Forgues Orlu, Refugi Beys Etapa-1 Boucle d'en Beys

 L’Ariege sempre ens sorprèn tant pels seus cims com pels boscos exuberants d’immenses fagedes. Som a un indret no molt concorregut segurament pel seu gran desnivell que es l’únic inconvenient , tota manera al refugi tant i trobem persones d’edat avançada com famílies amb nens. Volem fer el Bucle d’en Beys a Naguile que es molt llarg, alguns joves aguse rats potser ho fan en un sol dia, però el normal es fer-ho amb dos dies. La ruta comença a les Forgues d’Orlu amb un gran aparcament de pagament i serveis de lavabos. Decidim fer la ruta en el sentit de les Agulles del rellotge perquè al contrari la pendent seria encara mes dura. Iniciem la caminada riu amunt pel camí conegut com el de les cascades, al costat de la Maison des Loups, estem sobre el GR-7 que ens porta a l’aparcament de Fanguil, també amb serveis i cartells d’informació, comencem el veritable camí bosc amunt per pista i pendents suaus fins al desviament ben senyalitzat on creuem a l’altre costat del riu de L’Oriège (1451m.). Un corriol s’enfila ja per pendents mes fortes decidit muntanya amunt seguint les marques del GR-7. Desprès de passar una portella molt moderna de bestiar se’ns van obrin les vistes als cims, amb els Beys al nostre davant, un primer pla amb grans prats ens aplana el camí una estona per continuar pujant fent marrada guanyant alçada fins a la cruïlla al refugi de Camporells que deixem a ma esquerra.

Juntament amb la gent que ve d’aquesta zona anem pujant per la pendent mes aplanada, a pocs metres ens topem amb una antiga canalització de paret de pedra que s’aplana fins al mateix estany d’en Beys que rodegem pel costat dret sobre parets rocoses que ens deixen just al refugi d’en Beys a 1985m.

Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.

                                                     Setembre 2025

Journalade, Estivat des de Coll de Port

El cim a la vista

 Caminada tranquil·la fins passat el cim de Griets per afrontar la part de la cresta que podem anar per diferents passos fàcils per gent acostumada a petites grimpades. Tenim el punt d'inici a coll de Port que arribem passat Tarascon sur Ariege i Saurat.

Coll de Port

Caminem muntanya amunt pel costat de ponent direcció al cim de l'Estivat que no hi arribem perquè pujant agafem la segona cruïlla que trobem a ma esquerra per anar directament al coll passat l'Estivat, trobem vegetació alta que ens dificulta la mobilitat pràcticament fins a sota el cim. Iniciem els últims trams fent marrada al primer turó que a pesar de la forta pendent superem sense l’ajut de les mans. Afrontem tres turons mes a la zona que mes que cresta son carenes,

veiem varies opcions, passar per la part baixa seguint les traces de corriols ben visibles o passar pels cims del turons tot I que pugi sembla mes difícil perquè es molt aeri, es mes fàcil sobretot per companys acostumats a grimpar I crestejar. Ja al coll d’Estagnous tenim una pala d’herba que enfilem sense problema directes al cim. Vistes a grans cims del Pirineu desconegut que ens envolta com el Mont Valier, cims d'Andorra fins a la Maladeta. Desfem el cami de pujada fins al coll d’Estivat, ara si pujant al cim per baixar per la ruta normal al punt de sortida.

Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.
Important:
Es aconsellable mira la data del trac, si es que te mes de dos o tres anys es important contrastar-lo amb un de mes actual perquè els camins poden estar bruts o fins i tot perduts.
-Tanquem totes les portelles dels filats del bestiar.
- Portem una bateria externa carregada i cable per no quedar fotut.
-No confiem tot a Wikiloc. Hem de portar mapa de la zona així com també informant-se del temps.
Juny 2025

