divendres, 26 de desembre del 2025

Forgues Orlu, Refugi Beys Etapa-1 Boucle d'en Beys



 L’Ariege sempre ens sorprèn tant pels seus cims com pels boscos exuberants d’immenses fagedes. Som a un indret no molt concorregut segurament pel seu gran desnivell que es l’únic inconvenient , tota manera al refugi tant i trobem persones d’edat avançada com famílies amb nens. Volem fer el Bucle d’en Beys a Naguile que es molt llarg, alguns joves aguse rats potser ho fan en un sol dia, però el normal es fer-ho amb dos dies. La ruta comença a les Forgues d’Orlu amb un gran aparcament de pagament i serveis de lavabos. Decidim fer la ruta en el sentit de les Agulles del rellotge perquè al contrari la pendent seria encara mes dura. Iniciem la caminada riu amunt pel camí conegut com el de les cascades, al costat de la Maison des Loups, estem sobre el GR-7 que ens porta a l’aparcament de Fanguil, també amb serveis i cartells d’informació, comencem el veritable camí bosc amunt per pista i pendents suaus fins al desviament ben senyalitzat on creuem a l’altre costat del riu de L’Oriège (1451m.). Un corriol s’enfila ja per pendents mes fortes decidit muntanya amunt seguint les marques del GR-7. Desprès de passar una portella molt moderna de bestiar se’ns van obrin les vistes als cims, amb els Beys al nostre davant, un primer pla amb grans prats ens aplana el camí una estona per continuar pujant fent marrada guanyant alçada fins a la cruïlla al refugi de Camporells que deixem a ma esquerra.
Juntament amb la gent que ve d’aquesta zona anem pujant per la pendent mes aplanada, a pocs metres ens topem amb una antiga canalització de paret de pedra que s’aplana fins al mateix estany d’en Beys que rodegem pel costat dret sobre parets rocoses que ens deixen just al refugi d’en Beys a 1985m.
Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.



                                                     Setembre 2025

dilluns, 22 de desembre del 2025

Journalade, Estivat des de Coll de Port

El cim a la vista

 Caminada tranquil·la fins passat el cim de Griets per afrontar la part de la cresta que podem anar per diferents passos fàcils per gent acostumada a petites grimpades. Tenim el punt d'inici a coll de Port que arribem passat Tarascon sur Ariege i Saurat.

Coll de Port
Caminem muntanya amunt pel costat de ponent direcció al cim de l'Estivat que no hi arribem perquè pujant agafem la segona cruïlla que trobem a ma esquerra per anar directament al coll passat l'Estivat, trobem vegetació alta que ens dificulta la mobilitat pràcticament fins a sota el cim. Iniciem els últims trams fent marrada al primer turó que a pesar de la forta pendent superem sense l’ajut de les mans. Afrontem tres turons mes a la zona que mes que cresta son carenes,

veiem varies opcions, passar per la part baixa seguint les traces de corriols ben visibles o passar pels cims del turons tot I que pugi sembla mes difícil perquè es molt aeri, es mes fàcil sobretot per companys acostumats a grimpar I crestejar. Ja al coll d’Estagnous tenim una pala d’herba que enfilem sense problema directes al cim. Vistes a grans cims del Pirineu desconegut que ens envolta com el Mont Valier, cims d'Andorra fins a la Maladeta. Desfem el cami de pujada fins al coll d’Estivat, ara si pujant al cim per baixar per la ruta normal al punt de sortida.

Aquesta ressenya es orientativa per gent avesada a caminar. El temps i les dificultats poden variar segons l’estat físic i la preparació de cada caminant.
Important:
Es aconsellable mira la data del trac, si es que te mes de dos o tres anys es important contrastar-lo amb un de mes actual perquè els camins poden estar bruts o fins i tot perduts.
-Tanquem totes les portelles dels filats del bestiar.
- Portem una bateria externa carregada i cable per no quedar fotut.
-No confiem tot a Wikiloc. Hem de portar mapa de la zona així com també informant-se del temps.
Juny 2025

dimecres, 17 de desembre del 2025

Cresta de la Clusa, dos primers trams fins el pas del Mareig

 Arribem al poble de Vilada per la C-26 desde Ripoll i Borreda, a l’entrada del poble trobem el trencant ben senyalitzat al castell de l’Areny que no agafem, uns metres mes amunt a les primeres cases a ma dreta seguim pel carrer Barcelona que ens porta a la pista de la Clusa apta per tots els vehicles i també senyalitzada. Pocs metres abans d’arribar al refugi de Sant Romà de la Clusa veiem a ma dreta una area de Pic Nic amb la barbacoa destrossada que es on deixem el cotxe i dinarem a la tornada. Iniciem la caminada d’aproximació pujant per la pista uns cinc-cents metres fins al primer revolt que seguim pel camí de ma esquerra uns quatre-cents metres fins al coll. A l’esquerra i tenim la roca de la cresta però nosaltres anem mes a l’esquerra a buscar el canto on veiem quatre grapes que s’enfilen seguit d’una curta grimpada, som al primer sector de la cresta La Foranca marcada amb algunes marques blanques que anirem trobant. Una petita desgrimpada i pugem al següent cim. Sota la roca i tenim el ràpel que al ser llarg al fem amb dos d'uns 15 mts. cadascun, primer anem a un fals coll i seguim baixant al coll als peus de la paret de IV grau. Ens enfilem per la seva canal ajudats amb la corda per facilitar l'ascens. De nou al capdamunt, desgrimpem per terreny fàcil superant un petit pas de cresta fàcil per seguir baixant al proper tercer ràpel amagat a una sabina a ma dreta amb dues cintes i un maillon, anem a l'esquerra pel costat de llevant, no podrem evitar el refregament de la corda. Arribem almenys per nosaltres al punt crític. Una bretxa amb una pintada Blanca a la roca marcant clarament que la cresta segueix amunt, al sorprenent pas del Mareig, el mes estret i aeri del dia, Al no portar friends ni encastadors decidim escapant-se fent un rapel dificultós per la cinglera del costat de llevant envoltats de bosc brut només per gent abasada. Així es que tornarem un altre dia amb mes material. Dos ràpels d’uns trenta i quinze metres ens deixen al camí que baixa a la pista i a l’aparcament. El normal hagues estat abandonar una mica mes endavant a l'alçada del rapel guiat.                                                                                        Desembre 2025