Penyas del Chache. Pic mes alt de Lanzarote

Punt mes alt tancat al public

 Ruta circular des de Haría passant per:

- Ermita de las Nieves (2.7 km)
- Mirador de la Ermita de las Nieves (3.1 km)
- Cueva de las Cabras (6.1 km)
- Mirador del Bosquecillo (6.4 km.)
Estem al punt mes alt de l'illa, una base militar que voltem pels quatre costats. Per la carretera interior LZ-10 a Haria, si volem podem agafar el trencant que veiem ben indicat a la Virgen de las Nieves, nosaltres vam seguir fins abans del restaurant i mirador de Los Helechos agafem a ma esquerra una estreta carretera fins al segon trencant que i veiem un pal indicador a ma dreta al Bosquecillo. deixem el cotxe aquí i sortim a peu tornant enrere a la carretera asfaltada per continuar a ma dreta tota la carretera fins al final a l'ermita de la Verge de Les Neus, patrona de Lanzarote, estem al camí natural d’Órzola a Playa Blanca, envoltats per camps de Papas. A la dreta tota la ruta tindrem visibles les dues grans boles del cim. Deixem a ma dreta la pista que puja a dalt amb una senyal de direcció prohibida, també deixem el camí que farem de tornada i ens arribem a l’ermita que ja tenim a la vista.

Espectaculars vistes a les platges i poble de Famara se’ns obren sota nostre. Acabada la carretera ens acostem a la punta des d’on amés tenim vistes a l’illa Graciosa. Tot I que es pot venir en cotxe es gaudeix mes a peu. Quatre fotos I tornem hi a buscar la cruïlla que hem deixat venint. Estem sobre el Risco de Famara amb grans cingleres famoses pels seus suïcides, una creu i un cartell “Decide Quedarte” ens ho confirmen. El camí pel mig de camps va direcciò a la base militar aèria i baixa cap a un corriol que ressegueix la cinglera fins a la zona del Bosquecillo. Sempre pel damunt de la cinglera se’ns obren nous miradors ja amb mes gent perque fins aqui, una zona de pic-nic també s’arriba amb cotxe. Anomenen el Bosquecillo a un altiplà amb moltes mates I matolls però sense arbres. Tornem a la pista que en pocs metres ens deixa al punt d’inici.

                                                                                                        Febrer 2025

Cerro de Cuchillejo 932m. Pic mes alt de Valladolid

El cerro de Cuchillejo o pico Cuchillejo (también llamado Cuchillejos), de 932 metros de altura,¹​²​ es el pico más alto de la provincia de Valladolid (Castilla y León, España). Se encuentra dentro del término municipal de Castrillo de Duero (comarca del campo de Peñafiel). El lugar exacto de la cima se encuentra marcado con un montículo de piedras.¹​

(Font Wikipedia)

Bodegues Protos

cim mes alt

Octubre 2021

 

Refugi Jaume Ferrer 1976m. per la Collada de La Baumeta des de Setcases

 Ruta circular des de Setcases passant per:

- Collada de la Balmeta (5.1 km)

Avui el temps pinta malament I no ens podem enfilar per l'alta muntanya, així doncs decidim agafar la pista d'Espinavell que hem neu de ben segur trobarem un terreny mes net. A la sortida de Setcases per la carretera a Vallter, just al trobar una casa a ma dreta surt el camí dels Carboners però nosaltres aparquem el cotxe mes amunt a la cruïlla de la Font del Viver de La Plana. Iniciem la ruta per la pista que surt allà mateix, un cartell posa ben clar pista tancada. La pista amb neu es de molt bon caminar, s'enfila per la besant de la muntanya per sobre del riu carbones coincidint un petit tros amb el GR11/210 que baixa d’Ulldeter. Passat el trencant a la casa d’en Garridà just al pont molt modern que creuem la riera I trobem un cartell informador de la obra de correcció hidràulica I a pocs metres un altre que ens parla del Gall Fer. Aquí mateix ben senyalitzat surt el camí al coll I al refugi. La pendent augmenta pel mig d’arbres carregats de neu formant un paisatge Nòrdic molt maco. 

Bosc amunt sortim a un clar, el Pla del Rebost, un petit replà i seguim pujant amunt per la Solera de la Balmeta amb algunes marques de PR fins a la Collada de la Balmeta a 1.974m., baixem una mica i allà al mig del vent i la boira ens apareix el Refugi Jaume Ferrer, solitari al mig del Pla.

 Coincidim amb uns companys de Caldes de Montbui que fan foc per escalfar-se coure una mica de botifarra, nosaltres també manguem, recuperem forces i avall que el temps no millora. Podríem tornar per un altre costat fent una circular però amb la boire no era aconsellable. 

Admirant el paisatge nevat desfem el camí de pujada i sense problema tornem al punt de sortida. Una caminada senzilla a l’abast de tothom per un terreny poc conegut a l’ombra del Costabona. Nosaltres anem a dinar a la Cabanya de Setcases.

                                                                                                        Març 2025