Cresta de la Clusa, dos primers trams fins el pas del Mareig

 Arribem al poble de Vilada per la C-26 desde Ripoll i Borreda, a l’entrada del poble trobem el trencant ben senyalitzat al castell de l’Areny que no agafem, uns metres mes amunt a les primeres cases a ma dreta seguim pel carrer Barcelona que ens porta a la pista de la Clusa apta per tots els vehicles i també senyalitzada. Pocs metres abans d’arribar al refugi de Sant Romà de la Clusa veiem a ma dreta una area de Pic Nic amb la barbacoa destrossada que es on deixem el cotxe i dinarem a la tornada. Iniciem la caminada d’aproximació pujant per la pista uns cinc-cents metres fins al primer revolt que seguim pel camí de ma esquerra uns quatre-cents metres fins al coll. A l’esquerra i tenim la roca de la cresta però nosaltres anem mes a l’esquerra a buscar el canto on veiem quatre grapes que s’enfilen seguit d’una curta grimpada, som al primer sector de la cresta La Foranca marcada amb algunes marques blanques que anirem trobant. Una petita desgrimpada i pugem al següent cim. Sota la roca i tenim el ràpel que al ser llarg al fem amb dos d'uns 15 mts. cadascun, primer anem a un fals coll i seguim baixant al coll als peus de la paret de IV grau. Ens enfilem per la seva canal ajudats amb la corda per facilitar l'ascens. De nou al capdamunt, desgrimpem per terreny fàcil superant un petit pas de cresta fàcil per seguir baixant al proper tercer ràpel amagat a una sabina a ma dreta amb dues cintes i un maillon, anem a l'esquerra pel costat de llevant, no podrem evitar el refregament de la corda. Arribem almenys per nosaltres al punt crític. Una bretxa amb una pintada Blanca a la roca marcant clarament que la cresta segueix amunt, al sorprenent pas del Mareig, el mes estret i aeri del dia, Al no portar friends ni encastadors decidim escapant-se fent un rapel dificultós per la cinglera del costat de llevant envoltats de bosc brut només per gent abasada. Així es que tornarem un altre dia amb mes material. Dos ràpels d’uns trenta i quinze metres ens deixen al camí que baixa a la pista i a l’aparcament. El normal hagues estat abandonar una mica mes endavant a l'alçada del rapel guiat.                                                                                        Desembre 2025

  

Alt de la Capa 2.575m.

 Ruta circular des de Pal passant per:

- Port Negre (2.2 km)

- Alt de la Capa (2.8 km)
- Coll de Turer (3.8 km)
Per fer l'Alt de la Capa hem d'anar cap a Pal i seguir la carretera en direcció al Coll de la Botella. Un cop l'hem passat, poc abans del km 14 podem aparcar. Hi ha un gran monument anomenat "Tempestat en una tassa de te", just a on comença la ruta. Abans hem passat una zona de pic-nic amb una font que aprofitarem per quedant si a dinar a la tornada. Un cartell ens marca el camí al coll de Turer que es per on tornarem, nosaltres seguim rectes direcció al port Negre per el camí que es va enfilant pels prats, se’ns dubte es la ruta millor per pujar al cim perquè el camí al coll de Turners que farem a la baixada te unes pendents impresionants. Al port Negre ja a 2458m. Fem un gir de 90º a mam dreta per enfilar la ruta al cim.

    

 A dalt i trobem un vèrtex geodèsic amb les esplèndides vistes als cims mes importants d’Andorra i el cim del Comapedrosa molt a prop. Quatre ganyips una mica d’aigua i avall pel costat contrari seguint de nou els punts grocs. Aquest camí es molt mes difícil que l’altre perquè baixem per grans pales de forta pendent seguint les marques i el corriol fresat que no te pèrdua. Unes fletxes pintades grogues ens senyalen que hem trobat el camí al coll de Turer que arribem en pocs minuts. Ja al coll ben senyalitzat continuem a ma dreta pel camí que flanqueja les besants de la muntanya fins al coll de la Botella que tenim a la vista. A la gran esplanada del coll un gran cartell informatiu ens marca els cims que veiem.

                                                                    novembre 2025

Refugi d'Airang, Col d'Auéran, Tuc Du Crabère i aparcament Anglada. (Etapa 2 al Crabère)

La ruta del refugi a 1960m. al cim del Crabèra a 2630m. No comporta cap mena de dificultat. Al matí les guardes del refugi ens van deixar l’esmorzar posat a les sis perquè el seu horari era a partir de les set, torradetes, mantega, melmelada, un bon cafè i som-hi, a les 6,30 sortim del refugi amb el regal que la natura ens obsequia als matiners, una sortida de sol impressionant, de les millors, uns pares que estaven acampats amb tenda fan sortir les seves dues nenes per admirar un paisatge que de ben segur no oblidaran mai.

