Fitxa Tècnica
Inici Sortim de peu de Canal
Itinerari Canal Central
Desnivell 1.145m.
Horari 10h.
dificultat -PD- passos de IVº
Es divendres vespre i
ens dirigim a Espot a fer un bivac per
guanyar temps i sortir de bon matí. A mitja nit deixem el cotxe a
l’aparcament de Prat de Pierró per fer
la suau caminada fins a peu de canal.
Passem al costat del refugi, creuem una palanca de troncs i tirem recte
amunt a plantar els sacs a peu de
muntanya sota un dels últims arbres .
De bon matí ens plantem
a peu de canal que encarem per la seva part central, ja d’inici la pendent es
molt pronunciada i fàcil, perquè la roca es molt bona amb bones preses, aviat
ens trobem els primers passos aèris , a l’esquerra deixem una subcanal que més
amunt es torna a retrobar amb la central, sovint trobem punts de reunió alguns
fets de molt temps, tot i això pugem sense assegurar perquè la roca es molt generosa. El casc és
molt important , més encara si tenim gent pel damunt perquè la pedra és molt
descomposta i fàcil de que en caiguin i en fem caure. Després d’un primer tram
força dret la canal s’eixampla i
comencem a trobar trossos de herba i blocs encastats que cal grimpar , alguns
de certa dificultat a la part més encaixonada. Més endavant la canal es va
tancant i decidim avançar per les
pendents laterals sense allunyant-se de la part central on encara queda un
petit fondo de neu fins poc abans de la meitat on sortegem una gran paret de
roca que se supera per l’esquerra però nosaltres seguim per la part més alta de
la dreta per seguir recte fins el coll grimpant per passos de poca dificultat però cal estar molt atent perquè estem molt amunt i algun pas es molt
exposat, passen les hores i encara ens queda molt per fer. Arribem a
l’enforcadura on fem una petita parada
per recuperar forces. Per la dreta una estreta canal s’enfila en diagonal que grimpen per terreny
molt aeri però amb bones preses , arribats al cim és millor anar a buscar la part dreta de la cresta que despres
de passar una roca molt exposada ens
deixa directes al cim. Hem gaudit molt de l’ascensió que en tot moment et manté
amb tensió. Despres de gaudir de
les vistes, baixem per la ruta normal
que cal molta atenció a la primera part perquè es tot grimpada i molt
aeri, també es podria baixar amb ràpel (40m.+30m.), però creiem que no ens cal
el camí molt dret baixa entre roques fent giragonses fins al coll dels
Encantats. Seguim baixant per una canal
ampla, molt incòmoda i plena de rocs on
es molt fàcil patinar, una bona manera es baixar enganxat a la paret de
l’esquerra on la roca es més fixa. Al final arribem a una vall també plena de
roques, la Valleta Seca. Continuem a ma
dreta baixant per camí de rocs però el camí ja es més
fresat, anem vorejant el massís per la seva cara Oest, sempre baixant entrem
al bosc on el camí no te pèrdua, passem el refugi i seguim ja fins als aparcaments.
Passat el refugi,travessem una palanca de troncs.
El matí ens llevem a peu de canal
A l'inici els passos son poc aèris.
Arribem a l'enforcadura.
Canal final al cim.
Album fotos Juliol 017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada