diumenge, 14 de juliol del 2013

Sant Valentí de Salarça ( església s.XII )



Fitxa Tècnica
Inici          Beget   
Itinerari
   PR (Ben marcat)  
Desnivell   200m.  
Horari       1,15h. anada  
Dificultat   -F-Fàcil i familiar
    Beget,  surtin del poble per la carretera d’Oix , el primer trencant de la dreta  sota l’ermita del Remei, un  indicador PR ens marca el camí a Camprodon  que seguirem sense deixar-lo, caminem per la pista i de seguida agafem el sender a l'esquerra que ens porta a creuar un petit rierol , ara el sender s’enfila  per anar a trobar l’altre vesant de la muntanya, entre boscos idíl·lics i bones vistes al cim del Comanegre i el Bestracà   el sender  puja i baixa suaument fins arribar a descobrir l’indret de Sant Valentí de Salarsa.  
Historia
La vall i el lloc de Salarsa, apareixen citats per primera vegada en un document de l'any 937, en unes donacions fetes pel comte Sunyer de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ridaura.
En 1858 va ser examinat el contingut de dues capsetes,  procedents d'aquesta església i que segons la tradició contenien les relíquies de Sant Valentí. En una d'elles a banda dels ossos, es va trobar un pergamí que acreditava la veracitat de les relíquies.
La capçalera la forma un absis semicircular. En la seva part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, que és l'única il·luminació que tenia el temple originàriament.
Entre els segles XVI i XVII es va modificar el temple, obrint una nova porta en el mur oest, protegida per un porxo de doble vessant. A banda i banda de la porta s'hi van obrir dues finestres quadrades.
També és d'aquesta època el gran campanar de cadireta de dos ulls i l'escala, adossada al mur nord, que en permet l'accés.
La porta original es trobava en el mur sud. Fins fa uns anys estava cegada i en l'actualitat fa les funcions de finestra. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat.

En 1977 es van realitzar obres de consolidació per evitar l'ensorrament de la volta per culpa de les humitats.  Malauradament, més de trenta anys després, el temple amenaça ruïna i el seu interior està totalment apuntalat.  L'absis presenta unes més que inquietants esquerdes. Cal actuar-hi urgentment, abans no sigui massa tard. El seu estat de conservació és lamentable, com la seva veïna Santa Maria de Bolòs. Sorprèn el seu estat de deixadesa malgrat trobar-se en el terme municipal de Camprodon, una vila eminentment turística, però que manté oblidats aquests dos monuments.