 La pujada pel GR-10 comença suau pendent amunt fins al coll d’Auéran on deixem el GR-10 que baixa al veïnat de Melles, un puja i baixa ens deixa als peus del cim,

afrontem l’ultim tram el de mes pendent, uns quatre-cents cinquanta metres ens deixa’n al cim. Les vistes de les millors del Pirineu, es un regal a mesura sortim a la carena ens apareix els cims de la Maladeta amb tots els cims d’Andorra, Mauberne, Midi de Bigorre................Ja després de les fotos de rigor desfem el camí sense pressa cap al refugi on aprofitem per fer un mossec i descansar.

 Ens despedim de les noies que guarden el refugi i avall !!! seguint el mateix camí de pujada, a la cruïlla de l’ermita de l’Isard dubtem per anar-hi però un senyor coneixedor de la zona ens comenta que la ruta augmenta uns tres quarts mes i preferim tirar avall pel camí de pujada que ens deixa de nou al punt d’inici.

Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.
Important:
Es aconsellable mira la data del trac, si es que te mes de dos o tres anys es important contrastar-lo amb un de mes actual perquè els camins poden estar bruts o fins i tot perduts.
-Tanquem totes les portelles dels filats del bestiar.
- Portem una bateria externa carregada i cable per no quedar fotut.
-No confiem tot a Wikiloc. Hem de portar mapa de la zona així com també informant-se del temps.
Nosaltres som gent gran i anem molt tranquils sense corre fent parades admirant el paissatge.
                                                                                                    Agost 2025

Refugi Araig (etapa 1 al Crabère)

Cim del Crabère des del refugi

Pujada al refugi d’Araing conegut també com Jaques Husson.Alguns muntanyencs comencen la ruta a la Gite d’Etape d’Eylie, sobretot els que fan la Pass’Aran però te mes pendent i arribats al coll hem de fer una llarga baixada al refugi, així ens ho van comentar trucant al refugi.

Comencem la ruta a l’aparcament conegut com aparcament Anglada, no es molt gran però si anem aviat podrem aparcar, a la tornada es important perquè aquí i tenim uns lavabos i una taula per berenar. Mes amunt arribem al veïnat de Frechendeck de quatre cases i tres abandonades on també podem aparcar i ens estalviem un kilòmetre de camí, de fet a la tornada vam poder comprovar que tots els costats de la carretera eren plens de cotxes aparcats. Tot el camí es preciós i relaxant, comencem caminant entre ombres per poca pendent endinsant-nos vall amunt per frondosos boscos i alguns prats de pastures, seguint el torrent, tenim l’opció de desviar-nos a ma dreta per visitar l’ermita de l’Isard però al ser una aproximació llarga preferim anar pel camí mes directe que puja cap a la cabana d’Illau, un refugi lliure que ens pot ser de molt ajut en cas de pluja i que trobem obert.

A partir d’aquí la pendent augmenta però la superem molt be fent marrada, encara ens acompanya alguna ombra, a la dreta passem la cruïlla que ve de l’ermita, pendent amunt ens trobem amb un soroll d’aigua que ens fa intuir que ha de ser d’un salt d’aigua, efectivament sortint al caire de la timba ens sorprent un llarguíssim salt d’aigua que bessa les aigües del capdamunt directes a l’abisme, se’ns dubte no ens el podem perdre. Ja afrontem les últimes pendents per sortir a la part alta, ens topem amb la gran paret que tanca les aigües del llac i a pocs metres el refugi ens dona la benvinguda. 

El refugi no te res de modern, les lliteres es veuen molt antigues però ens serveix per passar la nit, això si les guardes son unes persones excel·lents, que ens informen de tot el que necessitem saber com que a pocs metres trobem cobertura d’internet i ens fan un bon sopar amb sopa de carbassó, pasta, estofat de porc, formatge i pastis preguntant en tot moment si algú en vol mes com va ser el nostre cas. Afortunats vam passar una bona nit en una habitació per dotze persones on cap de nosaltres roncarem, això si sobretot es important deixa la finestra un pam oberta per la ventilació. 

