Bachimala 3177mts. per Punta Sabre 3136m.

Fitxa Tècnica
Inici refugui de Biadós
Itinerari per la Senyal de Biadós
Desnivell 1440 mts
Horari 8h. aprox
dificultat -PD-a la cresta molt aerea passos de 3º

On Som
Pirineu Aragonès,Vall de Chistau.


Manlleu,Benabarre,Campo,Ainsa,Plan,Biadós.

Amb en Kiko esmorzem al refugi a les 7h.i després de trobant-se amb l’Enric enfilem el sender (N) pel mig del bosc.
Deixem a la dreta el camí que va al refugi de Tabernés (30 ´).Continuem (N),passem al costat d’una petita cabana i en continua pujada per la cresta divisòria del barranc de Bachimala, deixem el cim de la senyal de Biadós a la dreta, una petita baixada i collet de la Senyal de Biadós.(2h.)
Pugem directament per l’aresta (N) que surt del coll i va directament a la punta Sabre (3136m.) (3h.). A partir d’aquí la cresta molt aèria (N) amb pedra solta però de bon fer ens porta al cim del Gran Bachimala (3177m.) (4h.).

El descens el fem per la ruta normal de pujada baixant per l’aresta (N) , els estanys de Bachimala queden sota nostre a ma dreta, el camí enmig d’un gran pedregam i en direcció (S) ens torna al collet de la senyal de Biadós i al refugi (3,30h.) de baixada.
Els temps hem de afegir-hi les estones que ens parem per menjar i descansar.

14-agost-2010



Album fotos

Santa Bàrbara 750mts.

Fitxa Tècnica
Inici Convent de Sant Salvador d’Horta
Itinerari circular,pujant per l’esquerra i baixant per la dreta.
Desnivell
Horari 45 minuts de pujada
Dificultat-F- però amb forta pujada

On Som
A la Terra Alta, a Horta de Sant Joan.
La muntanya ha estat habitada de molt antic. A l’edat mitjana hi residien anacoretes aprofitant les seves balmes i coves, on després es van edificar petites ermites com les de Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara, dalt de tot de la muntanya. Per aquests paratges Pablo Picasso
es perdia soviny.

Darrera del convent de Sant Salvador, surt un caminet que va planejant per la base esquerra de la muntanya fins arribar a una balma, coneguda com a cova de Sant Salvador (15’de camí pla ). Al fons hi ha una imatge del Sant. A partir d’aquest punt el caminet s’enfila molt dret per la part del darrera de la muntanya fins arribar al cim a 750m.(45’). Per accedir a la creu s’ha de passar un tram estret i no s’ha de patir vertigen.

La baixada es fa habitualment per la vessant dreta de la muntanya.
19-agost-2010

Tossal de la Baltasana 1202mts.

Fitxa Tècnica
Inici poble de Prades
Itinerari per GR i pista
Desnivell 250m.
Horari 45 minuts de pujada
Dificultat-MF-

On Som
A la serra de Prades, Baix Camp. Situat al Nord de la comarca, es el punt mes elevat.

Des de Prades hem de seguir les marques del GR 171 que surt proper al camp de futbol i ben aviat entrem en un bosc de pins molt ombrívol que du directa al cim amb forta pujada final.
Tenim l’opció d’anar per altres pistes. Si deixem el GR a l’esquerra i continuem recte, arribem a una bassa amb opció d’anar a dreta que puja fort, o esquerra amb pujada mes suau. La pista es practicable amb vehicle tot terreny fins a sota mateix del cim on trobem una cadena.

22-agost-2010

Tossal d'Engrilló 1072 mts.

Fitxa Tècnica

Inici poble de Paüls
Itinerari circular,pel camí dels Monsagres
Desnivell 750m.
Horari unes 5 h. total
Dificultat –F- fortes pendents

On Som
A la Terra Alta, cim situat a la vessant NO del massís dels ports.

Abans d’entrar al poble, una ctra. a la dreta ens anuncia ajuntament, enfilem la ctra. fins la part mes alta del poble i deixem el cotxe just al costat del cementiri.
Tenim a la dreta un pal que ens senyala la direcció a seguir a Monsagre de Paüls pel GR-171, uns pals indicadors i les senyals de GR ens confirmen que anem per la ruta bona. Deixem la pista, passem per uns camps d’oliveres i un camí pedregós ens baixa fins un rierol (20’) sempre estem seguint el GR . (30’) passem sota grans parets en forta pujada i travessem varis barrancs seguint pujant entre pins, (1,35h.)

