'han deixat a les 20h. Podem contractar el servei per telèfon  

 15' (7h.) mirador, un camí molt marcat i amb magnífiques vistes del Valle de Ordesa i de tot el seu entorn, ens porta al Collado Gordo  20', coincidint amb la senda que ve del serral d'Arenas.

 Seguirem cap al refugi de Goriz  NE per un recorregut pràcticament horitzontal, i com a teló de fons, Les Tres Sorores al capdavant, i a la nostra esq., en el fons de la vall de Ordesa la bonica cascada de la Cua de Cavall.

 Des del Coll Gros deixem a la dreta Punta Custodia (2520m.), al refugi s'arriba en 1h15'. Total, si s'agafa l'autobús, en 1h45' s'està en el refugi.(nosaltres després d'esmorzar 9h.) i si es va caminant des de *Nerín unes 4h25'.

                                 

Al coincidir amb el camí que puja del refugi l’ascens  al Mont Perdut pren força pendent  Es van salvant una sèrie de terrasses amb parets pedregoses, de vegades més fàcils i de vegades més difícils. Hi ha un pas amb cadenes on cal vigilar de no  relliscar.(10.30h.)

 Degut a les terrasses, mentre puges no tens tota la perspectiva de la ruta. Llac Gelat. (10,45h.) L’indret és fantàstic, just a sota del majestuós Cilindro de Marboré i al peu de la tartera que cau des del cim del Perdut. 

A partir d’aquest punt progressem per la via normal  L’ascensió es va fent una mica feixuga degut a la pendent i l’alçada.

 Arribats a la famosa Escupidera realitzem un flanqueig a mà esquerra fins a situar-nos sota el Dedo,  (11,15h.) .La paret es imponent, tot i que des de l’escupidera sembla inflanquejable, es deixa fer. 

 L’escalada comença superant un parell de passos fàcils per després entrar a un corredor a l’esquerra ple de preses però que la mitat de tot el que toques cau, el corredor gira una mica a la dreta fins a situar-nos  sota una gran Xemeneia encaixonada  visible des de abaix, aquesta part es la més exposada.

 Uns metres per l’aresta i assolim el cim del Dedo del Mont Perdut 3188m.(12,15h.)

Per baixar, hi ha dalt del cim un ràpel muntat sobre un bloc  amb aspecte sospitós, son 30 mts. exactes que ens deixen a la repisa de començament  de via.   

Ens incorporem al traç de la tartera fins la base del cim. Val la pena parar a la petita plana i fer una ullada sobre l’altre vessant, des del balcó de Pineta. La vista des de la cara nord és impressionant, el llac al fons, la Brecha de Tucarroya davant nostre i, a l’esquerra, els Astazou. És el moment de fer un mos . D’allà al cim són 5’ sense cap dificultat (14,15h.)

Decidim baixar directes per la cara sud, seguint la ruta de las escaleres, un mar de pedres es el primer que ens trobem amb les fites  que marquen molt be el camí.(15h,)
 No tardem en arribar a la primera escalera, diuen la més difícil, potser per la seva alçada, una  veia corda fixa que comprovem que aguanta ens ajuda a desgrimpar sense problema,

 ( no calia muntar la nostra corda ni posar bodriers). Sempre seguint les fites baixem un altre ressalt situat més a la esquerra, sembla difícil però mirant be es veuen bones preses (15,20h.)

.ja tenim davant el cim de Punta Escaleras que ja varem pujar l’any passat, (15,30h,)

 flancajem el cim per l’esquerra desviant-nos sota el cim cap a la dreta veiem abaix el refugi de Goritz ,( Primer ens va poguer la curiossitati vàrem perdre una hora buscant un pas a mà dreta que al final va resultar impossible).

dos petits ressalt més i baixem per una ampla canal a trobar el camí de la ruta normal que baixa del Perdut,(17,15h.)  sense arribar al refugi ens desviem a l’esquerra passant sota el cim de la Torre de Goritz, Serra Custodia, collado Gordo

  (19h.)fi de la jornada.  

Vert............ via escalada.         Vermell..............ràpel

setembre 2014       audiovisual
   

Pic Anayet 2574m.

Fitxa Tècnica­­

Inici            ­aparcament Anayet (Fornigal)

Itinerari      pel barranc de Culibillas
Desnivell   1058m.    
Horari        2,15h.als ibons i 1h. al cim 
Dificultat    -PD-

Ascensió a l’Anayet (2574m). cim de excepcionals panoràmiques a cavall de les valls de Canfranc i de Tena Ruta fàcil i evident, excepte l’accés al cim on hi ha dos trams a tenir en compte. El pas de les cadenes, fàcil si la roca és seca i no es te fòbia a l’alçada. I la canal on caldrà grimpar per terreny descompost que, tot i tenir bons agafadors, cal anar amb cura per la caiguda de pedres si hi coincidim amb altres muntanyencs.