                                                                   Agost 2025

Penyas del Chache. Pic mes alt de Lanzarote

Punt mes alt tancat al public

 Ruta circular des de Haría passant per:

- Ermita de las Nieves (2.7 km)
- Mirador de la Ermita de las Nieves (3.1 km)
- Cueva de las Cabras (6.1 km)
- Mirador del Bosquecillo (6.4 km.)
Estem al punt mes alt de l'illa, una base militar que voltem pels quatre costats. Per la carretera interior LZ-10 a Haria, si volem podem agafar el trencant que veiem ben indicat a la Virgen de las Nieves, nosaltres vam seguir fins abans del restaurant i mirador de Los Helechos agafem a ma esquerra una estreta carretera fins al segon trencant que i veiem un pal indicador a ma dreta al Bosquecillo. deixem el cotxe aquí i sortim a peu tornant enrere a la carretera asfaltada per continuar a ma dreta tota la carretera fins al final a l'ermita de la Verge de Les Neus, patrona de Lanzarote, estem al camí natural d’Órzola a Playa Blanca, envoltats per camps de Papas. A la dreta tota la ruta tindrem visibles les dues grans boles del cim. Deixem a ma dreta la pista que puja a dalt amb una senyal de direcció prohibida, també deixem el camí que farem de tornada i ens arribem a l’ermita que ja tenim a la vista.

Espectaculars vistes a les platges i poble de Famara se’ns obren sota nostre. Acabada la carretera ens acostem a la punta des d’on amés tenim vistes a l’illa Graciosa. Tot I que es pot venir en cotxe es gaudeix mes a peu. Quatre fotos I tornem hi a buscar la cruïlla que hem deixat venint. Estem sobre el Risco de Famara amb grans cingleres famoses pels seus suïcides, una creu i un cartell “Decide Quedarte” ens ho confirmen. El camí pel mig de camps va direcciò a la base militar aèria i baixa cap a un corriol que ressegueix la cinglera fins a la zona del Bosquecillo. Sempre pel damunt de la cinglera se’ns obren nous miradors ja amb mes gent perque fins aqui, una zona de pic-nic també s’arriba amb cotxe. Anomenen el Bosquecillo a un altiplà amb moltes mates I matolls però sense arbres. Tornem a la pista que en pocs metres ens deixa al punt d’inici.

                                                                                                        Febrer 2025

Cerro de Cuchillejo 932m. Pic mes alt de Valladolid

El cerro de Cuchillejo o pico Cuchillejo (también llamado Cuchillejos), de 932 metros de altura,¹​²​ es el pico más alto de la provincia de Valladolid (Castilla y León, España). Se encuentra dentro del término municipal de Castrillo de Duero (comarca del campo de Peñafiel). El lugar exacto de la cima se encuentra marcado con un montículo de piedras.¹​

(Font Wikipedia)

Bodegues Protos

cim mes alt

Octubre 2021

 

Refugi Jaume Ferrer 1976m. per la Collada de La Baumeta des de Setcases

 Ruta circular des de Setcases passant per:

- Collada de la Balmeta (5.1 km)

Avui el temps pinta malament I no ens podem enfilar per l'alta muntanya, així doncs decidim agafar la pista d'Espinavell que hem neu de ben segur trobarem un terreny mes net. A la sortida de Setcases per la carretera a Vallter, just al trobar una casa a ma dreta surt el camí dels Carboners però nosaltres aparquem el cotxe mes amunt a la cruïlla de la Font del Viver de La Plana. Iniciem la ruta per la pista que surt allà mateix, un cartell posa ben clar pista tancada. La pista amb neu es de molt bon caminar, s'enfila per la besant de la muntanya per sobre del riu carbones coincidint un petit tros amb el GR11/210 que baixa d’Ulldeter. Passat el trencant a la casa d’en Garridà just al pont molt modern que creuem la riera I trobem un cartell informador de la obra de correcció hidràulica I a pocs metres un altre que ens parla del Gall Fer. Aquí mateix ben senyalitzat surt el camí al coll I al refugi. La pendent augmenta pel mig d’arbres carregats de neu formant un paisatge Nòrdic molt maco. 

Bosc amunt sortim a un clar, el Pla del Rebost, un petit replà i seguim pujant amunt per la Solera de la Balmeta amb algunes marques de PR fins a la Collada de la Balmeta a 1.974m., baixem una mica i allà al mig del vent i la boira ens apareix el Refugi Jaume Ferrer, solitari al mig del Pla.

 Coincidim amb uns companys de Caldes de Montbui que fan foc per escalfar-se coure una mica de botifarra, nosaltres també manguem, recuperem forces i avall que el temps no millora. Podríem tornar per un altre costat fent una circular però amb la boire no era aconsellable. 

Admirant el paisatge nevat desfem el camí de pujada i sense problema tornem al punt de sortida. Una caminada senzilla a l’abast de tothom per un terreny poc conegut a l’ombra del Costabona. Nosaltres anem a dinar a la Cabanya de Setcases.

                                                                                                        Març 2025