Font de Monsagre de Paül, enmig d’un gran herbassar i sobre uns troncs si es temps de plujes, fàcilment la trobarem que raja ben fresca i bona.. Continuem pujant pel GR direcció N . (1,50h.) arribem a una bassa amb una pista a tocar, aquí deixem el GR i seguim a ma esquerra per la pista.
Veiem el cim amb una caseta forestal (2h.) just al primer revolt tancat, a ma esquerra trobarem un sender amagat a la dreta que s’enfila entre pins i fa draçere. Si estem atents aquí podem veure el Teix d’Engrilló, molt antic. (2,20h.) cim. Baixem pel costar Sud per anar a trobar el coll de la Gilaberta. Al primer revolt de la pista que puja agafem un sender a ma dreta que segueix pels prats, a la part baixa (2,30h.) passem per les ruines d’en Venera, (2,40h.) Font de Monsagre de Horta amb taula i cadires de pi, la font no raja, pal indicador. Seguim ara per PR ben senyalitzat, una petita pujada ens puja a un petit coll que seguirem en direcció Est i desseguida començarem a baixar al coll de la Gilaberta (3h.). A la nostra dreta tenim la opció d’arribant-se a la punta de L’Aigua (30 minuts).

Del coll baixem cap a Paüls en forta pendent, primer per tartera i desseguida per bon camí , ara seguim unes marques blaves en forma d’estel fins al lloc de sortida. (4,30h.)

20-agost-2010

Comanegra 1558m.

Sortim de les Bassas de Monars. Amb cotxe , per pista forestal d´uns 8 kms.
O bé sortint de Beget camí al coll d´en Sunyer, coll de la Clota, coll Ferriol i Bassa 1h.45´.

Fitxa Tècnica
Inici Bassa de Monars
Itinerari pel pla de la Serra
Desnivell 260m.
Horari 1h. de pujada cada cim
dificultat-F-

On acaba la pista, surt el camí molt ben fresat
qu´ens puja directament al pla de la Serra,
(30´) i cim,(30´) Tornant al pla
Seguim el corriol per la línia de cims SE
al Puig de Les Bruixes (1h.15´).
-opcional-
Podem seguir fins al coll de Sant Marc
I Bassa (1h.)
El sender continua al Puig de Sant Marc
(1 h.) i en ràpida baixada arriba a Talaixà,
(1h.30´) on trobem el GR 11.fins a Beget en
unes dues hores.

Puig Peric 2810m.

Els Perics són dos cims bessons, visibles gairebé de qualsevol punt de la plana cerdana.
El Puig Peric (2810m.), és el més alt del Capcir. L´ascensió per la cresta SE és una de les més belles i recomanables de la regió. Es tracta d´una asequible grimpada qu´ens permet recórrer una ruta que no és la normal

Fitxa Tècnica
Inici Mont LLaret 2736m.
Itinerari per la cabana de la balmeta
Desnivellpujada 564m. baixada 1300m.
Horari 5h. de pujada i 3,30h. de baixada
dificultat -PD-

Des dels Angles (35km. De Puigcerdà) remuntem mitjançant les instal-lacions mecàniques, fins el Mont Llaret.
2376m. Mont LLaret (11h.) Travessem l´extens altiplà per iniciar un bonic descens –NO- per entre les clarianes del bosc, Evitem el vessant –N- de terreny més escabrós.
2126m. Cabana de la Palmeta (11,45h.) Refugi que deixem a la nostra dreta i iniciem la pujada -NO- per pendents suaus.
2240m.Estany de la Llosa (12,30h.)A l´inici de la Coma de la Llosa ens desviem a l´esquerra -O- i pujem directament per una pala a la carena sur del Puig Peric
2500m. Carena sur (13h.) Malgrat que el tram és impressionant,

no presenta gairabé cap dificultat. El terreny es rocós i la cresta ampla. Passem tres estreps alts, pujant i baixant amb bones preses. Finalment després d´assolir el tercer estrep –2660m.-que resulta el més complicat de tots tres, tenim el cim del puig Peric a l´abast peró encara ens queda un quart ressalt per assolir que superarem després de fer una ferma i fàcil grimpada

2810 Puig Peric (15h.)Vistes als 360º especialment belles a l´hivern amb neu..Carlit, Cometa, la Grava , Roc Blanc, Roc de Madres, Així com la desconeguda regió de Camporells i vall de Galba al –N-.
2500m. Coll dels Perics (15,30h.)