L'Accés normal al Anayet és des dels estanys d'Anayet als que si sol Accedir Per El GR-11 des de la Vall de Tena (Aparcant en l'Accés al aparcament de "Anayet", pkm. 23 de la ctra. al Portalet, (1600 m.), on una barrera impedeix arribar al aparcament de l'Estació d'Esquí quan esta tancada.

 Travessem la tanca i no ens queda més remei que caminar els 2,3 quilòmetres de pista pavimentada fins a l’estació. Quan hi arribem, la creuem completament i anem a buscar un corriol que marxa pel marge dret del torrent on coincidim amb el traçat del GR 11.just al final del asfaltat.

E, Balaitus.                D, Infiernos

Barranc de Culibillas (1785m). Seguim el camí molt fressat pel costat del rierol direcció oest.

Passem al marge esquerre mentre anem guanyant alçària per pendent entre suau i moderat, en direcció a una collada molt evident al fons del barranc, superant successives graonades

Deixem a mà dreta un corriol paral·lel al nostre. En aquest tram hi ha diversos ramals del camí que s’adrecen al mateix punt.

Superada la collada atenyem els Llanos de Anayet, planell herbat on el primer que albirem és l’esvelta mola de l’Anayet 

i desprès la idíl·lica imatge de l’ivó amb el Midi d’Ossau al fons.

Ivons d’Anayet (2232m)

A l’esquerra, el Vèrtex d’Anayet, d’aspecte menys abrupte i a la dreta el punxegut Anayet. Entremig  un collet vermellós i evident al que ens adrecem per camí fàcil i de suau pendent. Les llaçades ens aplanen el tram més costerut d’accés al coll.

Coll d’Anayet (1414m)

Entre el Vèrtex i el cim.  Un camí s’enfila al Vèrtex i, en sentit contrari, vers el N, dos camins que menen al mateix punt ens enfilem a la carena sobre un aflorament de roca rogenca,

seguin les fites a la dreta d’un esperò hi ha el pas de les cadenes.

Pas de les cadenes (2490m)

Un sòlid passamà amb cadenes ens ajuda a flanquejar una lleixa rocallosa, que resultaria delicada sense aquest ajut. Després, per camí fàcil, ens acostem a l’entrada d’una canal molt evident.

Ens hi enfilem grimpant per terreny rost i descompost, amb claps herbats, però amb prou agafadors.

Sortim just a la carena on, en pocs metres, atenyem el cim.

Anayet (2574m)

La panoràmica de 360º que s’hi albira és impressionant. Ens perdem identificant cims i paratges :N, Canal Roja i Canfranc.   NE, Midi d'Ossau, Balaitus, Palas.   S, Vértice.   E, Infiernos, Garmo Negro............ 

NO.    Darrera meu la Mesa de los Tres Reies (cim més alt de Navarra), últim cim dels Pirineus Occidentals que sobrepasa els dos-mil metres.

Retornem pels mateixos llocs.

Balaitus i Frondiellas

Agost 2014

Mid d'Ossau 2.884m.

­­­­Fitxa Tècnica­­

Inici            ctra. a 500m.del Portalet     ­­
Itinerari      ascensió per la via normal
Desnivell     1150m.
Horari         aprox.5h.de pujada i 4h. de baixada efectives
Dificultat    alta  PD+

El pic del Midi d'Ossau es troba en el departament francès dels Pirineus Atlàntics, deu el seu nom al fet que s'eleva al S., al Migdia, de la vall de Ossau.  El seu color negre provinent de les restes de magma d'un antic volcà i la seva forma piramidal la fan posseïdora d'una gran majestuositat i bellesa. És un cim molt característic i pot ser que sigui la muntanya més individualitzada, singular i fàcil d'identificar de la serralada.

Deixo el cotxe a l’aparcament 1730m. que hi ha uns 500 mts després de la frontera del portalet (6h.). Baixo per una pista  que segueix a la dreta creuant el torrent per un parell de ponts de fusta. El camí es molt evident, s’enfila per la pendent herbosa de la muntanya fent còmodes marrades fins al coll de Pombie 2129m.(7h.) 

La vista del Midi es impactant, el camí baixa cap al ja visible REFUGI DE *POMBIE al que s’arriba en un sospir 2032m (7,20h.).

 Aixecat al costat d'un bonic ibón, amb unes vistes espectaculars sobre el Midi d'una banda i del Palas i el Balaitus per l’altre. A l'estiu el refugi està guardat, té unes 50 places.  fins i tot en temporada, està permès acampar en els voltants del refugi. Vaig direcció N per camí fàcil cap al visible coll de Suzon 2127m.(8h.)

Des de *Suzon les coses es veuen d'una altra manera.  cal reconèixer que impressiona. Ara toca aproximar-se a la base de la paret i enfrontar-se a les tres famoses xemeneies. La primera d'elles està a la mateixa base de la paret,

 En anar apropant-nos veurem una placa que recorda a un muntanyenc mort. La primera xemeneia de la via normal està a uns metres a l’esquerra de la placa. Ens prenem un respir, mengem alguna cosa, ens posem el casc (imprescindible!), i  !!! AMUNT !!!

