Refugi d'Airang, Col d'Auéran, Tuc Du Crabère i aparcament Anglada. (Etapa 2 al Crabère)

La ruta del refugi a 1960m. al cim del Crabèra a 2630m. No comporta cap mena de dificultat. Al matí les guardes del refugi ens van deixar l’esmorzar posat a les sis perquè el seu horari era a partir de les set, torradetes, mantega, melmelada, un bon cafè i som-hi, a les 6,30 sortim del refugi amb el regal que la natura ens obsequia als matiners, una sortida de sol impressionant, de les millors, uns pares que estaven acampats amb tenda fan sortir les seves dues nenes per admirar un paisatge que de ben segur no oblidaran mai.

 La pujada pel GR-10 comença suau pendent amunt fins al coll d’Auéran on deixem el GR-10 que baixa al veïnat de Melles, un puja i baixa ens deixa als peus del cim,

afrontem l’ultim tram el de mes pendent, uns quatre-cents cinquanta metres ens deixa’n al cim. Les vistes de les millors del Pirineu, es un regal a mesura sortim a la carena ens apareix els cims de la Maladeta amb tots els cims d’Andorra, Mauberne, Midi de Bigorre................Ja després de les fotos de rigor desfem el camí sense pressa cap al refugi on aprofitem per fer un mossec i descansar.

 Ens despedim de les noies que guarden el refugi i avall !!! seguint el mateix camí de pujada, a la cruïlla de l’ermita de l’Isard dubtem per anar-hi però un senyor coneixedor de la zona ens comenta que la ruta augmenta uns tres quarts mes i preferim tirar avall pel camí de pujada que ens deixa de nou al punt d’inici.

Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.
Important:
Es aconsellable mira la data del trac, si es que te mes de dos o tres anys es important contrastar-lo amb un de mes actual perquè els camins poden estar bruts o fins i tot perduts.
-Tanquem totes les portelles dels filats del bestiar.
- Portem una bateria externa carregada i cable per no quedar fotut.
-No confiem tot a Wikiloc. Hem de portar mapa de la zona així com també informant-se del temps.
Nosaltres som gent gran i anem molt tranquils sense corre fent parades admirant el paissatge.
                                                                                                    Agost 2025

Refugi Araig (etapa 1 al Crabère)

Cim del Crabère des del refugi

Pujada al refugi d’Araing conegut també com Jaques Husson.Alguns muntanyencs comencen la ruta a la Gite d’Etape d’Eylie, sobretot els que fan la Pass’Aran però te mes pendent i arribats al coll hem de fer una llarga baixada al refugi, així ens ho van comentar trucant al refugi.

Comencem la ruta a l’aparcament conegut com aparcament Anglada, no es molt gran però si anem aviat podrem aparcar, a la tornada es important perquè aquí i tenim uns lavabos i una taula per berenar. Mes amunt arribem al veïnat de Frechendeck de quatre cases i tres abandonades on també podem aparcar i ens estalviem un kilòmetre de camí, de fet a la tornada vam poder comprovar que tots els costats de la carretera eren plens de cotxes aparcats. Tot el camí es preciós i relaxant, comencem caminant entre ombres per poca pendent endinsant-nos vall amunt per frondosos boscos i alguns prats de pastures, seguint el torrent, tenim l’opció de desviar-nos a ma dreta per visitar l’ermita de l’Isard però al ser una aproximació llarga preferim anar pel camí mes directe que puja cap a la cabana d’Illau, un refugi lliure que ens pot ser de molt ajut en cas de pluja i que trobem obert.

A partir d’aquí la pendent augmenta però la superem molt be fent marrada, encara ens acompanya alguna ombra, a la dreta passem la cruïlla que ve de l’ermita, pendent amunt ens trobem amb un soroll d’aigua que ens fa intuir que ha de ser d’un salt d’aigua, efectivament sortint al caire de la timba ens sorprent un llarguíssim salt d’aigua que bessa les aigües del capdamunt directes a l’abisme, se’ns dubte no ens el podem perdre. Ja afrontem les últimes pendents per sortir a la part alta, ens topem amb la gran paret que tanca les aigües del llac i a pocs metres el refugi ens dona la benvinguda. 

El refugi no te res de modern, les lliteres es veuen molt antigues però ens serveix per passar la nit, això si les guardes son unes persones excel·lents, que ens informen de tot el que necessitem saber com que a pocs metres trobem cobertura d’internet i ens fan un bon sopar amb sopa de carbassó, pasta, estofat de porc, formatge i pastis preguntant en tot moment si algú en vol mes com va ser el nostre cas. Afortunats vam passar una bona nit en una habitació per dotze persones on cap de nosaltres roncarem, això si sobretot es important deixa la finestra un pam oberta per la ventilació. 

                                                                   Agost 2025