Després de una forta pendent, només hem de baixar suaument per la coma de la Llosa a trovar la ruta qu´hem fet de pujada.
2126m. Cabana de la Palmeta (17h.) Aprofitem per fer un descans a la taula de fora i encarem la traça a l´est per entrar a una estreta vall
1895m. Font Grossa (18h.)Dipósit de captació d´aigües enmig del bosc.Continuem per una planera pista d´esquí de fons uns 2,5 kms. fins trobar les pistes de l´estació d´esquí dels Angles qu´ens retornaran al punt de sortida.

Canigó 2784m.

Ascensió al cim més conegut de la Catalunya Nord per l´itinerari més curt, fàcil i clàssic,tornant pel pic Jofre.

Fitxa Tècnica
Inici Al poble de Villerac, pista amunt a Courtalets
Itineraripujant pel pic Jofre i tornant pel pic Barbet
Desnivell 635m.
Horaricircular d'unes 4h.
dificultat-Fàcil-,petita dificultat a la Xemeneia.

Començarem aquesta ascensió al refugi dels Cortalets.Al pla del refugi neix un camí força ample i ben cuidat que acaba al cim.
Passarem per un estany no massa gran i el camí gira una mica cap a la dreta en direcció sud-oest-Pugem suaument i assolim el Pic Jofre (2362m.), el camí suaument ens apropa al cim per la vessant oest en mig de pedres.
Baixarem per la canal sud o Xemeneia de poca dificultat amb preses
excel. lents(compte amb la caiguda de pedres , si hi ha gent) . A la dreta destaca l´agulla que dona nom a aquest indret. Seguim en sentit sud-est el cami marcat passant pel costat de la Bretxa Durier fins a la portella de Valmanya però una mica abans d´arribar-hi girarem a l´esquerra pujant en sentit nord primer per rocs i desseguida per herba fins a un petit coll on tenim el cim del pic Barbet (2733m.) a l´esquerra i el cim de la senyal de Barbet a l´esquerra.
Vistes impresionants de la Pica del Canigó , la seva gelera i tota la cresta.


El descens el farem seguint la carena del Barbet en sentit nord-est , tota l´estona hi ha camí i és molt fácil fins arribar de nou a Cortalets.

Mulleres

Fitxa Tècnica
Inici Hospital de Vielha
Itinerari per la cara SO, estanys de Mulleres
Desnivell 1400m.
Horari 5h. de pujada
dificultat -PD-

Des de la boca sud del túnel de Vielha (1622m.), seguim el sender direcció Oest que segueix al costat del riu, sempre per l’esquerra hidrogràfica primer per el pla i desseguida remonta la vall. Trobarem dos salts d’aigua que també hem de superar per la dreta. A la cota 1800 el camí comença a guanyar alçada per les parets que tanquen la vall.A la dreta del primer llac, enfilat sobre la penya trobem el refugi lliure (2360m).2,30h.
El camí segueix en direcció Oest marcat amb fites i guanyant alçada ràpidament,
La roca i la neu van guanyant presència . sota al coll es on hi trobem el pas mes
delicat, sense ser difícil peró si que mereix la nostra atenció, passant amb precaució
una clape de neu de forta pendent i grimpant per assolir el coll (2935m.).4,30h.
Des del coll segim la cresta en direcció sud entre blocs de pedra.
Cim del Tuc de Molières 3010m. 5h.
Descens pel mateix itinerari.

Quans records venen al cap quan et pregunten per el primer tresmil!! En el meu cas queda ja molt llunyà aquell Agost del 1986, i precisament va ser l'Aneto. Afortunadament he pogut reviure unes sensacions similars aquest cap de setmana passat en que el meu fill en Roger (d'onze anys) ha assolit el cim del Mulleres. No ha estat gens fàcil per a ell, ha hagut de traginar una bona motxilla i caminar un total de 10 hores i mitja (repartides en dos dies)...però al final ha valgut la pena i tant que si!. En aquesta aventura ens van acompanyar en Josep Dalmau ( que era el primer cop que feia aquest cim) i en Miguel Jimenez un seu amic que feia tambe el primer tresmil...Masses sensacions per un sol dia!!

Enric Queralt

1-agost-2010