PRIMERA XEMENEIA. 2203m.(8,20h.) Es tracta d'un diedre encaixonat d'uns 10-12m pel qual cal grimpar i que es complica una mica al final doncs acaba en un sostre que cal flanquejar cap a l'esquerra, ajudant-nos de una sola clavilla de ferro que encara queda. La zona no és exposada, la roca és bona i les preses són segures. ( A finals del segle XIX es van ferrar amb grans i polèmiques clavilles La majoria d'elles van ser retirades en 1966, unes altres encara es conserven, normalment doblegades davant els intents de ser arrencades a cop de pedra pels muntanyencs ).

 Encara que, aquesta via normal no compte, com s'ha dit amb dificultats significatives, no està de més exigir la precaució als muntanyencs menys habituats a aquest tipus d'ascensions

SEGONA XEMENEIA 2.430m,(9h.) Poc després de sortir de la primera s'arriba sense dificultat a la segona. No hi ha ni 200m entre ambdues. 

Aquesta segona xemeneia és una mica més vertical, i més llarga, uns 25m. Pot escometre's pel diedre, o per les roques una mica a la dreta. gràcies a la bona qualitat de la roca i les abundants preses, es més còmoda que la primera en exigir moviments més senzills

Tercera Xemeneia: 2623m.(9,30h.) Se surt de la segona xemeneia novament cap a la dreta recorrent uns 150 m per després anar girant a la esquerra i pujar per restes imprecises de corriol senyalitzat amb fites. Es grimpa llavors per una pronunciada pendent en la qual ens podem ajudant-nos amb les mans per progressar (IIIº).

 No es tracta pròpiament d'una xemeneia doncs la zona és ampla i bastant oberta. Conforme anem pujant es va fent més vertical, però segueix sent bastant fàcil. a dalt  veiem la Creu  del Portillón.

Creu de Portillón 2655m.(9,45h.). Es important recordar aquest punt en la baixada perquè la creu ens marca la part superior de la tercera xemeneia 

REIN DE POMBIE. A partir de la Creu comença un terreny clarament diferent Las verticalitats rocoses han desaparegut i es progressa caminant, remuntant la pronunciada pendent pedregosa en direcció a les penyes fosques que es veuen més amunt. 

Porto ja uns mil metres de desnivell  i es fa pesada la pujada. M’apropo al final. S'arriba al avant cim  que  anava veient des de més avall. Amb el cim a la vista es baixa  a una petita bretxa 

 formada per grans blocs,

 i per una fàcil i breu aresta s’arriba al cim 2884m.(10,30h.).

 El dia ple de núvols no deixa gaudir de la immensitat del paisatge (feia poc havia caigut aigua neu ) 

Els cims del Midi realment significatives són tres: El Gran Pic ( 2.884 m ), el Petit Pic ( 2.807 m ) i la Punta Aragó ( 2.715 m ). El Petit Pic d' Ossau ( 2.807 m ) és una elevació notable, a la vista es descobreix com totalment inaccessible. Queda separat del Midi d' Ossau per una marcada i profunda forcada denominada La Fourche ( 2.705 m ). 

DESCENS
Després de haver-me acostat per la cresta al cim més occidental, quatre fotos i uns ganyips, inicio el descens (11h.).  
Arribar a la Creu del *Portillón és fàcil (12h.),  És recomanable anar memoritzant el recorregut i els detalls a l'anada, mirant cap a enrere de tant en tant per després, en la baixada, no dubtar.

A la tercera xemeneia ens retrobem amb els companys valencians que ens havíem trobat dalt i la baixem caminant tranquil·lament sense més.

 Per a la segona i la primera xemeneia compartim corda, els valencians munten el ràpel de la segona canal que baixem ràpidament més a l’esquerra d’on havíem pujat (13h.),

i jo munto el ràpel a la primera xemeneia (13,30h.). 

 En les dues hi ha sòlids ancoratges per muntar els ràpels, formats per un parell de spits units per un segment de cadena.

Hem tingut sort i avui un dia tapat, no hi ha  gent al Midi. En arribar al refugi de la Pombie cervesa obligada(14,20h.),  ens despedim amb els companys i directe al cotxe(15,45h.), després de més de nou hores d'emocionant activitat en un bon ambient alpí.

6h.       Aparcament d’Anéou                1730m.

7h.       Collado de Soum de Pombie      2129m.

7,20h.  Refugi de Pombie                      2032m.

8h.        Coll de Souzon                         2127m.

8.20h.   1ª Xemeneia                             2203m.

9h.        2ª Xemeneia                             2430m.

9,30h.   3ª Xemeneia                             2623m.

9,45h.   Cruz del Portillón                      2655m.

10,30h. Cim Midi d’Ossau                     2884m.                                             agost 2014